Archive

Archive for the ‘Blogs de Badalona’ Category

Eficiència electoral

Catalunya viu un moment delirant de la història política i social, correm el risc que al final hi hagi molts ciutadans que, amb raó, poden acabar farts de la política, de la presumpta “nova” política i la vella política.

Els països, també les ciutats grans, necessiten estabilitat per poder treballar, tirar endavant projectes, que els polítics tinguin el cap només en la seva feina com a representants públics, i no pas tant en els interessos de partit.

És probable que als països amb un tarannà més “nòrdic” una concatenació de tres o quatre eleccions en menys d’un any no els hi representi cap problema, però a casa nostra és un drama perquè no hi ha sentit institucional, sinó que tot es mou per electoralisme. Aquí a Catalunya resulta especialment dramàtic.

Si parlem de la nostra ciutat com a exemple, ens trobem que a Badalona al mes de juny les negociacions per formar govern no van deixar mai de girar sobre l’eix: “Veurem què passa el 27S”. Quatre mesos després de les eleccions es presenten les ordenances fiscals sense cap novetat respecte a les del Partit Popular, senyal que el mes de setembre el govern en plena campanya no va tenir temps de treballar.

Les eleccions plebiscitàries del 27S, resulta que l’independentisme perd en vots, però guanya en escons, i tot queda ens mans de la decisió de les CUP d’investir al candidat Artur Mas o no. Ei, però abans de prendre cap decisió a Catalunya tots coincideixen que és millor esperar i “Veure què passa el 20D” i ja escollirem President al gener, o sinó fem eleccions una altra vegada. Les conseqüències d’un govern de la Generalitat en funcions sense direcció política les acabem patint a Badalona, i a totes les ciutats.

I ara tots els polítics, els de Badalona també, a fer campanya gairebé tots els dies laborables del mes de desembre, els pressupostos del PP del 2015 els prorroguem, i els pressupostos del 2016 ja els presentarem al febrer, sempre i quan no estiguem en campanya electoral d’autonòmiques una altra vegada…

Mentrestant el gran debat polític a la ciutat és si les barques històriques de la platja de Badalona es restauren in situ o ex situ, o si l’Ajuntament té més o menys llums de Nadal, o si l’alcaldessa parla en castellà o en català. Així no anem bé.

És hora que el bloqueig institucional que representen a Espanya els cicles electorals com el que estem vivint, es situï en el debat polític. Si hi ha cert consens, com a mínim d’esquerres i progressista, per actualitzar la Constitució, per què no es posa a sobre de la taula l’opció de fer coincidir totes les eleccions?

Si els ciutadans són prou madurs per votar diferent cada tres mesos, de ben segur que també ho seran per votar diferent el mateix diumenge. És una qüestió d’eficiència, i sobretot de fer que els polítics es dediquin a la política del bé comú, que al final és la que dóna vots, i tinguin 4 anys per treballar sense tenir que pensar tant en els interessos de partit.

Aquesta és una reflexió que ens hem de fer tots plegats, sense apriorismes ni tacticisme, segur que alguns no la consideren políticament correcta, o la consideren un atac a l’autonomia… però de veritat, parlem-ne.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

On és Albiol? On és el PP?

18 noviembre, 2015 1 comentario

Aquesta és la gran pregunta que es fa tothom. Després que el Partit Popular perdés el govern de Badalona, Albiol i el partit estan desapareguts a la ciutat.

De fet, l’única notícia que tenim el Sr. Garcia Albiol és que està cobrant dos sous públics, un de l’Ajuntament de Badalona i un altre del Parlament de Catalunya, circumstància que és totalment il·legal. Resulta curiós que Albiol que tant defensa que es compleixi la llei, que parla els drets i deures que tothom ha de complir, doncs resulta que ell, per una errada administrativa es defensa, no en compleix aquestes normes quan li resulta beneficiós a nivell personal.

El problema que té el PP a Badalona és que no estan acostumats a fer oposició, i després de passar quatre anys al govern, encara és més difícil fer oposició, és a dir, treballar per la ciutat i per tots els veïns que t’han votat.

Les eleccions del 2011 no les va guanyar el PP fent oposició, les va guanyar Albiol ell solet fent demagògia, atiant les més baixes passions contra els immigrants, i fent promeses que després s’han demostrat falses.

Ara que Albiol ja no està a Badalona, ni treballa per la ciutat, sinó que es dedica a la política catalana i estatal, és quan surten a la llum totes les debilitats d’un Partit Popular que necessita del poder per generar estructura, però que sense poder no té base social.

Dels deu regidors del PP, a quants veiem fent oposició? Quants regidors populars estan presents als actes de ciutat? Cap o gairebé cap.

És molt important que els partits polítics tinguin base social, i compte, que a vegades aquesta base social no vol dir necessàriament que siguin ciutadans que et votin, però sí ciutadans receptius al teu missatge. El PP no va generar base social, sinó que va generar una base clientelar, però aquesta no consolida.

Aquesta setmana estem veient el debat d’investidura al Parlament de Catalunya, i Albiol només utilitza el nom de Badalona per fer els seus discursos. Per ell Badalona no és més que un trofeu penjat a la paret de casa, que necessita exhibir contínuament per guanyar credibilitat, donat que mitjançant el seu pobre discurs polític no aconsegueix arribar a més gent.

Al Parlament de Albiol farà lluir les seves limitacions com a polític. El discurs basat en tres idees senzilles, bàsiques i dirigides a un públic molt concret no funciona a Catalunya, es necessita molt més nivell, i Albiol no el té.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Les ordenances, una oportunitat perduda

27 octubre, 2015 1 comentario

Avui dimarts 27 d’octubre aniran a Ple les ordenances fiscals i preus públics de l’Ajuntament de Badalona. És la primera ocasió important que tindrà el nou govern de Badalona de demostrar el gir social i d’esquerres que li demana la ciutadania.

Malauradament la proposta que ha fet pública el govern, mitjançant audiència pública, és bastant desencoratjadora. Bàsicament no hi ha grans canvis comparat amb les ordenances presentades per l’anterior govern del Partit Popular.

L’expectativa era que el govern presentés una proposta diferent, molt més ambiciosa socialment, però no ha estat així.

Més enllà de l’audiència pública, que és obligatòria per llei, no s’ha articulat cap procés participatiu amb la ciutadania per debatre les propostes.

El govern no pot confondre la participació amb anar fent reunions amb determinades entitats. Les reunions i trobades són importants i estan bé, però la veritat és que sempre són reunions de 40 o 50 persones, amb un públic similar, i amb assistents reiterats per part de les mateixes formacions polítiques.

La participació a una ciutat de 217.000 habitants com Badalona, ha de ser transversal, innovadora i àmplia. Els mecanismes participatius han d’arribar a milers de persones, no només als veïns que un determinat dia poden, o no, anar a una reunió. La participació pot ser consultiva, deliberativa o executiva, i això s’ha de fer saber als ciutadans.

La propera oportunitat que té el govern serà amb els pressupostos, esperem que en aquesta ocasió els mecanismes de participació estiguin més engreixats. És cert que és difícil de fer i d’articular, però tant en aquest tema com en d’altres, el govern va camí dels 5 mesos sense grans resultats.

D’altra banda, resulta curiós com processos que podríem anomenar “autoparticipatius” on col·lectius de veïns o entitats tenen demandes concretes, com per exemple la demanda dels veïns del Gran Sol de Llefià que reclamen unes escales mecàniques, o quelcom similar, per solucionar un problema de mobilitat i accessibilitat, llavors per part del govern diuen que “no és prioritari”. Hi ha una participació prioritària i una altra participació que no ho és tant?

Aprofitant la demanda veïnal de les escales mecàniques, el Sr. Garcia Albiol va fer acte de presència a Badalona després de molts mesos d’abandonament de la ciutat, i d’abandonament de les seves responsabilitats com a President del Grup Municipal del Partit Popular. Va anar a fer-se una foto, com sempre, per també reclamar les escales mecàniques, però la veritat és que Albiol el que ha d’explicar als veïns és perquè després de guanyar les eleccions ha estat incapaç de tornar a ser alcalde, i demanar disculpes per tenir abandonades les seves funcions. Faria bé Albiol de cedir el testimoni a gent del seu partit que tingui ganes de treballar.

El nou govern d’esquerres de Badalona ha generat moltes expectatives, va decidir fa uns mesos governar en solitari, i ara ha d’afrontar els reptes amb més determinació per a què la majoria de ciutadans que volien un govern d’esquerres pugui sentir-se identificats amb les polítiques i amb la gestió, i no es mostrin més aviat decebuts.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Després del #27S

Les eleccions catalanes del 27S ens han dibuixat a Catalunya un nou escenari d’inestabilitat política. No és difícil d’imaginar que pot acabar en unes noves eleccions en pocs mesos.

L’excepcional participació ciutadana amb més d’un 75% de participació fa que el resultat sigui inequívoc. A data d’avui no existeix una majoria de ciutadans partidaris de la independència de Catalunya.

És cert que hi ha una majoria en escons de les forçes independentistes degut a l’injust sistema electoral on els vots dels ciutadans no valen el mateix segons la seva província. En qualsevol cas l’any 2012 CiU+ERC+CUP sumaven 74 escons, i en aquestes eleccions sumen 72, pèrdua que també debilita l’anomenat “procés”.

Políticament tan greu és pensar que es pot tirar endavant el “procés”, com actuar com el PP i C’s i obviar el problema. Catalunya té un problema polític d’encaix a Espanya i s’ha d’abordar sense les posicions maximalistes que només fan que retroalimentar-se i dividir la societat.

L’Estat espanyol s’ha de modernitzar. Tots els estats on hi ha democràcies avançades actualitzen les seves normes fonamentals. Però aquests canvis no arribaran sense un govern progressista a Madrid, després de les eleccions generals del desembre. I modernitzar l’Estat vol dir establir nous mecanismes d’equitat i solidaritat entre territoris, sense por ni hipocresia, tant de dretes com d’esquerres, per parlar sobre l’encaix i el sentit dels règims forals.

Veure ara com Oriol Junqueras ha de defensar a Artur Mas com a presidenciable fa mal a la sensibilitat d’esquerres, i no té sentit. Si ERC s’hagués presentat en solitari, és molt probable que hagués guanyat les eleccions i que la porta a un govern d’esquerres a Catalunya estigués oberta. De totes maneres Artur Mas ja no serà President gràcies a la posició de les CUP que ja han anunciat que no el recolzaran.

Baixant al nivell de Badalona, els resultats també són molt clars, només un 31% de la població recolza posicions independentistes (els vots coincideixen amb el sí-sí del 9N a la ciutat), i per tant Badalona no és una ciutat independentista, ni s’acosta, fet que l’actual govern ha de tenir molt clar a l’hora de governar.

A Badalona destaca el bon resultat del PP degut a la figura de l’exalcalde Albiol, tot i que, amb 20 punts més de participació respecte a les eleccions municipals del maig, el PP ha perdut gairebé 4.000 vots, i el PSC ha recuperat més de 5.000. El gran resultat tant a Badalona com a Catalunya l’ha tret sense dubte Ciutadans, que al desembre haurà d’abandonar l’equidistància calculada i pot ser decidir si facilita la investidura de Pedro Sánchez o prefereix que continui Mariano Rajoy.

Tot i el 27S la vida segueix a la ciutat, i aquesta setmana hem tingut Ple sense cap decisió important per a la ciutat. La gestió municipal continua molt i molt lenta, i alguns problemes com els dels voluntaris de Badalona, o els de moltes entitats esportives, segueixen sense estar resolts.

Cal que el govern agafi velocitat de creuer, si no corre el risc que l’onada de descontentament ciutadà li passi per sobre.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

La crisi del cartipàs a #Badalona

Mireu, tenia la intenció d’escriure ahir algunes reflexions sobre el Ple del cartipàs del passat dilluns, però vaig decidir deixar passar un dia més per veure-ho tot amb més perspectiva.

El Ple va ser un desastre. La imatge en general va ser molt dolenta.

Fa un mes Guanyem Badalona, ERC i ICV-EUiA van decidir governar en minoria, tres dies després del Ple d’Investidura van considerar que no tenien temps per parlar amb el PSC perquè havien de començar a treballar, i ara resulta que no poden fer funcionar l’Ajuntament. Els Socialistes vam deixar clar que si anàvem a l’oposició seria per fer oposició amb total llibertat. Crec que el govern liderat per Mª Dolors Sabater es va equivocar i no va mesurar gens bé aquesta decisió.

Segurament la ressaca de les negociacions no ha ajudat a crear bon ambient a l’hora de negociar el cartipàs.

S’han perdut unes setmanes, però Badalona no pot perdre més temps. Avui l’Ajuntament està bloquejat, i no cal assenyalar culpables, perquè en som tots. Cal tornar a generar ambient de diàleg entre les forces d’esquerres, i sobretot confiança.

Ahir vaig llegir els comunicats d’ERC i ICV, i les declaracions del portaveu del PSC Rubén Guijarro, i vaig percebre voluntat d’entesa. Però d’altra banda tinc seriosos dubtes sobre l’actitud de Guanyem Badalona, i més en concret de la CUP.

No tinc clar que des del principal partit del govern hi hagi voluntat de diàleg. Ahir membres destacats de la CUP (dels que seuen a les taules de negociació) van qualificar el PSC de “misèria política” de realitzar un “atracament a mà armada” d’actuar “todo por la pasta” entre d’altres. No és la millor manera de generar bona entesa i ponts de diàleg, oi?

A la CUP semblen oblidar que la seva candidata és alcaldessa gràcies als quatre vots incondicionals del PSC a la investidura. Després de la investidura, va ser la CUP la que va pressionar per impedir que el govern i el PSC poguessin negociar un govern estable (ERC i ICV sí que hi havia voluntat), i ara torna a ser la CUP la que vol negociar un cartipàs urgent mentre es dedica a insultar els Socialistes. No és una actitud gaire intel·ligent.

És curiós que les CUP no participessin a la confluència de Guanyem Barcelona en Comú, que no vulguin participar a la candidatura de “Catalunya sí es pot”, però en canvi a Badalona sí es van sumar a Guanyem Badalona. El resultat és conegut, la gent va anar a votar a Podemos i al partit de l’Ada Colau, i ara és la CUP la que ha segrestat la direcció de Guanyem Badalona, quan haurien de ser els dirigents de Podemos els que fessin un pas endavant.

Del cartipàs s’ha dit alguna veritat, alguna mitja veritat, i moltes mentides intencionades.

Que l’oposició s’ha augmentat el sou és absolutament fals. L’oposició ha acceptat la proposta de salaris que ens ha fet el govern de Badalona amb una rebaixa d’entre el 15 i el 25%. L’únic que s’ha quedat igual que a l’anterior legislatura són les dietes per assistència dels regidors sense dedicadió exclusiva o parcial (que potser són 8 o 9 regidors dels 27), però en cap cas s’ha apujat.

El que sí que ha fet l’oposició és abaixar el sou dels 6 coordinadors de districte, donat que el govern havia proposat apujar el sou en 4.000 euros anuals, generant un estalvi extra de 24.000€. Aquest aspecte no el comenta gaire el govern, però sí, proposaven apujar 6 salaris de 36.000 a 40.000€ (5,1 vegades el SMI).

La partida destinada al funcionament dels grups municipals de 122.000 € que abans es repartia entre 4 grups, i ara entre 7, s’ha augmentat en uns 18.000 €. Això farà que els grups municipals en comptes de veure rebaixada la subvenció en gairebé un 50% per grup, ara la reducció serà d’aproximadament un 35%, en total consonància amb les reduccions de salaris. Per cert, es curiós que si al govern no li agradava aquesta proposta l’hagués pogut retirar de l’ordre del dia, i no ho va fer.

La qüestió dels càrrecs de confiança és molt sencilla. A Barcelona Ada Colau ha pactat 40 de 92 per l’oposició (un 45%), a Badalona l’oposició demanem 10 de 27 (un 36%), no és cap petició fora de lloc, no he vist a l’Ada Colau dir que a Barcelona els grups de l’oposició, on hi ha ERC i la CUP per cert, vulguin mantenir una “agència de col·locació”. En tot cas, si el govern ofereix 8 i l’oposició demana 10, no cal un màster d’ESADE o IESE per arribar a un acord.

Per tant, en resum, el cartipàs representarà un estalvi molt important per l’Ajuntament de Badalona molt proper al 1,5 milions d’euros en 4 anys que proposava el govern. Tota la resta és soroll intencionat.

Una darrera reflexió, si per negociar 18.000€, que representa el 0,012% del pressupost anual de l’Ajuntament s’arriba a aquesta situació de tensió política, quan haguem de negociar els 150 milions d’euros de pressupost municipal, què farem?

Acabo tornant al principi, cal refer ponts, cal confiança entre les forces d’esquerres, i cal molt de seny, i si és necessari tornar a començar de nou.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Gestos, gestió i política

El nou govern d’esquerres de Badalona ja camina, però a diferents velocitats.

D’una banda es mou amb dinamisme en la política dels gestos: Les entitats al balcó de l’Ajuntament el dia del Ple d’Investidura, dissoldre la unitat Omega de la Guàrdia Urbana, reunir-se amb la PAH, intentar que torni a rajar agua de les fonts, la recepció al consistori de la “Marxa per una Catalunya sense atur, precarietat, pobresa i desigualtat”, o l’anunci de les 25 mesures urgents. Són gestos polítics, que estan molt bé, i que visualitzen l’important canvi que una part majoritària de la societat badalonina ha demanat. Però els gestos, si no van acompanyats de gestió i de capacitat política, al final correm el risc que no es transformin en accions concretes.

D’altra banda la gestió municipal no acaba d’arrencar. Tot i que és normal, i fins a cert punt comprensible, al nou govern li està costant posar en marxa la maquinària municipal, i la presa de decisions sembla excessivament lenta. Perquè una ciutat funcioni no es poden fer tres reunions per cada decisió a prendre. La realitat al final és molt més tossuda, i demostra que reunir-se amb la PAH el primer dia de mandat, malauradament no atura els desnonaments.

La capacitat d’eficiència en la gestió va molt relacionada amb la capacitat de fer política, en el sentit més teòric i segurament més clàssic del terme. Guanyem, ERC i ICV van decidir iniciar aquest nou camí en solitari, formant un govern en minoria.

Aquesta situació els deixa enfront d’una oposició amb 17 regidors, és per això que el govern necessita una molt alta capacitat política per poder convertir els gestos en gestió, i la gestió en realitats. A hores d’ara la mateixa capacitat i visió política que ha mancat per fer un govern estable, està mancant també per aconseguir els primers acords al Ple, i cal recordar que la responsabilitat d’aprovar les iniciatives al Ple és sempre del govern, no de l’oposició.

Amb un govern d’esquerres amb majoria absoluta, avui ja podria estar el cartipàs aprovat, les empreses municipals amb els nous consells d’administració i amb el personal directiu treballant, i amb un equip de govern amb l’experiència i la tranquil·litat per poder fer funcionar l’Ajuntament i que els canvis no es quedin en paraules.

En aquest sentit s’ha trobat a faltar el lideratge de l’alcaldessa Mª Dolors Sabater, que a la fi és la màxima responsable. Sobta l’argument del govern que no podien esperar dos o tres dies per acabar de negociar amb els socialistes després de la investidura, quan l’inici de les negociacions va endarrerir-se una setmana perquè Guanyem fes una assemblea el dissabte següent de les eleccions. Potser pagava la pena “perdre” tres dies més a canvi de guanyar quatre anys d’estabilitat.

Ara és l’hora de fer molta política, d’arribar a acords i pactes, i per això calen lideratges forts i mantenir tots els ponts de diàleg oberts pel bé de Badalona.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

La #Badalona d’esquerres, fem-ho bé.

Adéu Xavi, adéu a la dreta. Benvinguda a la Badalona social, benvinguda a la Badalona d’esquerres.

Badalona és d’esquerres i és plural, així ho han decidit els veïns i veïnes. Aquesta pluralitat (alguns li diuen fragmentació), d’esquerres i de dretes, és la que ha fet que el Partit Popular perdi un regidor, i s’hagi guanyat estar a l’oposició.

Ja s’han fet molts anàlisis dels resultats i ara ja no és temps de mirar enrere, sinó de preparar un futur il·lusionant per una nova Badalona, per una nova manera de fer política amb la ciutat i amb els ciutadans. És l’hora aprofundir en la democràcia, de la participació ciutadana, és l’hora d’estar al costat de les persones que ho passen malament, i és l’hora de recuperar la dignitat de la ciutat.

Fem-ho bé. L’esquerra progressista i transformadora de Badalona (Guanyem Badalona, PSC, ERC i ICV-EUiA) suma 14 regidors, majoria absoluta. Mentre que la dreta (CiU, PP i C’s) en suma 13. Aquest és el veritable eix polític on ens juguem el futur: esquerra-dreta. El mandat dels ciutadans és clar, necessitem un govern molt sòlid d’esquerres, per fer front als 13 regidors de la dreta. La ciutadania no entendria una falta d’acord.

Ara cal treballar de valent, en silenci i deixant de banda l’efervescència de la nit electoral. Cal posar a sobre de la taula els programes electorals, i marcar totes les coincidències, que en són moltes. Cal posar a sobre de la taula la ideologia i els valors, i també marcar les coincidències, que també seran moltes. Cal deixar les diferències cap al final, i també és molt necessari ser sincers i establir les línies vermelles de cadascú, i fer-ho al principi.

Un gran acord de ciutat implica també renúncies personals i col·lectives, amb una esquerra que té 5+4+3+2 regidors no poden existir ni posicions maximalistes ni intransigències ideològiques d’àmbit supramunicipal, perquè en cas contrari, no estaríem pensant en Badalona.

Tothom ha de tenir clar que es tracta de governar la ciutat, i fer-ho bé.

Tenim al davant la possiblitat de donar un gran exemple de la nova cultura democràtica que marcarà els propers anys. A Espanya, Catalunya i Badalona s’ha acabat el bipartidisme i les formes clàssiques de fer política.

Fa quatre anys Badalona va ser el laboratori del Partit Popular a Catalunya. Avui el repte és fer que Badalona sigui l’exemple a seguir d’una nova cultura democràtica. Ho tenim a les nostres mans.

Fem-ho bé.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

A %d blogueros les gusta esto: