Archivo

Archive for 22 julio 2015

La crisi del cartipàs a #Badalona

Mireu, tenia la intenció d’escriure ahir algunes reflexions sobre el Ple del cartipàs del passat dilluns, però vaig decidir deixar passar un dia més per veure-ho tot amb més perspectiva.

El Ple va ser un desastre. La imatge en general va ser molt dolenta.

Fa un mes Guanyem Badalona, ERC i ICV-EUiA van decidir governar en minoria, tres dies després del Ple d’Investidura van considerar que no tenien temps per parlar amb el PSC perquè havien de començar a treballar, i ara resulta que no poden fer funcionar l’Ajuntament. Els Socialistes vam deixar clar que si anàvem a l’oposició seria per fer oposició amb total llibertat. Crec que el govern liderat per Mª Dolors Sabater es va equivocar i no va mesurar gens bé aquesta decisió.

Segurament la ressaca de les negociacions no ha ajudat a crear bon ambient a l’hora de negociar el cartipàs.

S’han perdut unes setmanes, però Badalona no pot perdre més temps. Avui l’Ajuntament està bloquejat, i no cal assenyalar culpables, perquè en som tots. Cal tornar a generar ambient de diàleg entre les forces d’esquerres, i sobretot confiança.

Ahir vaig llegir els comunicats d’ERC i ICV, i les declaracions del portaveu del PSC Rubén Guijarro, i vaig percebre voluntat d’entesa. Però d’altra banda tinc seriosos dubtes sobre l’actitud de Guanyem Badalona, i més en concret de la CUP.

No tinc clar que des del principal partit del govern hi hagi voluntat de diàleg. Ahir membres destacats de la CUP (dels que seuen a les taules de negociació) van qualificar el PSC de “misèria política” de realitzar un “atracament a mà armada” d’actuar “todo por la pasta” entre d’altres. No és la millor manera de generar bona entesa i ponts de diàleg, oi?

A la CUP semblen oblidar que la seva candidata és alcaldessa gràcies als quatre vots incondicionals del PSC a la investidura. Després de la investidura, va ser la CUP la que va pressionar per impedir que el govern i el PSC poguessin negociar un govern estable (ERC i ICV sí que hi havia voluntat), i ara torna a ser la CUP la que vol negociar un cartipàs urgent mentre es dedica a insultar els Socialistes. No és una actitud gaire intel·ligent.

És curiós que les CUP no participessin a la confluència de Guanyem Barcelona en Comú, que no vulguin participar a la candidatura de “Catalunya sí es pot”, però en canvi a Badalona sí es van sumar a Guanyem Badalona. El resultat és conegut, la gent va anar a votar a Podemos i al partit de l’Ada Colau, i ara és la CUP la que ha segrestat la direcció de Guanyem Badalona, quan haurien de ser els dirigents de Podemos els que fessin un pas endavant.

Del cartipàs s’ha dit alguna veritat, alguna mitja veritat, i moltes mentides intencionades.

Que l’oposició s’ha augmentat el sou és absolutament fals. L’oposició ha acceptat la proposta de salaris que ens ha fet el govern de Badalona amb una rebaixa d’entre el 15 i el 25%. L’únic que s’ha quedat igual que a l’anterior legislatura són les dietes per assistència dels regidors sense dedicadió exclusiva o parcial (que potser són 8 o 9 regidors dels 27), però en cap cas s’ha apujat.

El que sí que ha fet l’oposició és abaixar el sou dels 6 coordinadors de districte, donat que el govern havia proposat apujar el sou en 4.000 euros anuals, generant un estalvi extra de 24.000€. Aquest aspecte no el comenta gaire el govern, però sí, proposaven apujar 6 salaris de 36.000 a 40.000€ (5,1 vegades el SMI).

La partida destinada al funcionament dels grups municipals de 122.000 € que abans es repartia entre 4 grups, i ara entre 7, s’ha augmentat en uns 18.000 €. Això farà que els grups municipals en comptes de veure rebaixada la subvenció en gairebé un 50% per grup, ara la reducció serà d’aproximadament un 35%, en total consonància amb les reduccions de salaris. Per cert, es curiós que si al govern no li agradava aquesta proposta l’hagués pogut retirar de l’ordre del dia, i no ho va fer.

La qüestió dels càrrecs de confiança és molt sencilla. A Barcelona Ada Colau ha pactat 40 de 92 per l’oposició (un 45%), a Badalona l’oposició demanem 10 de 27 (un 36%), no és cap petició fora de lloc, no he vist a l’Ada Colau dir que a Barcelona els grups de l’oposició, on hi ha ERC i la CUP per cert, vulguin mantenir una “agència de col·locació”. En tot cas, si el govern ofereix 8 i l’oposició demana 10, no cal un màster d’ESADE o IESE per arribar a un acord.

Per tant, en resum, el cartipàs representarà un estalvi molt important per l’Ajuntament de Badalona molt proper al 1,5 milions d’euros en 4 anys que proposava el govern. Tota la resta és soroll intencionat.

Una darrera reflexió, si per negociar 18.000€, que representa el 0,012% del pressupost anual de l’Ajuntament s’arriba a aquesta situació de tensió política, quan haguem de negociar els 150 milions d’euros de pressupost municipal, què farem?

Acabo tornant al principi, cal refer ponts, cal confiança entre les forces d’esquerres, i cal molt de seny, i si és necessari tornar a començar de nou.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Gestos, gestió i política

El nou govern d’esquerres de Badalona ja camina, però a diferents velocitats.

D’una banda es mou amb dinamisme en la política dels gestos: Les entitats al balcó de l’Ajuntament el dia del Ple d’Investidura, dissoldre la unitat Omega de la Guàrdia Urbana, reunir-se amb la PAH, intentar que torni a rajar agua de les fonts, la recepció al consistori de la “Marxa per una Catalunya sense atur, precarietat, pobresa i desigualtat”, o l’anunci de les 25 mesures urgents. Són gestos polítics, que estan molt bé, i que visualitzen l’important canvi que una part majoritària de la societat badalonina ha demanat. Però els gestos, si no van acompanyats de gestió i de capacitat política, al final correm el risc que no es transformin en accions concretes.

D’altra banda la gestió municipal no acaba d’arrencar. Tot i que és normal, i fins a cert punt comprensible, al nou govern li està costant posar en marxa la maquinària municipal, i la presa de decisions sembla excessivament lenta. Perquè una ciutat funcioni no es poden fer tres reunions per cada decisió a prendre. La realitat al final és molt més tossuda, i demostra que reunir-se amb la PAH el primer dia de mandat, malauradament no atura els desnonaments.

La capacitat d’eficiència en la gestió va molt relacionada amb la capacitat de fer política, en el sentit més teòric i segurament més clàssic del terme. Guanyem, ERC i ICV van decidir iniciar aquest nou camí en solitari, formant un govern en minoria.

Aquesta situació els deixa enfront d’una oposició amb 17 regidors, és per això que el govern necessita una molt alta capacitat política per poder convertir els gestos en gestió, i la gestió en realitats. A hores d’ara la mateixa capacitat i visió política que ha mancat per fer un govern estable, està mancant també per aconseguir els primers acords al Ple, i cal recordar que la responsabilitat d’aprovar les iniciatives al Ple és sempre del govern, no de l’oposició.

Amb un govern d’esquerres amb majoria absoluta, avui ja podria estar el cartipàs aprovat, les empreses municipals amb els nous consells d’administració i amb el personal directiu treballant, i amb un equip de govern amb l’experiència i la tranquil·litat per poder fer funcionar l’Ajuntament i que els canvis no es quedin en paraules.

En aquest sentit s’ha trobat a faltar el lideratge de l’alcaldessa Mª Dolors Sabater, que a la fi és la màxima responsable. Sobta l’argument del govern que no podien esperar dos o tres dies per acabar de negociar amb els socialistes després de la investidura, quan l’inici de les negociacions va endarrerir-se una setmana perquè Guanyem fes una assemblea el dissabte següent de les eleccions. Potser pagava la pena “perdre” tres dies més a canvi de guanyar quatre anys d’estabilitat.

Ara és l’hora de fer molta política, d’arribar a acords i pactes, i per això calen lideratges forts i mantenir tots els ponts de diàleg oberts pel bé de Badalona.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

A %d blogueros les gusta esto: