Archivo

Archive for 22 octubre 2014

#Badalona, quarta ciutat de Catalunya

22 octubre, 2014 1 comentario

Potser el títol d’aquest article sona estrany, potser algú pensa que és una errada, però no. “Badalona quarta ciutat de Catalunya” és gairebé ja una realitat que en els mesos vinents quedarà constatada. Terrassa, amb un creixement sostingut i imparable, serà la nova tercera ciutat de Catalunya en habitants, mentre que Badalona perdrà el seu lloc al pòdium de les ciutats més habitades de Catalunya. Badalona perd habitants, perd pes territorial, perd pes polític i perd capital humà.

Una ciutat que creix necessita més comerços, necessita més habitatges, recapta més impostos, atrau més inversions, genera més llocs de treball, i una ciutat que decreix, tot el contrari. Badalona entre l’any 2007 y finals de 2012 va augmentar la seva població en 4.736 persones, mentre que en el període 2012-2014 hem perdut 3.553 habitants. Per què? Alguns diran que és per la crisi econòmica, però què no hi ha crisi a Terrassa? Què no està Badalona millor comunicada? Té Terrassa 6 km de platja com Badalona? Llavors per què Badalona està perdent atractiu per venir a viure?

Aquesta reflexió m’ha fet recordar quan Garcia Albiol, abans de ser alcalde, prometia que tota la zona del nou Gorg estaria acabada amb pisos y totalment urbanitzada, i que es podrien instal·lar milers de nous veïns… I la realitat és tossuda, i hauran passat els 4 anys de legislatura i el nou Gorg continua igual, amb problemes d’insalubritat per rates. Quina constructora vol invertir en habitatges en una ciutat que perd habitants?  Les paraules se les emporta el vent, però les promeses queden a la consciència dels ciutadans.

I davant d’aquesta dinàmica poblacional negativa, què està fent el govern del PP? Electoralisme, demagògia, populisme i manipulació, una recepta que coneix bé, però que ara té poc recorregut.

Demagògia i populisme és dir que la població baixa perquè marxen els immigrants gràcies a la seva política de seguretat, amb especial menció electoralista de l’alcalde cap al col·lectiu romanès, que ha abaixat exactament el mateix que el col·lectiu equatorià, però d’aquests darrers l’alcalde no en diu res.

Manipulació és jugar amb els números per fer-los servir en el propi interès, perquè tan veritat és que el petit col·lectiu romanès de Badalona ha abaixat la seva presència un 26% en el padró, com dir que el percentatge de población rumanesa la ciutat de Badalona ha abaixat un insignificant 0.09%. I això és molt o és poc? O és normal? Doncs haurem de mirar dades comparatives amb altres ciutats homologables a Badalona, però és clar, el govern no li interessa donar aquestes dades.

Una altra dada interessant és la variació interanual de l’atur, entre gener de 2012 i gener de 2014 la taxa interanual va baixar a Badalona en 328 aturats. D’aquesta dada en govern del PP en treu pit perquè diuen que gràcies a la seva gestió es crea ocupació. Però dels 3.553 habitants que van marxar de Badalona en el mateix període, quants estaven registrats a l’atur? No ens ho diuen, però moltíssims més de 328, sobretot perquè la gent que marxa acostuma a no tenir feina.

Per tant, l’atur registrat a Badalona està baixant per la gent que marxa de la ciutat, no pas per la gent que troba feina.

La setmana passada Garcia Albiol va començar la setmana publicant el següent tweet:

Buenos días! Una mentira es como una bola de nieve; cuanto más tiempo se hace rodar, más grande se vuelve. – Martín Lutero.” No es referia a la seva propia gestió, sinó al procés del 9N.

Jo acabaré aquest article amb una altra frase de Martin Lutero:

La humildad de los hipócritas es el más grande y el más altanero de los orgullos

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Anuncios

#Badalona, del #9N al 24M

El final polític d’Albiol a Badalona ha començat el 9N. Curiós, paradoxal.

El 9N no hi haurà consulta, ho sabem. Però, la unió política que existeix a Badalona en favor de la democràcia, amb tot un ventall de matisos, i la unió en un projecte de ciutat alternatiu al govern del PP, fa que Albiol tingui els mesos comptats com alcalde de Badalona. Del 9N al 24M, set mesos.

Catalunya vol votar, vol votar que sí i vol votar que no, és l’única sortida al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. I quan es voti s’ha de fer d’una forma legal, no existeix cap altre camí. I que sigui legal, a Espanya, implica que sigui plantejada des de l‘acord. Un acord que el govern del PP, el de Rajoy i d’Albiol, nega als catalans i als badalonins. Un acord que Cameron no va negar al poble escocès.

A Albiol li resten 7 mesos d’alcalde a Badalona, i a Rajoy li resta un any de President a Espanya. Dues cares de la mateixa moneda, i dues formes de fer política totalment anàlogues. Albiol ens menteix a Badalona i Rajoy ens menteix a Espanya. Rajoy ens promet abaixar impostos i Albiol ens promet llibres gratis. Rajoy utilitza RTVE i Albiol manipula amb Badalona Comunicació.

L’obsessió d’Albiol per aparentar una obra de govern inexistent està arribant a límits indecorosos amb una flagrant deslleialtat institucional. Cada dilluns a las 12:00 hores convoca una roda de premsa per vendre un producte que ja ningú compra.

La darrera invenció ha estat intentar apropiar-se de les subvencions de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) per a la rehabilitació d’edificis, on els Ajuntaments tan sols actuen d’Administració de proximitat per recollir les sol·licituds mitjançant les oficines locals d’habitatge.

En aquest darrer cas la manipulació ha arribat a un nivell superior. L’alcalde ha fet arribar als ciutadans una carta, pagada amb diners públics, amb una gran fotografia seva on s’atorga el projecte de rehabilitació com propi i, atenció, qualifica l’ajuda com una SUBVENCIÓ A FONS PERDUT, a major glòria seva. És de traca i mocador!

Què és una subvenció a fons perdut? Totes les subvencions del món són a fons perdut, sinó no serien subvencions o ajudes, serien crèdits o finançament! Si l’alcalde ha estat capaç d’inventar-se un concepte nou per manipular, de què no serà capaç.

Fa un any i mig va haver-hi les negociacions per la moció de censura, d’aquell capítol va quedar un projecte compartit de prioritats per Badalona i unes relacions polítiques distants. Si la moció pel 9N ha servit, no tan sols per refer ponts, sinó per construir-ne de nous, ja estem més aprop del canvi el 24M.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

A %d blogueros les gusta esto: