Badalona tendeix a un govern de progrés

Badalona està preparada pel canvi, i Badalona vol el canvi. Aquesta conclusió és la que es desprén dels resultats de les passades eleccions europees a la nostra ciutat.

Sense entrar en un farragós anàlisi de vots i percentatges, dels passats comicis europeus se’n deriven tres aspectes a destacar, i que tindran influència en les properes eleccions municipals.

En primer lloc el PSC torna a guanyar les eleccions en un context de gran pèrdua de vots a nivell d’Espanya i Catalunya. I és que els socialistes, després de les eleccions municipals de maig de 2011, han guanyat totes les eleccions a la ciutat: Generals de novembre 2011, Autonòmiques novembre 2012, i Europees maig 2014. Això ens indica que el PSC és l’únic partit d’esquerres que veritablement és alternativa per si mateix al govern del PP a Badalona, i que és un partit amb una base de vot molt àmplia a la ciutat.

En segon lloc, destacar l’excel·lent resultat d’ERC tant a Catalunya, com a Badalona. Històricament els resultats d’ERC al consistori badaloní van directament relacionats amb la situació nacional. Quan a Catalunya el vent bufa a favor d’ERC, a Badalona obtenen bons resultats. I no cal dir que ara mateix els republicans es troben en el millor moment de la seva història. En conseqüència, és de preveure que obtinguin un molt bon resultat a les properes municipals, a costa de disputar-se una bona part dels vots amb CiU al centre de Badalona.

En tercer lloc, queda palès que Garcia Albiol ha perdut aquestes eleccions a Badalona. Albiol, coneixedor que la marca PP és ara mateix un problema, va voler posar a prova la marca “Albiol” en aquestes europees, convençut que va sobrat. El tret li ha sortit per la culata, i ara mateix el PP local està instal·lat en els nervis d’una marca que va a menys i de la figura de l’alcalde Albiol que després de tres anys pateix l’erosió del desgovern, de les mentides, i de les imputacions per corrupció dels seus regidors.

Sense cometre la temeritat d’extrapolar els resultats de les europees a les municipals, ja veuen que les tendències condueixen cap a la fi del PP i l’albiolisme a Badalona, i obren claríssimament la porta d’un govern de progrés i d’un govern d’esquerres a la ciutat. El desgast del PP d’Albiol, el lideratge de les forces d’esquerres amb el PSC al capdavant, la millora d’ICV-EuiA, i un excel·lent resultat d’ERC fent “opa hostil” sobre els votants de CiU és una combinació molt probable pel 24 maig del 2015.

I és que, no tan sols els resultats ens indiquen aquestes tendències, sinó que són els nostres dirigents polítics qui amb els seus fets i paraules confirmen i corroboren les tendències que acabo d’exposar.

El 26 de maig l’alcalde del PP Garcia Albiol escriu: “Después de este paréntesis electoral, sigo dedicado a lo mío que es Badalona”. Això ho declara després d’intentar ser l’estrella de la campanya electoral, obviant totalment de la publicitat dels actes electorals tothom menys ell, inclosa la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Saenz de Santamaría. Algú pensa que si el PP hagués obtingut un bon resultat a Badalona, Albiol ho consideraria un parèntesi? Pocs dies després, mitjançant també les xarxes socials, Albiol carrega directament i molt gratuïtament contra el PSC, una altra demostració de debilitat i un reconeixement implícit que l’adversari polític està molt aprop i amb capacitat de destronar.

Imagen para Post miting albiolOn és Soraya Saenz de Santamaría? I l’Alícia Sánchez Camacho? I Santiago Fisas? 
Aquestes eleccions les ha perdut Albiol a Badalona

Per la seva banda, Ferran Falcó no va esperar a les eleccions europees per veure per on podia venir el risc electoral per CiU a Badalona. Va ser a principis de febrer, coincidint amb la proclamació oficiosa d’Oriol Lladó com a candidat d’ERC a l’alcaldia de Badalona, quan Ferran Falcó va fer un subtil canvi d’intensitat pel que respecta a l’activitat política local de Badalona. Sobretot mitjançant el seu perfil a Facebook es pot comprovar aquest canvi coincidint amb aquestes dates. És també un reconeixement implícit del risc que suposa per CiU a Badalona (i a Catalunya) l’excel·lent moment polític d’ERC.

I va ser el candidat socialista Jordi Serra qui la mateixa nit electoral va declarar davant les càmeres de TeleB que aquest resultat electoral indicava una tendència al canvi, però sobretot que caldrà treballar molt i de valent per aconseguir un govern progressista i d’esquerres a Badalona.

A menys d’un any per les eleccions l’alternativa tendeix a ser realitat.

Mentiders, imputats i tramposos 

Que a Badalona tenim un govern mentider ja ho sabem. Que tenim un govern local ple d’imputats per corrupció (i d’altres), també ho sabem. Ara bé, que a part de mentiders i imputats també tenim un govern deliberadament trampós ho estem descobrint aquests darrers dies.

El pitjor de tot és que aquestes trampes d’Albiol i companyia les paguem, literal i metafòricament, entre tots els ciutadans de Badalona.

S’ha de tenir barra, per editar 3.000 exemplars d’un llibre de publicitat personal del candidat del PP a l’alcaldia de Badalona pagat amb diners públics. Que la Junta Electoral ho prohibeixi, i llavors encarregar a un advocat dels bufets més cars de Barcelona que presenti un recurs on digui que l’Ajuntament només volia fomentar la lectura, amb un llibre de fotografíes. A la seu de la Junta Electoral encara ressonen les rialles. Però mentrestant els ciutadans hem pagat per partida doble (llibres + bufet).

Un cop frustrat l’intent que Albiol signés publicitat electoral per Sant Jordi, arriba el segon intent. Fer publicitat personal d’Albiol utilitzant el lema institucional: “Ciutat de primera”,i sense mostrar el logo del PP per intentar confondre els ciutadans. A la Junta Electoral riuen per segona vegada, i prohibeixen al PP d’Albiol realitzar aquesta publicitat il·ligítima, enganyosa, i il·legal.

I el tercer intent de fer trampes és utilitzar els resultats a tota Espanya de les darreres eleccions europees per repartir els temps dels blocs electorals de Badalona Comunicació, quan la llei diu clarament que s’han d’agafar com a referència els resultats electorals de l’àmbit territorial del mitjà de comunicació. És a dir, que legalment al PP li corresponen 16 minuts en comptes dels 37 minuts que s’ha atorgat. Per tercera vegada la Junta Electoral torna a deixar en evidència l’intent de fer trampes del govern d’Albiol.

Si la Justícia ordinaria resolgués els casos amb la mateixa velocitat amb la que ho fa la Junta Electoral, faria mesos que Albiol ja no seria alcalde de Badalona.

Tot i això, la ciutat està de Festa Major. Una festa que, tot i els intents del govern d’Albiol per privatitzar-la i mercantilitzar-la, gràcies a la feina de desenes d’entitats i associacions de Badalona, la Festa continua viva i continua sent del poble. Encara que facin pagar els nens per la cursa del Dimoni, i neguin l’aigua a qui no s’hagi pogut comprar el dorsal.

Badalona és una ciutat amb un esperit i tradició associativa molt arrelat. Associacions i entitats de tot tipus que desenvolupen una funció social a la ciutat i vertebren socialment Badalona. Als centenars d’entitats els hi vull agrair la seva feina, tot i el menysteniment per part del govern del Partit Popular, i fins i tot els insults que han d’aguantar per part de membres del govern local, com en el cas de la darrera fira de Sant Jordi.

Una fira de Sant Jordi que, Thermomix a banda, demostra una vegada més que l’elitisme arrelat a l’ADN del Partit Popular ha fet que durant aquests tres anys de legislatura només existeixi l’eix comercial del Centre per fer activitats. La resta de Badalona, la resta d’eixos comercials no són de primera. Els barris que es conformin amb l’engany que hi ha més policia i deixin de reivindicar altres coses. Aquest és el pensament d’Albiol.

I és que, mentre el Centre s’emporta tots els ajuts per fires i firetes, altres zones com ara el Passeig de La Salut són totalment obviades per l’Ajuntament, ni ajudes, ni recolzament, ni tan sols valorar les propostes dels comerciants en aspectes tan bàsics com per exemple on col·locar l’estàtua homenatge a Manolo Escobar. Aquesta és la realitat.

La realitat d’una Badalona que ja no calla, una ciutat que alça la veu contra el desgovern a la ciutat, contra la demagògia i la hipocresia, contra l’elitisme, contra les trampes i les mentides, i contra la corrupció.

Resta un any per les eleccions, i s’ensuma el canvi. La ciutat ja no dorm, la ciutat és ben desperta.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

A #Badalona, paguen els nens.

La cursa popular de Badalona, ha deixat de ser popular gràcies al govern de Garcia Albiol. Per primera vegada en 34 edicions de la cursa del Dimoni, l’Ajuntament farà pagar els infants i adults que vulguin córrer, 2 i 5 euros respectivament. Ara és, sense dubte, la cursa del Partit Popular, qui vulgui participar que passi per caixa.

Aquest és un exemple més de com el govern local de Garcia Albiol menysté la societat de Badalona i sempre ataca els més febles, aquells que no es poden defensar.

Sobta, per cruel, com els infants de la nostra ciutat s’han convertit en objectiu primari de les polítiques regressives del PP. Primer va negar als escolars de Badalona la seva promesa estrella de regalar els llibres de text, els hi va mentir. Després va apujar un 50% el preu de les escoles bressol municipals. Van suprimir més de 900 beques menjador. Van deixar de regalar als nostres infants el mocador de les Festes de Maig. Van intentar suprimir l’ajuda en material escolar i en alimentació per a molts infants mitjançant la proposta de modificació del Reglament de serveis socials. I ara fan pagar els nens i nenes per la cursa del Dimoni.

És una vergonya. L’onze de maig els ciutadans de Badalona, infants i adults, hem de córrer per la dignitat de les nostres Festes, per negar-nos a la privatització d’allò què és de tots. Hem de córrer sense pagar, córrer per allà on vulguem perquè el PP no pot posar preu a l’ús de l’espai públic, ni pot posar preu a les tradicions. Per pagar 30.000 euros al Cayetano Martínez de Irujo sí que hi ha diners, però perquè la cursa del Dimoni sigui una cursa popular i gratuïta, no n’hi ha. Les mentides del PP ja no se les creu ningú. Algú creu que un govern que anuncia un superàvit pressupostari de 7 milions d’euros, faria pagar els nens i nenes 2 euros per córrer? Tot són mentides rere mentides.

Privatitzar les Festes de Maig i reduir a la mínima expressió la cultura popular. Aquesta és la intenció del PP. Igual que ha fet aquesta setmana per la Diada de Sant Jordi, en un intent groller de posar al mateix nivell Sant Jordi amb la Fira de l’Automòbil o la Shopping Night. Per la Diada de Sant Jordi el centre de Badalona ha estat en exclusiva per a les botigues, que res a veure tenen amb la cultura tradicional catalana, mentre que les associacions, entitats socials i culturals han estat desplaçades del centre neuràlgic de la ciutat. Un menyspreu més a les entitats de Badalona. La catalanitat de la Diada de Sant Jordi molesta el PP, que pretén segrestar l’activitat cultural de la Diada convertint-la en una fireta comercial.

En edicions anteriors de la Diada de Sant Jordi, el caràcter egòlatra de l’alcalde Albiol, l’ha portat a signar postals d’autoretrats com si es tractés d’un escriptor. Les crítiques a tan ridícula actitud de l’alcalde l’han portat a editar un suposat llibre d’imatges de Badalona, per poder satisfer la seva necessitat de signar quelcom el dia de Sant Jordi. Doncs resulta que el llibre no és més que material de propaganda electoral pagat amb diners públics de tots els ciutadans de Badalona. I no és una opinió meva, sinó que ho diu una resolució de la Junta Electoral de Barcelona, que prohibeix la distribució dels 3.000 llibrets encarregats per Albiol.

Propaganda electoral pagada amb diners públics, tres cartes a tots els escolars de la ciutat explicant la mentida dels llibres gratuïts també pagada amb diners de l’erari públic. No m’estranya que tres regidors del PP estiguin imputats per malversació de fons públics. Sembla una tònica habitual.

No voldria tancar aquestes línies sense un record a la figura de l’exalcalde Joan Blanch. Una persona que no deixava ningú indiferent i que va tenir un destacat paper en el desenvolupament de la ciutat entre els anys 1983 i 1999. Temps tindrem de valorar la seva trajectòria política, però sí que avui vull denunciar la tremenda hipocresia d’aquells que a bars i cartells de publicitat diuen que a Badalona no s’ha fet res en 30 anys, però que per quedar bé, ara agraeixen el treball i la dedicació de l’exalcalde Blanch.

Bones Festes de Maig

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

“Vés-te’n a la Meca!”

Vés-te’n a la Meca! Posa’t el mocador a la boca i calla!”

L’autor d’aquesta frase és el conegut intel·lectual Carlos Navarro “el Yoyas”, i la va pronunciar al programa “Catalunya Opina” dirigit i presentat pel sacerdot, i frare franciscà, Carlos Fuentes. Per aquesta intervenció, el Consell Audiovisual de Catalunya va imposar una multa de 14.601 euros al programa per manca de respecte envers la dignitat humana i els valors constitucionals, i per l’incompliment del deure de protecció de la infància i la joventut.

Canal Català on s’emetia aquest programa va tancar, i el “Catalunya Opina” va quedar orfe de canal. Alberto Fernández Saltiveri, conseller delegat de Badalona Comunicació, ha decidit sortir al rescat del programa i des d’aquesta setmana s’emet a TeleB de dilluns a dijous en ple horari infantil. És molt lamentable que la nostra televisió local aculli un programa com aquest, que no aporta res ni a la ciutat ni als ciutadans de Badalona.

Fa tres setmanes a la Plaça Antònia Boada del barri de Bufalà, vaig escoltar com un nen d’uns 10 anys li deia a un altre “vete a tu país immigrante!” perquè havien tingut una disputa jugant a la pilota. Veient programes com el Catalunya Opina, que s’emet a partir de les 17:00 de la tarda, em pregunto quina funció social està fent aquest programa a la televisió pública de Badalona. És molt lamentable.

Els mitjans de comunicació públics locals es troben en mans d’un destacat dirigent de la FAES (fàbrica d’idees del PP més reaccionari presidida per José Maria Aznar) gràcies a què un pacte PP-CiU a l’inici de la legislatura els va concedir una incomprensible majoria absoluta al Consell d’Administració de totes les empreses públiques de Badalona. Des de CiU Badalona sempre s’excusen dient que pacten amb el PP pel bé de la ciutat, algun dia estaria bé que expliquessin quin benefici representa per la ciutat de Badalona que el PP tingui aquesta majoria als ens públics, que no s’ha guanyat amb vots.

La manipulació i censura que exerceixen els comissaris polítics del PP d’Albiol a l’Ajuntament de Badalona ha tingut dos moments de glòria aquest mes de març. D’una banda, durant la presentació del cartell de les Festes de Maig, van manipular la imatge de l’alcalde amb Elisa Bascón perquè la noia (que havia guanyat el concurs) duia una samarreta verda reivindicativa de la Plataforma Crida en defensa de l’educació pública de qualitat a les Illes Balears. La samarreta molestava el batlle badaloní i amb un “corta y pega” molt barruer van fer desaparèixer el logo de la fotografia oficial. I d’altra banda, el passat 14 de març els regidors del PP Salvador Lerma i Daniel Gracia van anar a declarar en qualitat d’imputats, juntament amb l’ex-coordinadora del PP Júlia Sánchez, acusats de corrupció: prevaricació, estafa, falsedat documental i malversació de fons públics. Badalona Comunicació va considerar que tenir dos regidors del govern IMPUTATS per CORRUPCIÓ no era una notícia, ni tan sols en va fer esment.

La manipulació també arriba al tancament del pressupost 2013. Albiol convoca una roda de premsa amb el regidor d’Hisenda i ens diu que hi ha un romanent positiu de l’any 2013 de 6’8 milions d’euros, és a dir, que l’Ajuntament ha guanyat diners. A la vegada que Albiol deia aquestes paraules, l’informe de l’Interventor municipal, que òbviament no està publicat al web municipal, diu literalment: “no s’han comptat una sèrie de despeses que tindran incidència en els propers romanents de tresoreria i per tant en la quantificació de la situació econòmica real de l’Ajuntament“, i que si les comptéssim, continua literalment l’informe “la inclusió d’aquets fets o magnituds hagués comportat que el romanent de tresoreria de l’exercici 2013 fos de -6’8 milions d’euros“. Albiol ens enganya per valor de 14 milions d’euros.

Si no, plantegem-nos una qüestió. Si realment l’Ajuntament té un romanent de 7 milions d’euros, per què el Ple de l’Ajuntament aprova demanar un crèdit de 18 M€ destinats a l’annex d’inversions del pressupost 2014? Si l’Ajuntament tingués aquests diners podria demanar un crèdit d’11 M€ i aprofitar els 7 milions de romanent. És més, si ara demanem al govern què farà amb aquests 7 milions obtenim el silenci per resposta, perquè realment aquest resultat de tresoreria està falsejat.

Recordem que bona part d’aquest pressupost d’inversions va destinat a una piscina olímpica de 12 milions d’euros. Per expressar que aquesta inversió és del tot inadequada en aquests moments utilitzaré una frase que cridava la PAH Badalona divendres passat manifestant-se a la Plaça de la Vila: “Si no tenemos casa, para qué queremos piscina“. Més clar impossible.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

#Badalona en campanya electoral

Garcia Albiol ja ha iniciat la campanya electoral per les municipals de l’any vinent. Un “nou” reglament de Serveis Socials que no ha existit mai, ni existirà, ha servit l’alcalde per iniciar la campanya electoral. Com és habitual, atacant els més febles i atiant les més baixes passions en contra dels nouvinguts, sempre de forma implícita no fos cas que hagués d’anar a judici un altre vegada.

La proposta de Reglament que fa Garcia Albiol no és més que propaganda política al servei del Partit Popular aprofitant-se de l’Ajuntament de Badalona com a institució, i també aprofitant-se de la ingenuïtat i/o falta de rigor de molts mitjans de comunicació que obvien totalment que molts dels anuncis i promeses d’Albiol són paper mullat si no ho aprova el Ple de l’Ajuntament, donat que governa en minoria.

Captura de pantalla 2014-03-11 a la(s) 23.50.08Diari 20 minutos. Exemple d’un titular de premsa molt poc rigorós perquè l’afirmació és mentida.

S’ha de ser desalmat per intentar treure rèdit polític negant una minsa ajuda en material escolar a un infant, o negant una ajuda per l’alimentació a nadons amb intolerància a la lactosa, nens celíacs o qualsevol altre patologia relacionada amb l’alimentació, o també negant a un ciutadà discapacitat una ajuda per fer més accessible la seva llar. Aspectes com aquests són els que el PP d’Albiol cataloga de “complementaris” i proposa que es retirin a les persones que no portin més de cinc anys empadronades a Badalona, espanyoles i estrangeres.

Darrere d’aquesta mesura està el missatge implícit “marca Albiol” que és una proposta en contra dels immigrants perquè estan primer els de casa. El PP reinicia la maquinària electoral del 2011 per tornar a discursos extremistes que ofeguin el vot d’ultradreta a Badalona, que revifa degut a les promeses impossibles i incomplertes en matèria d’immigració del PP. Se’n recorden vostès de qui era el lema “primer els de casa”? No se l’ha inventat Albiol ara, és de Josep Anglada i Plataforma per Catalunya. No cal afegir res més.

Captura de pantalla 2014-03-11 a la(s) 23.31.44

(PP de Rubí inspirat en l’estil Albiol i PxC compartint eslògan electoral al 2011)

Per acabar de desmantellar argumentalment aquest intent de reglament de serveis socials, ens hauríem de preguntar a quantes persones afectaria el reglament. Perquè el govern del PP, interessadament, ens amaga les dades d’una mesura que només afectaria les persones que portin menys de cinc anys empadronades a Badalona. Si tenim en compte que la ciutat porta tres anys perdent població (el 98% població estrangera) és fàcil d’imaginar que la mesura afecta poquíssima població i segurament la majoria dels afectats són espanyols, infants i persones discapacitades, i la quantitat econòmica no representa ni el 0,05% del pressupost municipal. Tota una operació de màrqueting polític a costa de trepitjar els drets dels més febles. Tota una immoralitat.

Per fer front a aquest inici de pre-campanya els partits polítics de Badalona ja es comencen a moure i a preparar l’alternativa. El PSC es troba en ple procés d’eleccions primàries, ICV-EUiA sembla que les realitzarà ben aviat, i ERC ja les ha realitzat escollint Oriol Lladó com a candidat. És important com els partits d’esquerres de Badalona han entès que cal obrir-se a la ciutadania per compartir un projecte social i polític comú, i una alternativa a la dreta a Badalona. En aquest sentit ERC i Oriol Lladó tenen una important tasca a Badalona consistent a fer tornar el vot nacionalista i independentista al costat progressista i d’esquerres, i acollir un grup molt important de votants que no vol que el seu vot serveixi perquè a Badalona governi de nou la dreta i el PP.

Que el PP d’Albiol doni el tret de sortida a la precampanya tan aviat és un símptoma clar de debilitat i d’esgotament d’un projecte polític basat en mentides, titulars buits de contingut i regidors esquitxats per escàndols de corrupció. A manca de poder vendre obra de govern, el PP pensa que és millor tornar a vendre fum, però oblida que els ciutadans de Badalona ja saben que les promeses d’avui seran les mentides de demà.

Atentament i a títol personal,

Christian carneado

Error Olímpic

Quan el ministre Montoro va aprovar amb nocturnitat la Llei 27/2013 de “racionalización y sostenibilidad de la Administración Local” del 27 de desembre, aprofitant el paraigua mediàtic de la llei anti-avortament de Gallardón, Garcia Albiol i el PP van respirar més tranquils. Una llei feta a mida i amb esperit antidemocràtic, permet per primera vegada que el pressupost municipal es pugui aprovar per Junta de Govern Local sense l’aprovació del Ple. Dit d’una altra manera, reunits durant cinc minuts els regidors Albiol, Riera, Hervás, Jurado i Fernández han aprovat el pressupost amb la majoria del Ple en contra, i sense cap tipus de participació ni transparència. Pur estil PP.

Un pressupost que el govern del PP qualifica del més “social”, entenent que ho diuen de forma irònica o sarcàstica, perquè d’altra manera seria burlar-se dels ciutadans. Repassem els números de forma objectiva: Retallada d’un 45% (3,6 milions d’euros) en Educació, Joventut i Esports. Retallada d’un 19% en cultura. Retallada d’un 18% en el servei d’atenció ciutadana. I això sí, un augment del 55% de la partida de propaganda. Sembla que queden clares les prioritats del govern.

D’altra banda, amb bastant humor o mala fe, el govern ens diu que aquest pressupost és més “social” perquè augmenta en 2 milions d’euros la partida de serveis socials, quan la realitat és que s’ha creat una partida de 2 milions d’euros per cobrir possibles impagaments de serveis que ha de pagar la Generalitat. És a dir, que l’Ajuntament de Badalona en comptes de lluitar perquè la Generalitat compleixi amb els seus compromisos, actua de “banquer” de la Generalitat, prestant-li els diners a canvi de res i sense oferir cap més servei als ciutadans de Badalona. Això sí que és innovador, finançar els impagaments d’altres Administracions.

Fins aquí pel que fa al pressupost ordinari. Capítol a part mereix el pressupost d’inversions de 18 milions d’euros que ha pactat el Partit Popular amb Convergència i Unió. I com que el pressupost d’inversions i el pressupost municipal són indivisibles, el que tenim és que políticament Badalona ha tornat al punt de partida del 23 de maig del 2011: CiU i el PP pacten el pressupost i la governabilitat, amb previsions 2014, 2015, 2016 i 2017, és a dir, un pacte que va més enllà de les eleccions municipals de l’any vinent. Tota una declaració d’intencions.

En un exercici de funambulisme molt propi de CiU, s’abstenen en la votació d’uns pressupostos que ja tenen pactats. Una abstenció per intentar minimitzar un pacte que tota la premsa catalana dona per fet. El grup liderat per Ferran Falcó ha comès un error estratègic que els hi pot sortir molt car.

Les pròximes eleccions municipals es donaran en un context on a Catalunya no s’haurà produït la consulta sobre la independència; s’hauran realitzat, o es realitzaran eleccions autonòmiques avançades; el lideratge d’Artur Mas a CiU quedarà en entredit internament; i la intenció de vot d’ERC a nivell nacional i local estarà disparada. En aquest context, que a hores d’ara és el més probable, si CiU es presenta a les eleccions municipals sense deixar clar que els seus vots no serviran per tornar a fer Albiol alcalde, pronostico una davallada molt important de vots, i una fuita òbvia cap a ERC. Al maig del 2015 els votants de Badalona voldran un vot de seguretat, la certesa de saber si el seu vot pot derivar en un altre govern del PP, o no. I si no, només cal recordar el mateix Artur Mas signant davant notari que no pactaria amb el PP, per alguna raó ho va fer l’any 2007.

El grup de CiU a Badalona es justifiquen dient que ells treballen per Badalona, en un discurs ple de retòrica, i que han aconseguit que s’arreglin dos carrers i una plaça, que d’altra banda segurament ja s’arreglarien perquè estan en nefastes condicions. Per quina Badalona traballa CiU? Per tota la ciutat o només pel centre de Badalona? La resposta la trobem en el seu comunicat on literalment s’enorgulleixen de què un terç de la inversió està prevista als barris del Districte Primer, és a dir, uns 6 milions d’euros per la zona centre. Els barris del centre són els més necessitats de Badalona? Jo crec que necessiten millores, moltes millores, però no són els més necessitats de Badalona. Amb aquesta política CiU mai serà un partit de ciutat, ni s’acostarà a ser una alternativa de govern. Pensar en petit et fa més petit.

Pactar dintre del pressupost d’inversions fer una piscina olímpica de 12 milions d’euros és una prioritat que demostra el PP i CiU estan allunyats de la realitat de la ciutat, i la seva prioritat no són les persones. Amb 23.000 aturats, probresa energètica, desnonaments, augment exponencial del risc d’exclusió social… una piscina de 50 metres amb zona de fitness i wellness em sembla que és estar molt allunyat de la realitat social. Tot per una foto… aquesta de 12 milions.

Sense dubte, si jo planifiqués una piscina a sobre del Banc d’Aliments, la primera explicació que donaria és on es reubicarà el Banc d’Aliments, que malauradament avui dia té més usuaris que qualsevol piscina.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

La (in)seguretat a #Badalona

Al barri de Bufalà s’han produït tres atracaments amb pocs dies de diferència. Un primer atracament a un supermercat de l’Avinguda Martí Pujol, un altre a l’oficina de Correus del carrer Doctor Robert, i la setmana passada un darrer atracament a punta de pistola a un altre supermercat del carrer Independència, a les 13:00 del migdia amb l’establiment ple de clients.

El darrer atracament que he esmentat, que va ser a un establiment de la cadena Condis, ha estat la gota que ha fet vessar el got de la paciència de molts comerciants i veïns de la zona. Un atracament amb arma de foc, a plena llum del dia, en una zona sensible, i van arribar els serveis mèdics abans que la Guàrdia Urbana. Val a dir que, entre personal del supermercat i alguns clients van poder tirar d’una motocicleta a l’atracador quan intentava fugir, i que aquest va aconseguir marxar a peu i coix pels carrers del barri sense que cap força de seguretat el pogués detenir.

Al barri hi ha molta angoixa de saber que aquest delinqüent podria actuar de nou, com malauradament ha demostrat. I existeix indignació amb el govern del PP que va prometre més seguretat, més policies i més proximitat, i la realitat és ben diferent. Els comerciants es pregunten com pot ser que la policia de barri, que suposadament està en servei a les 13:00 del migdia no fos capaç d’arribar, com a mínim, abans que l’ambulància. I també es pregunten de què serveix una policia de barri que a les 18:00 de la tarda plega i no està de servei al vespre quan tanquen els negocis (moment més vulnerable degut a què els comerciants recullen la caixa del dia, és fosc i hi ha pocs veïns pel carrer).

La política d’aparador del govern del PP d’Albiol es posa en evidència un cop més, passen els mesos i la realitat s’imposa a la manipulació i demagògia. Un Partit Popular que fa la mateixa política a Badalona, i a Espanya. Un Mariano Rajoy i un Xavier Garcia Albiol que pensen i actuen igual, perquè són i representen el mateix.

Mentre a Badalona ens intenten fer creure que hi ha menys aturats, a Espanya el govern de Rajoy té la intenció de fer-nos creure que l’atur ha abaixat, alhora que l’enquesta de població activa (l’EPA) deixa ben clar que l’any 2012 va acabar amb un 26,02% d’aturats/des mentre que l’any 2013 ha acabat amb un 26,03% d’aturats/des. La grollera manera amb què el Partit Popular pretén manipular els ciutadans, és un dels motius pels quals Rajoy deixarà de governar a Espanya i Albiol deixarà de governar a Badalona.

Un altre dels motius pels quals Rajoy i Albiol passaran a l’oposició, és pel nul sentit de la democràcia i de les llibertats que atresoren. Començant perquè tots dos han incomplert totes les promeses electorals (IVA, impostos, creació d’ocupació, llibres de text..etc) i seguint perquè aprofitant l’escàndol i la vergonya del projecte de llei anti-avortament de Gallardón que es va aprovar el 27 de desembre, també sense fer soroll, per primera vegada el Partit Popular ha obert la porta a què un pressupost municipal es pugui aprovar sense aprovar-lo al Ple de l’Ajuntament. Una llei a mida del govern del PP a Badalona, que ràpidament ha aprofitat per presentar públicament uns pressupostos que retallen un 50% en Educació i augmenten un 100% el capítol de publicitat institucional, aquella amb què Albiol ens pretén continuar manipulant.

Tot i les limitacions pressupostàries lògiques de la situació actual, ja hem vist com el govern local d’Albiol dobla els recursos per fer-se publicitat i regala 30.000 euros a una associació “esportiva” del terratinent Cayetano Martínez de Irujo, amb el pretext d’ajudar a entitats esportives de Badalona mitjançant xecs regal de El Corte Inglés. Una autèntica bajanada. Si es tenen els diners per què no s’ajuda directament a les entitats esportives?

La Badalona real deixa en evidència a la imaginària ciutat de primera, un cop més.

Atentament i a títol personal,

Chrisitian Carneado

A %d blogueros les gusta esto: