@Albiolalcalde_ i @AliciaSCamacho estan obligats a cessar els regidors imputats de #Badalona

Escric aquest article en format urgent, degut als greus successos judicials que tornen a afectar el govern del PP de Badalona, amb Garcia Albiol al capdavant.

Ahir es va fer públic que de nou, dos regidors del govern local del PP, Daniel Gracia i Salvador Lerma, han estat IMPUTATS  per pressumptes delictes de CORRUPCIÓ: Prevaricació, estafa, falsetat documental i malversació de fons públics.

Més enllà de les opinions personals sobre com actuar amb aquests regidors, fa justament un any la Presidenta del PPC Alicia Sànchez Camacho es va adherir públicament al Decàleg Anticorrupció promogut per El Periódico de Catalunya, on en el seu punt 4 (apartat “a” i “b”) podem llegir textualment:

a) Els polítics imputats per delictes de corrupció cessaran temporalment en les seves funcions quan el jutge presenti indicis racionals d’un o diversos dels delictes següents: suborn, tràfic d’influències, malversació de fons públics, prevaricació, falsetat documental, negociació prohibida als funcionaris, frau fiscal i delicte urbanístic.

b) Els càrrecs electes imputats podran conservar l’acta, però seran privats de responsabilitats executives i institucionals mentre se substanciï el procediment judicial i no figuraran en les llistes electorals, tret que aquestes siguin obertes.

En funció d’aquesta informació, i entenent que Alícia Sánchez Camacho no pot faltar a la seva paraula ni al Decàleg Anticorrupció que ella mateixa va signar, l’alcalde Garcia Albiol té l’obligació de cessar immediatament el regidor Daniel Gracia i el Regidor Salvador Lerma.

Atentament,

Christian Carneado

Anuncios

La política de l’atur

L’atur és sense cap mena de dubte el principal problema que té la societat espanyola amb gairebé un de cada quatre ciutadans sense ocupació. Hauria de ser normal que per extensió també fos la primera prioritat dels nostres governants intentar posar fi a aquesta situació.

Però malauradament, les polítiques del Partit Popular, tant a Espanya com a Badalona, van en sentit contrari a les necessitats socials. S’ha facilitat l’acomiadament amb la reforma laboral, s’ha retallat més d’un 30% el pressupost per polítiques actives d’ocupació, i en l’àmbit local la lluita contra la desocupació és inexistent. I encara Garcia Albiol es permet el luxe de refusar subvencions.

Tot i aquesta dramàtica situació molts dirigents polítics no tenen escrúpols en fer política amb les dades de l’atur, de manera que quan l’atur apuja no fan declaracions, i quan l’atur disminueix diuen que és gràcies a la seva política. Un dels problemes de fer política amb l’atur és que la temptació de manipular l’opinió pública amb les dades és massa gran, i donat que és una qüestió força complexa, alguns polítics, com ara els que governen Badalona, s’esforcen a generar realitats virtuals.

Fa pocs dies es van conèixer les dades de l’atur registrat del mes de desembre, que situa el nombre d’aturats a Badalona en 22.069. I representa 1.197 aturats menys que ara fa un any, al desembre del 2012. Ràpidament l’alcalde i alguns regidors del PP van intentar capitalitzar políticament aquesta disminució de l’atur anual per fer creure que a Badalona s’havien creat 1.200 llocs de treball. Mitjançant la xarxa social Twitter jo mateix vaig preguntar directament a l’alcalde Garcia Albiol i a un regidor quants ciutadans d’aquests 1.200 havien “abandonat” la llista de l’atur per haver trobat feina. Encara estic esperant la resposta, perquè si responen tothom se n’adonarà de la manipulació.

La gran manipulació és fer creure que una disminució de 1.200 persones registrades a l’atur vol dir que aquestes 1.200 persones han trobat feina (estan d’alta a la Seguretat Social o en règim d’autònoms). Completament FALS. Per exemple, a Espanya al mes de desembre va abaixar l’atur registrat en 107.520 ciutadans, però un 40% no es van donar d’alta a la Seguretat Social (42.423).

Parlant tècnicament, les dades de l’atur registrat corresponen a totes aquelles persones que es troben en situació d’alta a l’Oficina de Treball com a Demandants d’Ocupació. És a dir, que totes aquelles persones que no tenen feina però que en busquen i no estan registrades com a Demandants d’Ocupació no es comptabilitzen. Per això a nivell d’Espanya l’atur registrat és de 5 milions, mentre que la desocupació real es mesura amb l’Enquesta de Població Activa (EPA), que situa la desocupació al voltant de 6 milions.

Per analitzar realment aquesta disminució anual de 1.200 persones a Badalona hem de saber quines són les causes per les quals una persona deixa de constar al registre de demandants d’ocupació. Bàsicament són 5 causes:

1) Trobar feina i alta a la Seguretat Social (o autònom)

2) Marxar a viure fora de Badalona

3) Jubilar-se

4) Fer un curs de formació del SOC

5) Deixar de buscar feina. (o no renovar la demenda d’ocupació)

Curiosament, la dada més difícil de trobar i que el govern del PP de Badalona no té cap interès en fer pública és quants ciutadans de Badalona han estat afiliats a la Seguretat Social, així sabrem realment quants han trobat feina.

El que sí que sabem dels badalonins inscrits al registre de demandants d’ocupació, amb les dades oficials del darrer any a la mà, és que aproximadament 417 ciutadans estrangers han marxat de Badalona, també sabem que aproximadament 413 ciutadans s’han jubilat, sabem que al mes de desembre l’Ajuntament ha contractat 107 veïns mitjançant plans d’ocupació del SOC de 6 mesos , i sabem que un número “n” indeterminat de ciutadans ha iniciat cursos de formació ocupacional.

Els números parlen per si mateixos:

 417 + 413 + 107 + “n” = 937 + “n”, ciutadans que no han trobat feina però que han estat baixa de les llistes de l’atur

El que amaga el govern del Partit Popular de Badalona és que dels 1.200 ciutadans que pretenen fer creure que han trobat feina, la realitat és que com a màxim tan sols uns 260 veïns/es (1.197 – 937) hauran trobat una feina. I que a més a més, la majoria de contractes són precaris, és a dir, contractes temporals i a temps parcial.

La realitat es ben distinta al que ens volen fer creure. Prou de mentides i manipulació.

Atentament ia títol personal,

Christian Carneado

Sospites patrocinades

En l’àmbit de la publicitat, sovint les empreses utilitzen el sistema del patrocini per generar valor al voltant de la seva marca. Consisteix en vincular la marca de la seva empresa a una activitat determinada que arribi al màxim de públic diana possible. Un bon exemple seria el FIACT Joventut o la Lliga BBVA, on una empresa asseguradora i un banc fan de patrocinadors per intentar captar clients i posicionar la marca al mercat.

A Badalona, d’ençà que governa el Partit Popular el concepte de patrocini assoleix una altra dimensió força desconeguda. Existeixen tota una sèrie d’empreses patrocinadores de certes activitats municipals, com per exemple la instal·lació de l’arbre de Nadal, i resulta que aquestes empreses gairebé no llueixen la seva marca amb allò que estan patrocinant.

Em resulta estrany que una empresa patrocinadora no tingui interès en què els ciutadans de Badalona sapiguem que està col·laborant amb la ciutat. A no ser que el seu públic objectiu no siguin els ciutadans, sinó que el seu objectiu sigui la pròpia Administració local.

Em pregunto: Quin interès pot tenir una empresa de Mataró en patrocinar l’arbre de Nadal de Badalona? Em pregunto més: Quin interès pot tenir aquesta empresa en patrocinar l’arbre de Nadal dos anys seguits? L’any 2011 no tenia resposta. L’any 2012 seguia sense tenir resposta. L’any 2013 tinc resposta.

La llei que regula la contractació pública pot resultar complexa, però qui més qui menys sap que quan s’ha de fer una obra pública d’un valor considerable l’administració convoca un concurs públic i licita l’obra per un preu, llavors hi ha un període on qualsevol empresa pot presentar la seva oferta, i l’empresa que compleixi els requisits i presenti l’oferta més econòmica guanya el concurs i realitza l’obra.

A la Badalona governada pel PP de Garcia Albiol han trobat una altra modalitat de contractació pública: el procediment negociat sense publicitat, on si licites per menys de 200.000€ pots convidar un mínim de tres empreses escollides a dit, i no donar explicacions. Això és legal? Sí que és legal.

En veure el sistema de contractació escollit, podríem pensar que Garcia Albiol té la intenció de complir com a mínim una de les seves promeses electorals, i que les empreses que es convidaran seran totes de Badalona, i així generarem riquesa i llocs de treball a la ciutat. Doncs no. Es conviden a dit sis empreses, només una de Badalona, i guanya la licitació una empresa que no presenta l’oferta més baixa. Sabeu quina? Guanya l’empresa de Mataró que havia patrocinat l’arbre de Nadal els dos anys anteriors. D’aquesta gran casualitat tinc una opinió, que no puc deixar per escrit, però que estic segur que comparteixo amb la majoria de lectors.

Davant d’aquest escàndol, l’oposició demana explicacions al regidor responsable, en aquest cas al Sr. Daniel Gracia, que decideix donar la seva versió dels fets. Emet un comunicat des de la regidoria? Penja una nota a la web de l’Ajuntament? Convoca els mitjans en seu municipal? Doncs no. El regidor considera que el canal més apropiat és penjar una breu explicació al seu blog personal, al costat d’articles com “mi top10 de los anuncios navideños”.

Els ciutadans no ens mereixem aquesta informalitat. Volem saber per què no es contracten a empreses i treballadors de Badalona per fer aquesta obra. Volem saber per què han de venir treballadors d’una empresa de Cadis a instal·lar l’enllumenat nadalenc quan a la ciutat tenim empreses i professionals més que qualificats.

Cal una reforma legislativa de la contractació pública que afegeixi tranparència a les licitacions i cal la creació d’un registre públic d’empreses col·laboradores dels ens públics, on almenys durant cinc anys estigui l’Administració obligada a fer exposició pública de les empreses que es presenten a licitacions i abans hagin estat patrocinadores de la mateixa Administració.

Un cop més Albiol enganya els ciutadans. I mentre parlem de l’arbre de Nadal i l’enllumenat nadalenc, entrem al 2014 sense pressupost municipal. Quin desgavell.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Políticament culpable

22 noviembre, 2013 1 comentario

Aquesta setmana l’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol s’ha assegut a la banqueta dels acusats i està sent jutjat per un delicte d’incitació a l’odi i la xenofòbia. 

Els badalonins tenim la xacra de tenir el primer alcalde d’Espanya i d’Europa acusat d’un delicte tan greu i execrable, que a més a més utilitza la plataforma mediàtica que genera el seu propi judici per fer proselitisme de les mateixes idees per les quals està sent jutjat. 

El Partit Popular de Catalunya hauria d’haver intervingut per forçar la dimissió o renúncia temporal de Garcia Albiol, perquè no es pot permetre que un càrrec polític arrossegui el nom de Badalona pels jutjats, i menys l’alcalde. Sense anar més lluny tenim l’exemple de l’ex-president de la Comunitat Valenciana Francisco Camps, que va ser obligat a dimitir en el mateix moment que es va anunciar que seria jutjat pel cas dels regals de la trama Gurtel, i que mesos després va ser declarat innocent.

Diuen alguns juristes que és difícil que Albiol sigui declarat culpable pel tipus de delicte que es tracta, perquè s’ha de demostrar que els fulletons han generat un dany tangible. Tot i que sigui declarat judicialment innocent, Garcia Albiol és políticament culpable d’haver assegut l’Alcaldia de Badalona, com a figura institucional, a la banqueta dels acusats. Una persona que realment s’estima la ciutat no permet aquesta situació.

Per què l’Alícia Sánchez Camacho permet aquesta situació? Segurament perquè l’interessa mantenir Garcia Albiol “entretingut” amb l’alcaldia, no fos cas que l’alcalde comencés a mirar políticament més amunt, tal com ja apunten explícitament alguns columnistes de Madrid.

Mentrestant, a Badalona quan deixem d’enlluernar-nos per la notícia del judici,  veiem que el pròxim dimarts 26 de novembre, hi ha sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de Badalona i no tenim cap notícia sobre el pressupost municipal per al 2014, que el govern va dir que presentaria. Tampoc ens hem de sorprendre gaire, a la tardor de l’any 2012 el regidor Ramón Riera va prometre que pel 2013 presentarien els pressupostos més socials de la història de Badalona i encara els estem esperant.

El que sí que tenim és un cert moviment al voltant de les ordenances fiscals, on l’oposició està presentant les seves esmenes a la proposta que fa el govern. El PSC ha fet públiques tota una sèrie d’esmenes de caràcter social i de reactivació econòmica, i CIU també ha fet pública la seva proposta d’esmenes on principalment destaca una per sobre de tota la resta: apujar un 50% tots els impostos municipals que paguen les empreses del polígon Badalona Sud, amb l’objectiu d’evitar que s’instal·lin més comerços de venda  a l’engròs i, atenció, “incentivar que alguns marxin a causa d’una pressió fiscal més elevada”.

La proposta convergent és tan esbojarrada que fins i tot aconsegueix posar d’acord el govern i la resta de l’oposició. Però la qüestió de fons és analitzar quin sentit polític té aquesta proposta. És una proposta més? O s’amaga un objectiu polític darrera la proposta? Seria possible que CiU estigués buscant excuses per no aprovar les ordenances fiscals i per això es treu del barret aquesta proposta per tenir una justificació per no votar a favor amb el PP? De moment, al Ple de la setmana vinent tampoc es troben a l’ordre del dia.

Fa tres setmanes vaig explicar en aquest espai que existeixen dos supòsits on un alcalde pot presentar una moció de confiança, els pressupostos i les ordenances fiscals. Temps al temps…

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Moció de confiança

Per gestionar les finances municipals existeixen dos aspectes fonamentals, el primer és la quantitat de diners que pot recaptar l’Ajuntament i, en segon lloc i més important, com es redistribueixen aquests diners en forma de serveis directes i indirectes als ciutadans. Ens estem referint a les ordenances fiscals (recaptació) i al pressupost municipal (redistribució). 

El pressupost municipal és una de les ordenances més importants que han d’aprovar cada un dels municipis anualment i s’han de veure reflectides quines seran les despeses i els ingressos (ordenances fiscals i d’altres). La forma com es distribueixen les despeses ens està indicant quines són les prioritats del govern, i per tant indirectament la seva ideologia. 

Tan importants són les ordenances fiscals i el pressupost que són dels pocs supòsits en què, en cas de no aprovar-se al Ple, la llei recull l’opció que l’Alcalde presenti moció de confiança per tal de poder-los aprovar. En el cas del pressupost municipal, si no s’aprovés i l’alcalde presentés una moció de confiança, l’oposició tindria un període de 30 dies per presentar una moció de censura, en cas contrari els pressupostos quedarien aprovats automàticament.

És important situar-nos en el context normatiu per entendre el que pot passar a Badalona en les pròximes setmanes.

A Badalona actualment és vigent el pressupost municipal aprovat per l’any 2012. L’any passat es va prorrogar per manca d’acord polític, i enguany el govern de Garcia Albiol està intentant negociar el pressupost per al 2014. La pròrroga dels pressupostos per segon any consecutiu comportaria encara més paràlisi de l’actuació política municipal degut a uns pressupostos desajustats a la realitat actual de la ciutat. 

Avalar o votar a favor d’uns pressupostos vol dir estar d’acord amb les polítiques del govern perquè és aprovar la finalitat i la quantitat de diners que es dedicarà a cada àmbit, i per tant a Badalona significa aprovar i validar la política del govern d’Albiol. 

En aquesta tessitura ha de negociar el govern en minoria d’Albiol els pressupostos amb l’oposició, sabent que els partits d’esquerres com són el PSC i ICV-EuiA difícilment aprovaran un pressupost de dretes, on la prioritat no són les persones. En conseqüència, Albiol només confia en que CiU a Badalona s’oblidi de l’eix nacional, i que actuï en clau de l’eix esquerra-dreta. 

Aprovarà CiU els pressupostos a Garcia Albiol? Crec que no, per coherència i futur polític. 

Coherència perquè com he dit abans, aprovar un pressupost és avalar un forma de fer política, i CiU fa 6 mesos estava proposant una moció de censura, fa 4 mesos repartia 30.000 fulletons denunciant els “incompliments i dèficits de gestió del govern” i fa un mes tornava a repartir 30.000 fulletons advertint de la “paràlisi del govern del PP”, per tant aprovar un pressupost i avalar tot això és incoherent i difícil d’entendre pels ciutadans.

I futur polític perquè les eleccions del 2015 tindran un plantejament molt centrat en la controvertida figura de Garcia Albiol, i en una correlació de forces polítiques molt més atomitzada que l’actual, els votants voldran identificar clarament si el seu vot pot servir per fer alcalde Albiol, o no. Els partits polítics amb un posicionament més clar partiran amb avantatge. Si CiU torna a recolzar el PP de Garcia Albiol en els pressupostos, estarà generant un dubte al seu votant o simpatitzant que pot ser electoralment devastador el 2015. Molts votants de CiU que no volen el PP al govern deixaran de votar la coalició nacionalista si tenen el dubte raonable que el seu vot pot servir per tornar a fer alcalde Albiol, és a dir que CiU perdrà tot el “vot útil” contrari al PP. I això sense valorar les dificultats afegides si CiU presentés un candidat o candidata nou.

Ara bé, tots sabem que a “fer la puta i la ramoneta” ningú és capaç de guanyar als convergents, però en aquest cas és jugar amb foc.

Avalar aquests dos anys de desgovern, inacció, escàndols i d’atac al benestar social és un suïcidi polític per a qualsevol partit de l’oposició. Si Albiol vol pressupostos, que no defugi la seva responsabilitat, i que presenti una moció de confiança.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Promoció econòmica a 0,41€

Combatre l’atur i la crisi econòmica abaixant un 10% la taxa d’ocupació de via pública per activitats comercials. Aquesta és la recepta miraculosa amb la què el govern del PP de Badalona ens vol fer creure que afavoreix l’activitat comercial i la promoció econòmica. 

És a dir, que gràcies als 0,41 cèntims d’euro al mes per metre quadrat de terrassa que s’estalvia el propietari d’un negoci d’hostaleria, a Badalona es dinamitza l’economia i s’afavoreix la creació d’ocupació. Fa riure tot plegat, però no és un acudit, és la política d’aparador del govern d’Albiol. 

En una qüestió tant important com aquesta, és evident que tots els grups polítics tenen la voluntat de sumar propostes que de manera finalista ajudin els ciutadans, però una vegada més el PP tot i no tenir majoria al Ple, ha decidit fer una roda de premsa per presentar la seva proposta d’ordenances fiscals sense negociar ni parlar amb l’oposició. Continua la política de minoria absolutista que tant de mal està fent a la ciutat. 

Resulta molt curiós que a Badalona els pocs mesos que l’atur ha abaixat els dirigents del PP s’adjudiquen l’èxit, mentre que quan l’atur augmenta és culpa de la conjuntura socio-econòmica i ells fan tot el que poden.

Pot un Ajuntament amb les eines de què disposa acabar amb l’atur de la seva ciutat? La resposta és no. Ara bé, pot un Ajuntament aplicar importants mesures locals per mitigar els efectes de la desocupació? Això sí que ho pot fer. S’està fent? No s’està fent com s’hauria de fer. 

El govern d’Albiol són tot aparences, i la informació que arriba als ciutadans sempre és esbiaixada i parcial. 

Convido al govern a què quan l’atur abaixi a Badalona indiqui quin percentatge d’ocupació creada està directament relacionada amb les polítiques actives d’ocupació local. És a dir, vull saber quants ciutadans han trobat feina gràcies als programes d’intermediació i d’orientació que ofereix l’Ajuntament o a través d’empreses creades mitjançant assessorament municipal. I d’altra banda, també hauríem de saber el balanç d’afiliacions a la Seguretat Social i altes/baixes d’autònoms que es donen a la ciutat per saber si Badalona com a ciutat crea o destrueix llocs de treball.

El que sí que sabem segur és que Badalona va renunciar, per decisió directa de l’alcalde, a una subvenció de la Llei de Barris de 900.000€ que creava 40 llocs de treball directes i programes d’orientació laboral per a 400 veïns i veïnes. I també sabem que els 0,41€ d’estalvi de les terrasses dels bars i restaurants, és una mesura ridícula que no ajuda ni al propietari ni evidentment crea llocs de treball.

D’altres Ajuntaments el que fan és destinar directament recursos del pressupost municipal per combatre l’atur, com passa a la ciutat veïna de Santa Coloma de Gramenet. Resulta molt aclaridor comparar com un govern de dretes renuncia a una subvenció per crear ocupació, a la vegada que el govern d’esquerres de la ciutat veïna destina la mateixa quantitat de diners del seu pressupost per crear-ne. És qüestió de prioritats, el carrer Lizt i el carrer Mozart separen molt més que dues ciutats.

Per cert, cal recordar que la promesa electoral del PP a les eleccions municipals va ser abaixar la taxa de les terrasses un 50%. Han passat més de dos anys i sembla que va ser un altre engany electoral com el dels llibres de text gratuïts.

D’altra banda, em resulta gairebé obscè escoltar el regidor Ramon Riera dir que han fet un “gran esforç” apujant gairebé tota la resta de taxes municipals “només” un 1,7% que es correspon amb l’IPC, quan el seu propi partit a Madrid augmenta les pensions “només” un 0,25% amb la corresponent pèrdua de poder adquisitiu. On és l’augment de l’IPC per als nostres pensionistes? 

El resultat de tot plegat és que les polítiques del PP d’aquí i d’allà ens estan empobrint cada cop més, alhora que laboralment legislen per afavorir els acomiadaments i desatenen les necessitats de les persones aturades.

Una altra forma de fer política és possible, una política allunyada dels focus mediàtics, allunyada de les mentides, allunyada dels grans interessos econòmics, una política propera als ciutadans i als seus problemes.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Càrrecs de (des)confiança

El curs polític a Badalona arrenca amb força, i malauradament amb les mateixes qüestions fosques que van protagonitzar la política local del curs anterior.

Sembla que extorsionar, conduir ebri, o facturar obres privades a l’Ajuntament no ha estat escarni suficient per a alguns membres del govern del Partit Popular. Aquesta setmana ens hem assabentat que la Guàrdia Civil ha detingut un altre càrrec de confiança del govern Albiol per intentar vendre per internet un cotxe de lloguer.

La realitat és molt preocupant i els ciutadans hem d’exigir explicacions i responsabilitats. Quin tipus de persones ens estan governant? El concepte de “càrrec de confiança” sembla un acudit de mal gust a Badalona. 

Per si no hi havia prou amb l’escàndol anterior, el batejat com a cas Jurado ha revifat amb l’entrada en escena de la Fiscalia Anticorrupció, que ja d’entrada està valorant si s’ha produït, com a mínim, el delicte de suborn passiu impropi, i fins i tot el delicte d’extorsió. En qualsevol cas estaria implicada gran part l’estructura de confiança del regidor de Seguretat Miguel Jurado, que manté una profunda divisió en el si de la Guàrdia Urbana que està afectant a la seguretat a la ciutat.

Després de més de dos anys de govern tots aquests casos ja no són anecdòtics, sinó que representen el tarannà del Partit Popular. Mentides, escàndols i falses promeses que van provocar les negociacions per al canvi de govern. Una moció de censura i un canvi a Badalona que eren necessaris, i que no es va poder dur a terme per raons tan puristes com injustes, i que després de la desimputació del regidor Ferran Falcó reforcen la idea dels que pensem que va ser un error polític històric. 

L’horitzó a curt termini tampoc és encoratjador. El 20 de novembre veurem el primer alcalde de la història d’Espanya assegut a la banqueta dels acusats per un delicte d’incitació a l’odi. Molt probablement el cas Jurado acabi amb greus imputacions per part del jutjat, i gairebé amb total seguretat viurem una crisi de govern si no es poden aprovar els pressupostos del 2014 aquesta tardor (que ja venen prorrogats del 2012).

D’aquesta setmana passada no voldria passar per alt l’enorme èxit de participació de la Via Catalana a tot el país, i en especial l’èxit de convocatòria en el seu pas per la nostra ciutat. Milers de badalonins i badalonines demanant llibertat per decidir el nostre futur col·lectiu de forma cívica i democràtica.

Es palpa a l’ambient i així ho diuen les enquestes, que avui dia existeix un ampli consens entre la ciutadania catalana respecte al dret a decidir, és a dir, al dret a expressar a les urnes el pensament, i quina relació volem entre Catalunya i Espanya. Però no sembla tan clar que totes les opcions passin per mantenir l’status quo actual o la independència, existeixen altres tipus de relacions que es poden donar entre Catalunya i Espanya que cal que també siguin valorades en una consulta. Perquè sembla que el dret a decidir és de tots, sempre i quan el dret a formular la pregunta sigui només d’uns quants. 

El debat independentista a Catalunya té paralitzat el govern de la Generalitat i manté segrestat el debat sobre el desmantellament de l’estat del benestar i sobre els drets socials. Mentre parlem d’independència es tanquen escoles, s’acomiaden mestres, es tanquen plantes senceres d’hospitals, es privatitzen serveis públics i es retallen els recursos per lluitar contra l’atur.

Tenim pressa sí, però pressa també per gaudir d’un estat del benestar digne.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

A %d blogueros les gusta esto: