La trista decadència d’Albiol a #Badalona

El govern del Partit Popular de Garcia Albiol agonitza a Badalona. La pèrdua de confiança de la ciutadania, el desgavell econòmic i financer, la incapacitat per gestionar internament l’Ajuntament, i els casos judicials per motius de corrupció estan empenyent Albiol i tot el seu equip cap a la porta de sortida.

Albiol està actuant com una bèstia ferida i arraconada. Governant amb autoritarisme i per decret, d’esquena al poble i sense cap tipus de respecte per la legitimitat democràtica, arribant fins i tot a l’extrem d’amenaçar els regidors de l’oposició i treballadors municipals.

El novembre del 2010 el Partit Popular va encarregar una enquesta electoral que pronosticava un augment d’intenció de vot cap al PP. Enguany Albiol ha tornat a encarregar l’enquesta i els resultats del sondeig estan provocant gran nerviosisme a l’alcalde. L’enquesta confirma la tendència i la sensació generalitzada que Albiol no tornarà a governar Badalona. Per aquest motiu l’alcalde està actuant amb un sentiment gairebé de venjança cap a l’oposició, i dirigint la ciutat tancat al despatx i amb autoritarisme, sense escoltar els ciutadans, ni escoltar els seus més directes col·laboradors.

A nivell social Albiol està practicant una versió local del despotisme il·lustrat. La comunitat educativa de Badalona és la que més està patint el menyspreu del govern del PP. Primer va ser la mentida dels llibres de text, després va reduir a la meitat les beques menjador, i ara com a comiat de legislatura es gasta 600.000 euros en construir un aparcament a la zona educativa de Montigalà, allà on ha d’anar la nova Escola Montigalà i l’Institut Ventura Gassol. Al barri de Nova Lloreda un altre exemple d’autoritarisme, 818.000 € més per arranjar una part del Parc de Lloreda sense consens ni explicació als veïns. A tot això hem de sumar una multa política a la Taula de la Mobilitat de Badalona per reivindicar cívicament un pas de vianants totalment necessari a l’Hospital Can Ruti.

A nivell econòmic i financer la situació de l’Ajuntament és molt preocupant i caldrà una auditoria a fons a partir del maig. A Badalona tota l’obra pública a la ciutat l’està gestionant i pagant l’AMB (veure quadre). Les iniciatives municipals que utilitza Albiol per fer-se la foto de rigor no tenen assignació pressupostaria, com per exemple la piscina olímpica i les obres del canal del Gorg.

Llistat d’obres gestionades i executades realitzades per l’AMB a Badalona (descarregar en pdf)

Quadre obres AMB

Si totes aquestes obres les ha gestionat, executat i pagat l’Àrea Matropolitana de Barcelona (AMB), i el Passeig Marítim, el Centre Cívic i Cultural El Carme, el nou CAP del Gran Sol i el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella ho va fer el govern municipal anterior, la pregunta és òbvia:

Què ha estat fent el govern del PP durant aquets tres anys i mig?

Engestur presenta pèrdues per valor de 3,1 milions d’euros l’any 2013, BSA no pot pagar la paga extra que deu als treballadors, i el diari El País publicava aquesta setmana que Badalona és la ciutat de Catalunya que paga més tard als proveïdors, en 110 dies, incomplint la llei. Tanmateix el deute municipal ha augmentat en 43 milions d’euros (+45,6%), d’ençà que Albiol és alcalde.

La combinació d’endeutament, incapacitat per pagar els proveïdors en termini legal i pèrdues de les empreses municipals certifiquen una gestió econòmica lamentable i preocupant.

D’altra banda, a nivell de gestió interna municipal la situació és límit. La Guàrdia Urbana dividida internament, i amb l’escàndol de les oposicions. Els treballadors de BSA manifestant-se al carrer per poder cobrar la paga extra que els hi deuen. Els treballadors de Badalona Comunicació fent un comunicat inèdit denunciant greus pressions polítiques per part del govern del PP, i Albiol presentant-se en una reunió de treballadors a “recomanar-los” que estiguin calladets. Quin escàndol! Quina vergonya! A més a més l’alcalde, en un atac dictatorial propi d’altres èpoques, destitueix a tots els representants de l’oposició al Consell d’Administració de Badalona Comunicació, tot un demòcrata l’alcalde.

És trist veure un alcalde actuar d’aquesta manera, i arrosegar el nom de la ciutat. Només esperem que la situació de decadència del govern del PP no tingui efectes irreversibles a Badalona. Al maig la resposta.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Anuncios

#9N: Albiol no tornarà a ser alcalde de #Badalona

11 noviembre, 2014 2 comentarios

Fer una projecció del resultat electoral de les pròximes eleccions municipals amb els resultats de la consulta del passat 9N pot ser agosarat. Tot i això, el resultat del 9N a Badalona té una innegable vessant en clau local que és analitzable i opinable.

En funció d’aquesta anàlisi, que a continuació desgranaré, la conclusió més important en clau local és la següent:

El Partit Popular de Garcia Albiol no tornarà a governar a Badalona

Els principals motius són l’augment sostingut del suport social i electoral al conjunt dels partits de l’oposició de Badalona, conjuntament amb el darrer indicador: els 50.000 votants del 9N a la ciutat.

Per poder veure-ho més clar, mirem l’evolució del percentatge de vot dels partits de l’oposició i també l’evolució del nombre total de vots en les quatre darreres eleccions celebrades a la ciutat:

Captura de pantalla 2014-11-11 a la(s) 00.46.44Captura de pantalla 2014-11-11 a la(s) 00.50.19

Com podem veure en el quadre i el gràfic anterior, el recolzament ciutadà als partits de l’opocició està augmentant sostingudament des de les darreres eleccions municipals. Aquesta situació respon a moltes variables, però les més importants responen al fort desgast del PP a Espanya i a Badalona (mentides, promeses incomplertes, casos de corrupció…etc), i també a la forta dinàmica nacional.

I d’altra banda trobem l’indicador que representen els 50.000 votants del 9N. Si tenim en compte que és molt probable que gairebé cap dels votants del 9N sigui potencialment votant del PP a les pròximes eleccions municipals, hem de mirar quina és la participació habitual en unes eleccions municipals per valorar si aquests 50.000 electors que segurament no votaran al PP són molts o són pocs en cas de mobilitzar-se igual de cara a les properes eleccions municipals.

Captura de pantalla 2014-11-11 a la(s) 00.55.40

Badalona és una ciutat molt abstencionista a les eleccions municipals, la mitjana de les darreres 6 eleccions municipals és del 50.03% de participació, amb una mitjana del 12% de vots en blanc i vots a partits molt minoritaris.

El cens electoral per a les eleccions municipals de maig del 2015 serà d’aproximadament 154.660 ciutadans, si apliquem la mitjana de participació del 50,03%, la conclusió és que votaran aproximadament 80.000 electors.

En conclusió, si el nivell de mobilització dels 50.000 electors del 9N es manté, i a Badalona voten al voltant de 80.000 persones:

80.000 votants – 50.000 electors 9N = 30.000 electors

30.000 electors – 12% (vot blanc+altres partits) de 80.000 = 20.400

La prova final que demostra que Albiol no tornarà a ser alcalde, i que aquests números són molt probables és que:

La mitjana del percentatge de vot als partits de l’oposició durant les darreres 4 eleccions (quadre 1) és del 61,66%. Per tant, amb una participació de 80.000 electors el 61,66% són exactament… 50.000 electors. Sobtosa coincidència, mitjançant dues vies per pronosticar el resultat de les eleccions municipals arribem a la mateixa conclusió.

A Badalona hi ha un ampli consens al voltant del canvi. Aquesta és la condició imprescindible per a que avui poguem constatar que Albiol i el PP no tornaran a governar, i que a Badalona cal començar a treballar en la configuració d’un govern plural i de progrés.

No voldria acabar aquest article sense fer esment a les paraules que em va dedicar el Gerent d’Engestur Tomás Vizcaíno (PP) ahir a la #tertuliabdn de RadioB. El Sr. Vizcaíno va dir que si jo tenia una “bola de cristall” per pronosticar el que passarà al maig. Doncs bé, en cas que tingués una “bola de cristall” deu ser la mateixa que utilitza Alícia Sánchez Camacho i el PPC segons la notícia d’avui a La Vanguardia fent valoracions del 9N:

“Por primera vez el Partido Popular empieza a contemplar la posibilidad de perder sus dos alcaldías señeras: Badalona y Castelldefels” (enllaç)

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

#Badalona, quarta ciutat de Catalunya

22 octubre, 2014 1 comentario

Potser el títol d’aquest article sona estrany, potser algú pensa que és una errada, però no. “Badalona quarta ciutat de Catalunya” és gairebé ja una realitat que en els mesos vinents quedarà constatada. Terrassa, amb un creixement sostingut i imparable, serà la nova tercera ciutat de Catalunya en habitants, mentre que Badalona perdrà el seu lloc al pòdium de les ciutats més habitades de Catalunya. Badalona perd habitants, perd pes territorial, perd pes polític i perd capital humà.

Una ciutat que creix necessita més comerços, necessita més habitatges, recapta més impostos, atrau més inversions, genera més llocs de treball, i una ciutat que decreix, tot el contrari. Badalona entre l’any 2007 y finals de 2012 va augmentar la seva població en 4.736 persones, mentre que en el període 2012-2014 hem perdut 3.553 habitants. Per què? Alguns diran que és per la crisi econòmica, però què no hi ha crisi a Terrassa? Què no està Badalona millor comunicada? Té Terrassa 6 km de platja com Badalona? Llavors per què Badalona està perdent atractiu per venir a viure?

Aquesta reflexió m’ha fet recordar quan Garcia Albiol, abans de ser alcalde, prometia que tota la zona del nou Gorg estaria acabada amb pisos y totalment urbanitzada, i que es podrien instal·lar milers de nous veïns… I la realitat és tossuda, i hauran passat els 4 anys de legislatura i el nou Gorg continua igual, amb problemes d’insalubritat per rates. Quina constructora vol invertir en habitatges en una ciutat que perd habitants?  Les paraules se les emporta el vent, però les promeses queden a la consciència dels ciutadans.

I davant d’aquesta dinàmica poblacional negativa, què està fent el govern del PP? Electoralisme, demagògia, populisme i manipulació, una recepta que coneix bé, però que ara té poc recorregut.

Demagògia i populisme és dir que la població baixa perquè marxen els immigrants gràcies a la seva política de seguretat, amb especial menció electoralista de l’alcalde cap al col·lectiu romanès, que ha abaixat exactament el mateix que el col·lectiu equatorià, però d’aquests darrers l’alcalde no en diu res.

Manipulació és jugar amb els números per fer-los servir en el propi interès, perquè tan veritat és que el petit col·lectiu romanès de Badalona ha abaixat la seva presència un 26% en el padró, com dir que el percentatge de población rumanesa la ciutat de Badalona ha abaixat un insignificant 0.09%. I això és molt o és poc? O és normal? Doncs haurem de mirar dades comparatives amb altres ciutats homologables a Badalona, però és clar, el govern no li interessa donar aquestes dades.

Una altra dada interessant és la variació interanual de l’atur, entre gener de 2012 i gener de 2014 la taxa interanual va baixar a Badalona en 328 aturats. D’aquesta dada en govern del PP en treu pit perquè diuen que gràcies a la seva gestió es crea ocupació. Però dels 3.553 habitants que van marxar de Badalona en el mateix període, quants estaven registrats a l’atur? No ens ho diuen, però moltíssims més de 328, sobretot perquè la gent que marxa acostuma a no tenir feina.

Per tant, l’atur registrat a Badalona està baixant per la gent que marxa de la ciutat, no pas per la gent que troba feina.

La setmana passada Garcia Albiol va començar la setmana publicant el següent tweet:

Buenos días! Una mentira es como una bola de nieve; cuanto más tiempo se hace rodar, más grande se vuelve. – Martín Lutero.” No es referia a la seva propia gestió, sinó al procés del 9N.

Jo acabaré aquest article amb una altra frase de Martin Lutero:

La humildad de los hipócritas es el más grande y el más altanero de los orgullos

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

#Badalona, del #9N al 24M

El final polític d’Albiol a Badalona ha començat el 9N. Curiós, paradoxal.

El 9N no hi haurà consulta, ho sabem. Però, la unió política que existeix a Badalona en favor de la democràcia, amb tot un ventall de matisos, i la unió en un projecte de ciutat alternatiu al govern del PP, fa que Albiol tingui els mesos comptats com alcalde de Badalona. Del 9N al 24M, set mesos.

Catalunya vol votar, vol votar que sí i vol votar que no, és l’única sortida al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. I quan es voti s’ha de fer d’una forma legal, no existeix cap altre camí. I que sigui legal, a Espanya, implica que sigui plantejada des de l‘acord. Un acord que el govern del PP, el de Rajoy i d’Albiol, nega als catalans i als badalonins. Un acord que Cameron no va negar al poble escocès.

A Albiol li resten 7 mesos d’alcalde a Badalona, i a Rajoy li resta un any de President a Espanya. Dues cares de la mateixa moneda, i dues formes de fer política totalment anàlogues. Albiol ens menteix a Badalona i Rajoy ens menteix a Espanya. Rajoy ens promet abaixar impostos i Albiol ens promet llibres gratis. Rajoy utilitza RTVE i Albiol manipula amb Badalona Comunicació.

L’obsessió d’Albiol per aparentar una obra de govern inexistent està arribant a límits indecorosos amb una flagrant deslleialtat institucional. Cada dilluns a las 12:00 hores convoca una roda de premsa per vendre un producte que ja ningú compra.

La darrera invenció ha estat intentar apropiar-se de les subvencions de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) per a la rehabilitació d’edificis, on els Ajuntaments tan sols actuen d’Administració de proximitat per recollir les sol·licituds mitjançant les oficines locals d’habitatge.

En aquest darrer cas la manipulació ha arribat a un nivell superior. L’alcalde ha fet arribar als ciutadans una carta, pagada amb diners públics, amb una gran fotografia seva on s’atorga el projecte de rehabilitació com propi i, atenció, qualifica l’ajuda com una SUBVENCIÓ A FONS PERDUT, a major glòria seva. És de traca i mocador!

Què és una subvenció a fons perdut? Totes les subvencions del món són a fons perdut, sinó no serien subvencions o ajudes, serien crèdits o finançament! Si l’alcalde ha estat capaç d’inventar-se un concepte nou per manipular, de què no serà capaç.

Fa un any i mig va haver-hi les negociacions per la moció de censura, d’aquell capítol va quedar un projecte compartit de prioritats per Badalona i unes relacions polítiques distants. Si la moció pel 9N ha servit, no tan sols per refer ponts, sinó per construir-ne de nous, ja estem més aprop del canvi el 24M.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

A #Badalona, mentir surt gratis

S’inicia un curs polític apassionant a Badalona i a Catalunya. Amb eleccions municipals d’aquí nou mesos, i eleccions autonòmiques d’aquí quatre dies. Consulta el 9N? No hi haurà consulta. Ho sap el President Mas i ho sap tothom. On sí que hi haurà referèndum és a Escòcia el proper 18 de setembre, on la classe política britànica està donant una lliçó de diàleg, pacte i democràcia. Tot el contrari del que succeeix a Espanya.

Aquí estem a un país, Espanya, on en nom de la regeneració democràtica es poden modificar lleis per legalitzar tupinades, però no es poden modificar lleis per deixar votar. La regeneració democràtica que pretén Rajoy mitjançant la modificació de la Llei Electoral és un insult a la intel·ligència, un atac a la pluralitat i a la cultura democràtica, i és utilitzar el govern de l’Estat en benefici del seu propi partit.

No hem de passar per alt que aquesta proposta d’involució democràtica de l’executiu de Rajoy no neix al mes de juliol com s’afirma, sinó que comença al mes de desembre de l’any passat quan amb nocturnitat i per Real Decreto permeten els ajuntaments amb governs en minoria aprovar els pressupostos per Junta de Govern sense l’aprovació del Ple com ja es va beneficiar el govern de Badalona. Sembla que algú a l’Estat no confia gaire en Albiol i li estan fent les lleis a mida. Pot ser en el marc del conflicte polític Catalunya-Espanya hi ha interès estratègic en què la tercera ciutat de Catalunya la governi el PP.

De totes maneres, si s’aprovés aquesta modificació de la Llei Electoral afectaria Badalona? Si tal com diuen els mitjans de comunicació, a partir de més del 40% de vots s’atorgaria automàticament la majoria absoluta, a Badalona a data d’avui no hi ha cap partit polític en condicions d’acostar-se a aquests percentatges. El Partit Popular d’Albiol va obtenir a les darreres eleccions municipals del 2011 un 33,42%, això vol dir que per acostar-se al 40% hauria d’afegir 5.000 vots als 26890. Podria millorar aquests resultats Albiol? ho veig impossible.

Per millorar els resultats el primer que s’ha de fer és, sense dubte, governar bé. Actualment tenim un govern que va mentir tots els ciutadans amb falses promeses, un govern amb una lamentable gestió interna de l’Ajuntament (aspecte poc mediàtic, però que pateixen tots els treballadors municipals i moltíssimes entitats que tracten amb l’Ajuntament), un govern ple d’imputats per casos de corrupció, i tenim un govern que per sobre de tot és del Partit Popular, una marca a la baixa a tot l’Estat, curiosament per motius anàlegs als del govern d’Albiol a Badalona.

El Partit Popular a Badalona compta amb dos tipus de votants, els que voten Albiol i els que voten PP. Els primers no responen a aspectes objectius, sino més aviat és qüestió de fe o de personalisme, per tant és possible que aquest grup de votants es pogués mantenir relativament (tot i que hi ha molta gent que era Albiolista i ara està molt i molt emprenyada). En el cas del segon grup de votants és molt probable que no torni a repetir el seu vot.

Albiol dona per perdut el vot descontent amb el PP, i es centra en consolidar el seu vot personalista. Amb aquest objectiu està intensificant accions de caràcter electoralista i populista, conjuntament amb una descarada manipulació. Aquesta és una recepta que coneix bé, que li funciona, i amb la qual molts mitjans de comunicació li fan el joc amb certa connivència.

En tan sols una setmana de curs polític hem pogut constatar que aquesta serà la tònica més que habitual en els mesos que resten fins a les properes eleccions.

La setmana passada Albiol anunciava com una gran mesura social una subvenció del 75% de la quota de l’IBI, amb una partida limitada a 100.000€. Quan en realitat el que ha fet el PP a Badalona és incrementar l’impost un 15%, de manera que anualment ingressa al voltant de 5 milions d’euros extres. I a més a més, l’accés a l’ajuda és gairebé impossible per les condicions que s’han de complir: majors de 45 anys, amb més de 24 mesos registrats a l’atur ininterrumpudament, que el valor cadastral de la vivenda no superi els 50.000.-€, s’han de tenir càrregues familiars, i el conjunt d’ingressos de la llar no superi un llindar fixat. Si algú aconsegueix demostrar tot això, té només 20 dies per demanar l’ajuda, tot i que acabarà pagant IBI igualment. Això és una burla als ciutadans.

I aquesta setmana segueix amb la mateixa estratègia anunciant una pujada del 98% de les beques menjador gràcies a la “gran” gestió econòmica del govern. La realitat, de nou, deixa al descobert la manipulació sense escrúpols de l’alcalde, donat que és la Diputació de Barcelona l’administració que augmenta l’aportació, i va ser el mateix Albiol qui va decidir suprimir la meitat de les beques menjador a l’inici de legislatura. És a dir, retira durant 3 anys les beques i ara vol vendre que les augmenta un 98%, quan la realitat és que torna a nivells de l’any 2010 quan tots els escolars de Badalona que van sol·licitar la beca menjador, la van obtenir.

Fer electoralisme amb les beques de menjador és de baixa qualitat moral. Només una dada per veure quina és la realitat: l’Ajuntament de Badalona, després d’augmentar un 98% la partida, destina a beques de menjador la mateixa quantitat de diners (1,8 milions d’euros) que la ciutat de Santa Coloma de Gramanet, que té la meitat de població que Badalona.

A Badalona no recollir la caca del gos pot sortir car, però mentir i manipular surt gratis, de moment.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

El “cortijo” d’Albiol

D’ençà dels resultats de les passades eleccions europees, el govern del Partit Popular de Badalona ha entrat en un estat de nerviosisme que està accentuant la descomposició interna de l’equip de Garcia Albiol. L’únic aspecte que cohesiona el govern és el poder, en el sentit més pejoratiu de la paraula, i sobretot no perdre aquest poder al maig del 2015. Però quan es pensa més en la cadira que no pas en els ciutadans, l’acció de govern esdevé electoralista i es cometen errors polítics de principiants.

Els ciutadans són conscients de tot, del que s’ha fet i del que no s’ha fet en més de tres anys. I són conscients de la mala i caduca praxi política que representa intentar inaugurar quatre obres poc abans de les eleccions, o fer totes les obres a la vegada perquè sembli que es fa molt, o titular la revista municipal amb “Una Badalona més segura” quan la realitat desmenteix dia rere dia, i nit rere nit, que la veritat és diametralment oposada.

És de govern desesperat amagar sota el silenci interessat el vandalisme que envaeix la ciutat a les nits. En menys d’un mes s’han cremat 15 vehicles i 16 contenidors, s’han produït atracaments per tota la ciutat, des de Llefià fins al mateix centre de Badalona, i baralles a Sant Roc i al barri de La Pau, aquest darrer fins i tot amb agressions amb una espasa japonesa. El robatori més notori es va produir a la joieria Muñoz, on la propietària reconeixia que en 26 anys mai li havia passat quelcom igual. Aquests són els fets constatables, els fets que els ciutadans viuen en primera persona.

Titular la revista Bétulo del mes de juliol amb “Una Badalona més segura” és un error polític, és no voler reconèixer un fracàs en matèria de seguretat, és un símptoma de debilitat i és creure’s que els veïns i veïnes només observaran la realitat a través d’un prisma de color blau i gavines blanques. És de necis.

“Es pensen que Badalona és el seu cortijo. Aquesta frase s’escolta a molts àmbits de la ciutat. És una frase curta, però que hi diu molt. ¿La gestió i el tarannà del PP a Badalona és assimilable al cortijo que ens descriu Miguel Delibes a “Los Santos Inocentes”? Aquesta és una anàlisi literària de l’obra de Delibes:

“Los señoritos, los dueños de la tierra, ejercen de modo aberrante un caciquismo extremo, explotador y egoísta. Así, frente a la arrogancia, la chulería y el egoísmo del señorito, que sólo tiene interés por la caza y su propia satisfacción, los trabajadores del cortijo le ofrecen una lealtad sin límites y una obediencia ciega

Que cadascú  tregui les seves pròpies conclussions. La grandíssima diferència és que el cortijo de Delibes es basa en la incultura, analfabetisme i ignorància dels servents, i a Badalona és precissament la cultura, el coneixement i la consciència ciutadana les que al 2015 acabaran amb els señoritos.

Segur que a molts de nosaltres ens sona la col·loquial frase “vés fent, que després ja arreglarem la paperassa”. En una relació entre privats potser és més acceptable, o en tot cas les responsabilitats es situen en l’àmbit privat. La conversa entre el regidor del PP David Gómez i les dues empreses que reclamen un milió d’euros a l’Ajuntament ens podem imaginar que devia anar més o menys així. Diuen que David Gómez va actuar de forma individual, és clar. Però com pot ser que Engestur liciti unes obres d’asfaltat un mes abans d’acceptar l’encàrrec formal de la Junta de Govern? Un altre cop sembla que el “vés fent, que després ja arreglarem la paperassa” també és vigent per obres d’Engestur de més d’un milió i mig d’euros. És inacceptable que un ajuntament treballi d’aquesta manera. En aquest cas ens situem al límit entre la gestió d’un cortijo i d’una república bananera. Potser hi havia pressa per fer totes les obres al juliol i molestar el més possible els veïns i veïnes, i no fer-les a l’agost que és el més que menys molèsties crea, però és clar, les obres s’han de veure… i els estranys patrocinis del l’arbre de Nadal s’han d’amortitzar.

Amb aquest panorama no és d’estranyar que molts membres de l’equip de govern estiguin fugint. La desbandada de càrrecs de confiança només ha fet que començar, primer va ser la coordinadora de cultura, després la coordinadora del Districte III, després el gerent de BSA… i n’hi haurà més.

L’epíleg d’aquest govern és previsible, i arribarà al maig del 2015. Ara cal que l’alternativa estigui preparada. Resten 10 mesos.

 Bon estiu.

 Atentament i a títol personal,

 Christian Carneado

Albiol, #Badalona et xiula!

El passat diumenge l’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol va rebre una sonora xiulada mentre es dirigia al públic que esperava l’inici de la “suelta de vaquillas” al barri de Sant Joan de Llefià.

Segur que no serà el primer ni el darrer alcalde xiulat pels ciutadans, però quan resten onze mesos per les eleccions municipals, no és una xiulada qualsevol, ni amb un públic qualsevol, ni a un barri qualsevol. Fa tan sols tres anys, aquest mateix públic oferia a l’alcalde tancats aplaudiments. Què ha canviat en tres anys?

La gent s’ha cansat d’esperar i se sent enganyada. D’esperar unes promeses que mai no han arribat, com l’augment de la seguretat, els llibres de text gratuïts o l’abaixada d’impostos. D’esperar una gestió municipal que és inexistent en àmbits tan vitals com l’ocupació, els serveis socials o l’urbanisme, i s’ha cansat d’esperar un govern honest que actuï amb mà ferma davant les imputacions per corrupció dels seus membres.

Després d’aquest temps de govern del PP d’Albiol, si fem una mica de balanç la conclusió és molt decebedora. Un bon govern té l’obligació durant el seu mandat de transformar la ciutat a millor, física i socialment. Quatre anys després del govern d’Albiol, la ciutat estarà exactament igual o pitjor que abans.

El desenvolupament urbanístic de la zona del Gorg ha estat inexistent durant aquests tres anys, una actuació que és prioritària per a Badalona i que haurà de ser un nou govern qui la tiri endavant. El futur Museu del Còmic, és això… futur. El nou estadi de futbol de Badalona també és qüestió de futur. De la “piscina d’Albiol”, de 12 milions d’euros, no arribarem a veure ni la primera pedra. La reforma del Mercat Maignon també serà futur.

És obvi que el govern del PP a Badalona viu més còmode prometent, que no pas fent. I després es preguntaran per què xiulen l’alcalde…

És bo tenir memòria, i recordar com es va transformar la ciutat durant la legislatura anterior 2007-2011. A Badalona vam veure com arribava la nova línia L10 del metro a Llefià, a La Salut i al Gorg, i com la L2 arribava a la plaça Pompeu Fabra. Per cert, una gran plaça que també es va realitzar durant la legislatura anterior i que ha canviat per complet la imatge del Centre de Badalona. També cal destacar el nou Passeig Marítim que ha donat la vida al barri del Front Marítim, i que també es va fer abans que el PP arribés al govern de la ciutat, com també va ser el cas del Nou Centre Cívic de El Carme.

Obra govern anterior legislatura

Algú podrà dir que s’estan fent obres de millora a la ciutat. És clar que sí, faltaria més que no es realitzessin! Forma part de les obligacions de qualsevol govern i de les necessitats de qualsevol ciutat. Però tot i els intents de manipulació i d’intentar fer passar l’activitat ordinària per extraordinària, el cert és que no s’està fent a Badalona ni un 30% de les obres de millora que es van fer a l’anterior legislatura. I la gent ho sap i ho veu.

La comparació parla per si sola, crec que no cal afegir res més.

Que la inauguració més important que consideri el govern sigui una estàtua del Manolo Escobar diu molt poquet en favor d’Albiol i el seu equip.

El proper executiu de Badalona tindrà molta feina. Sobretot perquè haurà de realitzar la seva feina, més tota la que no ha realitzat el govern del PP d’Albiol, i que és molta.

Fa poques setmanes aprofitava aquestes línies per argumentar que a Badalona s’està coent un canvi de govern, i que segurament tot apunta a un govern de progrés. La setmana passada l’expresident d’Òmnium Cultural a Badalona, Marcel Mauri, començava el seu article a El Tot dient Hi ha nervis. Molts nervis. I no m’estranya. Per primera vegada, des del maig de 2011, l’alcalde Xavier Garcia Albiol veu com la seva reelecció està en entredit”.

Com veuen cada cop som més les persones que des d’àmbits diversos de la societat badalonina “xiulem” en la mateixa direcció, tant és si ho fem des d’un article d’opinió o des d’una improvisada plaça de toros a Llefià.

Salutacions, i a títol personal

Christian Carneado

A %d blogueros les gusta esto: