Il·lusió pel canvi a #Badalona

Aquests dies a Badalona hi ha una estranya convivència entre les activitats pròpies d’una campanya electoral i les festes de maig, situació que es repeteix cada quatre anys, i que si res no canvia seguirà sent així durant molts i molts anys.

A aquesta coincidència de Festes i les eleccions també s’afegeix l’arribada del bon temps, conseqüència d’això és que la gent de Badalona està molt més al carrer, fent activitats a l’aire lliure, passejant, omplint terrasses, anant a la platja, als actes culturals, als concerts…

També és un bon moment per copsar com respiren els badalonins i badalonines electoralment, i així com fa quatre anys la sensació al carrer era favorable al Partit Popular, avui la sensació és molt diferent. A Badalona s’està preparant un gran canvi, no només d’un partit per un altre, sinó un canvi de maneres de fer, un canvi de cultura democràtica. 

En aquests darrers quatre anys s’ha produït a nivell d’Espanya un moviment social, que neix el 15-M a Madrid, que busca en canvi social des de la política, i no des de l’abstencionisme com a queixa al sistema. En aquest context neixen partits com Podemos, Guanyem, o creixen partits com la CUP. Aquest és un aspecte que tindrà molta influència a les eleccions municipals a Badalona, donat que un grup molt important d’electors que abans expressava la seva desafecció per la “vella” política en forma d’abstenció, vot en blanc o vot nul, ara té ganes d’anar a votar. 

Conseqüència d’aquesta situació és que a les eleccions municipals, tradicionalment molt abstencionistes (a Badalona la mitjana és d’un 48% de participació), augmentarà d’una forma notable la participació, i que els vots en blanc i nuls (3.936 al 2011) aquesta vegada trobaran un partit destinatari. 

Aquest augment de participació serà sobretot d’esquerres, d’una esquerra plural que busca sumar pel canvi, i que provocarà un ajust a la baixa en els percentatges de vot de la resta de forces polítiques.

Els veïns i veïnes de Badalona volen propostes, volen compromisos i projectes. La política de paraules buides ja va acabar.

El Partit Popular de Badalona s’ha presentat a les eleccions municipals sense programa electoral, això és la conseqüència de no tenir projecte de ciutat, i conseqüència de la supèrbia del seu candidat. És un falta de respecte als ciutadans el pretendre que amb un parell d’eslògans que només busquen la polèmica, pretenguin guanyar unes eleccions, i molt menys governar una ciutat.

El programa electoral del Partit Popular és un full en blanc, literalment. Algú s’imagina que el PP tingués que fer un acord programàtic sense tenir programa? És de bojos. Intenten amagar la seva inoperància darrera la polèmica, i no se n’adonen que la nova política exigeix compromís amb la societat i amb els teus votants. 

La nova política també exigeix dir la veritat, no mentir. La mentida es paga a les urnes. El Partit Popular ha fet un vídeo de campanya fent-se seu el Passeig Marítim, quan tothom sap que va ser obra de l’anterior govern.

Totes les persones que lícitament pensen votar al Partit Popular han de demanar, fins i tot exigir el programa electoral, com mínim tenir-lo a disposició per poder decidir el seu vot en base a un projecte.

Un partit polític que es presenta a les eleccions sense programa electoral, i a és a més l’única obra que pretén vendre pertany el govern anterior, l’únic que es mereix és estar a l’oposició. I que d’aquí a quatre anys presenti un programa, a poder ser propi i sense mentides.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Pànic al PP per l’efecte Ciutadans

A un mes de les eleccions municipals, Garcia Albiol té tres grans problemes: Ser del PP, Ciutadans i un regidor imputat.

El partit d’Albert Rivera està creixent en intenció de vot a tota Espanya, a les darreres eleccions andaluses va arrossegar molts votants del Partit Popular, i les enquestes més recents a nivell d’Espanya i a nivell de la Comunitat Valenciana indiquen un fort cop al Partit Popular.

És interessant comparar València amb Badalona, donat que a la nostra ciutat el Partit Popular ha governat quatre anys a l’estil valencià: en mig d’escàndols de corrupció i corrupteles, obres il·legals, regals d’Iphones i Ipads, concessions sense concurs públic, clientelisme… situació que ha provocat la imputació de diversos regidors i càrrecs de confiança política. El Partit Popular a les Corts Valencianes té més d’un 20% dels seus diputats imputats, a Badalona el Partit Popular d’Albiol ha arribat a tenir un 36% dels seus representants imputats.

El Partit Popular va guanyar les eleccions al Congrés el novembre del 2011 amb un 44,63% dels vots, la darrera enquesta del GESOP del mes d’abril pronostica una caiguda de 21 punts (23,5%). A la Comunitat Valenciana el PP va guanyar les eleccions autonòmiques del 2011 amb un 48,5%, ara les enquestes pronostiquen una intenció de vot del 24,5% (24 punts de caiguda).

Aquesta caiguda del partit de Rajoy, Rato, Granados, Bárcenas, Blesa, Camps, Barberà, Fabra, de la trama Gürtel, l’operació Púnica, la recull Ciutadans amb una intenció de vot del 17,7% tant a Espanya com a Valencia. I Badalona no serà cap excepció.

El Partit Popular a Badalona tenia un somni, un possible pacte de dretes amb Ciutadans. Però igual que ICV no va saber veure l’arribada de moviments com Podemos o Guanyem la tarda del 22 de març del 2013 quan va tombar la moció de censura, el PP d’Albiol no ha calibrat l’arribada de Ciutadans.

Encara diria més, Albiol està actuant amb supèrbia respecte a C’s, i els està infravalorant.

El PP ha comès un gran error en la seva candidatura que impossibilita qualsevol pacte amb C’s. Ha incorporat a l’actual regidor Miguel Jurado que es troba imputat i a l’espera de data per judici per la via penal pel cas de la Hermandad Rociera.

Un dels valors que el partit d’Albert Rivera està demostrant aquests dies Andalusia és que no pactaran amb partits amb imputats ni recolzaran la investidura de Susana Díaz mentre Griñán i Chávez no dimiteixin. Doncs a Badalona si Albiol tenia alguna esperança de pacte, l’ha dilapidat amb la presència d’un imputat a les seves llistes.

Les ciutats i pobles d’Espanya les governaran les forces polítiques amb més capacitat de pacte i suma perquè la societat així ho vol i perquè els temps del bipartidisme i de les majories absolutes s’han acabat.

És l’hora de la cultura del pacte, i del pacte de programes.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

La derivada andalusa a #Badalona

Tot i que no es poden comparar les eleccions andaluses amb les eleccions municipals que tindran lloc el 24 de maig a Badalona, sí que existeixen elements a tenir en compte, igual que amb la participació del 9N.

grafico_resultadosAndslucía

D’una banda s’ha demostrat quelcom que ja es podia intuir, i és que Podemos ha arrossegat moltíssims votants d’Izquierda Unida, ideològicament són partits que coincideixen en molts aspectes, com a reconegut el mateix Alberto Garzón, però la frescura de Podemos ha provocat una caiguda amb estrèpit d’IU.

D’altra banda trobem un altre element molt interessant que resumiré en paraules del ministre d’exteriors Manuel Garcia Margallo: “Cuando la derecha y el centro-derecha va dividido a las elecciones, gana la izquierda”. Aquesta afirmació la deia en referència a la forta fuita de vots del PP cap a Ciutadans, i com C’s és identificat clarament com un partit de dretes i una alternativa per al votant de dretes cansat del PP.

Captura de pantalla 2015-04-01 a la(s) 08.19.36

I el darrer aspecte no menys important, ni Podemos ni Ciutadans van restar vots al PSOE de Susana Díaz.

Salvant totes les distàncies i amb prudència, és obvi que a Badalona Guanyem Badalona juga el paper de Podemos a Andalusia, i per tant es pot produir una fuita de vots molt important des de ICV-EUiA. Sobretot si tenim en compte que un grup molt significatiu d’ICV, inclòs l’expresident del grup municipal Carles Sagués, s’ha integrat en Guanyem Badalona. No es pot quantificar la pèrdua que patirà ICV-EUiA, però serà considerable tenint en compte que ara mateix tenen 3 regidors.

A les darreres eleccions municipals Ciutadans va obtenir 942 vots (1,17%). A data d’avui la marca Ciutadans està més consolidada a nivell nacional, però a nivell local són grans desconeguts, inclòs el seu candidat (que fa 4 anys va ser el candidat a l’alcaldia de Sant Adrià del Besós, curiós). Milloraran els resultats però es poden trobar amb dificultats per superar el 5% mínim per obtenir representació. El més rellevant és que el seu creixement, molt o poc, pot resultar un cop molt dur a les aspiracions d’Albiol per guanyar les eleccions.

Albiol, conscient que perdrà molts vots, està plantejant una campanya per consolidar el vot “albiolista”, però no està fent una campanya per captar un altre tipus de votant.

Tot el vot que Albiol va asfixiar al 2011 a PxC segurament el continuarà tenint, però tota la gent que de bona fe va votar i que ara se senten enganyats i estafats pel Partit Popular tant a nivell local com estatal, canviarà el seu vot.

Amb aquesta situació, no hem d’oblidar que el passat 9N van participar a Badalona 50.000 ciutadans, que de ben segur no votaran al Partit Popular a les municipals.

Badalona està preparada pel canvi, i Badalona necessita un canvi. Però aquest canvi ha de ser seriós. La confluència és un concepte que de tant utilitzar-lo a Badalona està passant de ser la solució a convertir-se en un problema.

La confluència per definició ha d’unir, i no dividir. I a Badalona la “confluència” ha dividit a ICV-EUiA, ha dividit a Podemos, i ha minimitzat a la CUP que perd una marca electoral consolidada i ben treballada.

Necessitem una esquerra forta perquè Badalona tingui un govern sòlid de progrés. La confluència a Barcelona sembla que s’ha fet bé, però a Badalona per moments està donant mala imatge.

Per sort tant el PSC com ERC, cridats a ser pal de paller del nou govern de progrés de Badalona, estan fent un treball seriós allunyats de les trampes que, segurament sense voler, està generant la confluència.

A mes i mig del canvi, bona Setmana Santa a tothom.

Atentament i a títol personal

Christian Carneado

Les dades que fan tremolar el PP

Estem en temps de precampanya electoral, i és temps de començar a fer balanç d’aquesta legislatura. Més enllà de les sensacions, que a Badalona estan molt polaritzades, és important analitzar les dades de forma objectiva. I per fer-ho, malauradament, hem de recórrer a fonts d’informació oficials externes a l’Ajuntament de Badalona i al seu govern del PP.

La setmana passada el govern del PP va intentar manipular per enèsima vegada amb les dades desagregades de l’atur registrat, atorgant-se el dubtós mèrit d’haver aconseguit que la taxa interanual d’atur registrat hagués abaixat un 8%. En aquest sentit sobta molt el seguidisme d’alguns mitjans de comunicació que no fan l’esforç periodístic de contextualitzar la informació, i que en certa manera actua d’eix transmissor de la desinformació.

A Badalona es fa més necessari que mai cercar la font de la informació sense intermediaris, per tal que els veïns i veïnes construeixin la seva pròpia opinió.

A continuació podem veure els principals indicadors de la ciutat de Badalona des de l’inici de mandat fins a l’actualitat (font: Diputació de Barcelona):

Quadre dades DIBA(Totes les dades són oficials i les podeu consultar fent click aquí)

El llegat del govern del PP d’Albiol a Badalona és deixar una ciutat amb menys veïns i veïnes, amb menys empreses, amb menys autònoms, amb menys ciutadans treballant, amb la mateixa taxa d’atur de fa 4 anys, amb menys població activa, amb més deute, amb un milió d’euros en obres il·legals, amb 4 membres del govern local imputats per corrupció, amb un escàndol rere un altre, i amb una venta de fum inesgotable.

Les dades són oficials i les opinions lliures, però aquests números no admeten discussió, la situació que deixa el PP i Albiol a Badalona és lamentable, i dibuixen una ciutat estructuralment en decadència.

Cap campanya de fum, en forma de “primera pedra de no res”, de “shopping night”, “Summer party” o “Home Design”, pot amagar la realitat que mostren les xifres.

¿Com es pot donar una llicència d’obres a una empresa que no és propietària dels terrenys que vol edificar? Això és el que ha fet Albiol en condició de regidor d’urbanisme als terrenys del canal. Resultat: un altre escàndol, 67 famílies afectades, i un projecte que torna a quedar coix urbanísticament, i que continua coix perquè mai ha existit el finançament per portar-lo a terme.

El projecte del canal del Gorg és un més dels projectes de ciutat anunciats a bombo i platerets que han fracassat per la pèssima gestió del govern local. On està la piscina olímpica? On està la reforma dels mercats Maignon, Torner i Llefià? On estan les inversions de l’Estat? I els llibres de text? Un govern que no és capaç ni de gestionar amb èxit un pipi-can, és impossible que gestioni una ciutat de 220.000 habitants.

Aquesta setmana el President del PP de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra, ha demanat a l’alcaldessa de València, Rita Barberá, que tots els regidors imputats per delictes de corrupció renunciïn als seus càrrecs. A Badalona encara estem esperant que Alícia Sánchez Camacho posi ordre al govern d’Albiol. ¿Per què els ciutadans de Badalona hem de tenir regidors del govern del PP imputats per falsedat documental, estafa, malversació de fons públics i prevaricació?

La valoració del govern del PP a Badalona ha deixat de ser subjectiva. Les dades oficials deixen en evidència la inoperància del govern del Partit Popular. Badalona no es pot permetre quatre anys més de decadència.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

A #Badalona: Govern amb data de caducitat

El passat divendres al voltant de les 22:45 hores, al barri de Sant Roc es va produir una batalla campal entre dos clans de gitanos romanesos, amb diversos ferits per arma blanca que són traslladats a l’Hospital de l’Esperit Sant i a l’Hospital del Mar. Les forces de seguretat van tenir que demanar reforços a Sant Adrià i Santa Coloma. El motiu de la baralla entre clans sembla ser una disputa sobre matrimonis concertats entre menors d’aquesta ètnia. La Guàrdia Urbana de Badalona va detenir quatre individus i els Mossos d’Esquadra en van detenir un altre.

Aquest lamentable succés, que és força rellevant, es va produir a la plaça del darrere del mòdul prefabricat que actua de suposada mini-comissaria de la Guàrdia Urbana.

Si aquests fets haguessin ocorregut fa 4 anys en plena precampanya electoral, el llavors candidat Garcia Albiol ho hauria aprofitat sense escrúpols dient que Badalona és un polvorí, repartint octavetes xenòfobes i atiant les més baixes passions envers aquest col·lectiu.

Avui en canvi, la gran majoria de les persones que esteu llegint aquest article no us heu assabentat d’aquests fets. Albiol i el PP intenten amagar el seu fracàs en matèria de seguretat, on aquell col·letiu que criminalitzava injustament i que, segons Albiol, anava a expulsar de Badalona i a “fer la vida impossible”, resulta que es baralla a la porta d’una comissaria de la Guardia Urbana que es va instal·lar com a element disuasori i per donar seguretat.

A data d’avui Albiol encara no entén que s’ha de perseguir al delinqüent i no al diferent, i que l’origen de molta delinqüència és la pobresa, i no pas el país d’origen.

El control polític i la censura a Badalona Comunicació fan que aquests fets no siguin notícia perquè desmantellen la Badalona virtual que Albiol ens vol vendre. Igual que quan dos regidors del PP del Govern d’Albiol van anar al jutjat a declarar com a imputats pel cas de presumpta corrupció de “la cuina de Júlia”, a Badalona Comunicació asseguraven no tenir constància de la notícia. A data d’avui els dos regidors continuen imputats.

En els darrers mesos Albiol s’ha especialitzat en posar la darrera pedra de tot allò que no ha fet, com l’estranya inauguració del CAP del Gran Sol o la inauguració del Passeig Marítim, obres de l’anterior govern, i a posar la primera pedra de tot allò que no farà, com les obres del canal del port on no existeixen els diners per fer el canal, tan sols per iniciar el moviment de terres.

A Albiol no li surten els números. Fa dues setmanes, el Partit Popular va filtar a un mitjà de comunicació local una enquesta a 800 badalonins amb tota una sèrie de preguntes sobre neteja, seguretat, percepció de millora… A banda que gairebé un 60% de badalonins creuen que Badalona està igual o pitjor que fa 4 anys, és molt curiós com la pregunta més important d’una enquesta electoral “A qui votarà vostè?” no l’han volgut filtrar a la premsa. Per què? Doncs perquè no interessa que es visualitzi que el PP no tindrà cap opció de governar Badalona a partir del maig. Diuen els estudis que aproximadament, fins a un 3% d’electors aposten a “cavall guanyador” votant a qui creuen que pot guanyar les eleccions, i per això no interessa desmobilitzar aquest vot.

A data d’avui existeixen dos estudis seriosos i independents que confirmen la forta tendència a la baixa del govern del PP a Badalona. El primer estudi del Centre d’Idees, Anàlisis i Tendències LLORENTE & CUENCA de Madrid situa al Partit Popular de Badalona en la forquilla entre 9 i 10 regidors, perdent entre 1 i 2, i en funció dels resultats finals deixa oberta una clara opció de formar una alternativa sòlida de progrés amb els socialistes de Badalona liderant aquesta alternativa. Fins i tot en funció de com avanci la campanya electoral es pot donar uns situació d’empat tècnic entre PP i PSC al voltant dels 8 o 9 regidors.

Enquesta Llorente&Cuenca

Descarrega l’informe complet fent click aquí: Informe Llorente & Cuenca

El segon estudi és de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, on destaca que a les ciutats catalanes d’entre 150.000 i 1.000.000 d’habitants, com és el cas de Badalona, la tendència general de vot és d’un 16,8% cap al PSC, que en general guanyaria les eleccions en aquestes ciutats, seguit del ICV-EUiA, CIU, ERC i PP que estarien en una forquilla d’entre el 8,8% i el 9,7%. Òbviament, el fenomen de la marca “Albiol” distorsionarà molt aquests percentatges de ben segur, però en tot cas el Partit Popular a Badalona no s’escapa d’una forta davallada, i l’opció d’un govern de progrés liderat pel PSC torna a ser l’opció més viable.

Projecció ICPS

Descarrega l’informe complet fent click aquí: Sondeig municipal ICPS

Si aquests dos estudis molt seriosos i basats en enquestes pronostiquen la fi del govern del PP a Badalona, i Albiol no ha volgut publicar els resultats d’intenció de vot de la seva enquesta, això només té un nom: Al maig canvi a Badalona.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Supèrbia

Supèrbia: “Excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres. Desig immoderat de la pròpia exaltació”. Genèricament es defineix com la sobrevaloració del “Jo” respecte d’uns altres, com la creença que tot el que un fa o diu és superior, o també com la confiança exclusiva en l’opinió d’un mateix exaltada a un nivell crític i desmesurat, és a dir: prepotència.

La supèrbia, considerada a l’antic catolicisme com l’original i més seriós dels set pecats capitals, i esdevé avui dia la principal actitud de Garcia Albiol en el govern de Badalona, i la seva penitència serà l’oposició a partir del 24 de maig.

Albiol, tot i ser conscient de la seva solitud ideològica a la dreta españolista local, ha tingut durant quatre anys l’opció de fer una acció de govern moderada, de teixir complicitats amb altres partits polítics, ha pogut fins i tot, deixar espai per al creixement d’altres formacions que l’haguessin pogut servir de crossa per a la propera legislatura. Però res de tot això, només el Jo i el Jo Albiol i el Jo alcalde.

A hores d’ara, el problema que tenen les persones del Partit Popular a Badalona, és que la figura d’Albiol arrossegarà a tot el PP a l’ostracisme polític local. El PP perdrà el govern i Albiol marxarà a fer política Nacional aprofitant les eleccions autonòmiques del 27 de setembre. Albiol no només està fent desaparèixer les sigles del PP, sinó que farà que el partit desaparegui del mapa polític local durant anys.

Aquesta situació és prou coneguda pels dirigents i les cares visibles del PP a Badalona, tot i que en públic no ho volen reconèixer ni acceptar, per mantenir viva l’esperança entre part de les seves bases, en privat reconeixen que van a la deriva.

La realitat és la que és. Tothom a Badalona que era susceptible de votar a Albiol i de votar al PP ja ho va fer al 2011. A partir d’aquí, una part dels votants del PP s’ha fidelitzat entorn a la figura d’Albiol, però una part molt important de l’electorat canviarà el seu vot degut l’erosió que suposa governar de forma despòtica, i també pel fet que al 2011 el PP va rebre milers de vots derivats de la conjuntura política d’aquell moment on tot li era favorable al Partit Popular. Avui la situació és inversa, tot li va en contra al Partit Popular i per això Albiol intenta amagar les sigles.

Tan conscient és Albiol de la seva situació, que el seu discurs ja només consisteix en demanar als ciutadans el que ell anomena “una majoria suficient”, en clara contraposició a l’opció més probable que és una majoria, o una minoria, insuficient.

Per aquesta raó de cop i volta Albiol torna a agitar l’arbre de la xenofòbia, el pseudoracisme i l’arbitrarietat ben calculada amb l’objectiu no de guanyar vots, sinó de mantenir els que ja té. I torna a provar amb propostes inverosímils com comprometre’s a fer arribar la L-1 del metro a Bufalà, a veure si cola. Però és clar, una persona que no ha estat capaç de fer complir una promesa electoral que depenia exclusivament d’ell, ara té valor per prometre projectes que no depenen de l’Ajuntament. Si no és capaç de portar diners per l’ascensor d’una escola, com vol ser capaç de portar diners per fer el metro fins a Bufalà?

Un govern que afirma que ell sap el que volen els veïns, per sobre de l’opinió dels veïns. Un govern que afirma que diversos operadors estan interessats en la concessió del mercat de Llefià i després el concurs queda desert. Un govern que vol imposar un model de mercat als paradistes del Torner i el Maignon, mentre aquests diuen que no. Un govern en minoria tan necessitat de mentir, manipular i enganyar, que voreja la prevaricació capficat en mantenir el control dels mitjans públics de comunicació. Un govern capaç d’intentar no subrogar a cinc treballadors discapacitats que feien manteniment als parcs infantils de la ciutat.

La supèrbia d’Albiol i el seu govern està unint més que mai a tots els partits polítics amb representació i sense representació. La confluència que suma, i no la que resta, és la que tombarà l’alcalde del PP. Total, a Albiol tant li fa, al setembre marxarà i deixarà el PP de Badalona enfonsat.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

2015: L’any del canvi a #Badalona

Vaig votar l’Albiol el 2011 però no ho tornaré a fer. M’ha decebut amb el tema dels llibres, entre d’altres”; “Sólo nos dicen mentiras y nos están tratando muy mal“; La promesa dels llibres de text gratuïts va ser un engany en tota regla”;  “Ja em va enganyar un cop i no ho farà dos”; “Los vecinos queremos que se nos escuche“; “Sigo esperando el piso, sólo ha habido mentiras“; “L’Ajuntament fa i desfà a esquenes del barri, dels veïns i col·lectius”; “Donar la culpa als altres és una excusa de nen petit”.

Aquest any 2015 serà l’any del canvi. Els ciutadans de Badalona diran la darrera paraula mitjançant el seu vot a les eleccions municipals del proper mes de maig. Tot i així, els veïns ja estan parlant molt més clar que Garcia Albiol i també tenen clar que “Albiol no repetirà”.

He volgut començar aquest article donant altaveu a les paraules de molts veïns i veïnes, opinions públiques i publicades a la premsa en els darrers mesos, i opinions que no podem escoltar ni llegir als mitjans públics de Badalona.

Uns mitjans públics que aviat tindran un nou conseller delegat que garantirà la pluralitat durant els mesos que resten de legislatura, tot i els intents desesperats del PP per mantenir el control. La situació de censura és tan gran que, només a tall d’exemple, el debat dels grups municipals que s’ha de realitzar mensualment s’està realitzant cada 6 mesos. En canvi, l’entrevista mensual a l’alcalde mai no s’ha deixat d’emetre.

Davant d’un govern local que agonitza i que no pot oferir obra de govern, Albiol sempre ha tingut clara la recepta que necessita: control dels mitjans de comunicació, jugar a la confusió entre partit i Institució, intentar convertir en extraordinari allò que és ordinari, i de passada apropiar-se de l’obra de govern que no es seva. 

Quan un governant necessita exercir un control absolutista dels mitjans de comunicació és per un motiu: la necessitat de generar un relat virtual favorable davant una realitat al carrer que és totalment contrària. I el cas és que, com més manifestament contrària és l’opinió pública als carrers de Badalona, el nivell de manipulació augmenta. Només cal llegir els darrers números de la revista municipal Bétulo.

L’altre ingredient de la recepta del bon manipulador és jugar intencionadament a confondre institució i partit, de forma que quan els ciutadans de Badalona reben una carta no la signa ni l’alcalde de Badalona ni el candidat del Partit Popular Xavier Garcia Albiol, sinó que la signa “AlbiolAlcalde” acompanyat d’un lema propietat de l’Ajuntament.

Aquest govern del Partit Popular també té el mèrit d’intentar vendre activitat ordinària d’un Ajuntament com si fos la gran gestió política de l’any. És a dir, que s’asfaltin quatre carrers o que la contrata de neteja faci la seva feina no és cap activitat extraordinària, es fa a qualsevol ajuntament.

I és clar, si després de 4 anys de govern no has fet res… Què diu el manual del bon manipulador? Intenta apropiar-te d’allò que no és teu. I efectivament, ara Albiol intenta enganyar els ciutadans dient que iniciatives de l’anterior govern com ara Passeig Marítim, el Centre Cívic i Cultural El Carme, el nou CAP del Gran Sol o la contrata de neteja, són obra seva. 

A Badalona el govern del PP ens diu que no hi ha diners per ajudar al Banc d’Aliments, però en canvi sí que n’hi ha per augmentar un 35% (55.000€) el pressupost de la Cavalcada de Reis en any electoral, i que l’organitzi una empresa que no és de Badalona.

Això ens recorda que no ens governa Albiol, sinó el mateix Partit Popular que a Espanya ens diu que no hi ha diners per a la Dependència, però d’un dia per l’altre apareixen 1.350 milions d’euros pagats al comptat a l’empresa ACS per la indemnització del projecte Castor. És innegable que són el mateix partit polític, i que les persones no són la seva prioritat. 

A Badalona i a Espanya el Partit Popular d’Albiol i Rajoy ja no enganya ningú, i tots dos es sotmetran a les urnes aquest 2015. L’any del canvi.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

A %d blogueros les gusta esto: