Archivo

Archive for 30 octubre 2013

Moció de confiança

Per gestionar les finances municipals existeixen dos aspectes fonamentals, el primer és la quantitat de diners que pot recaptar l’Ajuntament i, en segon lloc i més important, com es redistribueixen aquests diners en forma de serveis directes i indirectes als ciutadans. Ens estem referint a les ordenances fiscals (recaptació) i al pressupost municipal (redistribució). 

El pressupost municipal és una de les ordenances més importants que han d’aprovar cada un dels municipis anualment i s’han de veure reflectides quines seran les despeses i els ingressos (ordenances fiscals i d’altres). La forma com es distribueixen les despeses ens està indicant quines són les prioritats del govern, i per tant indirectament la seva ideologia. 

Tan importants són les ordenances fiscals i el pressupost que són dels pocs supòsits en què, en cas de no aprovar-se al Ple, la llei recull l’opció que l’Alcalde presenti moció de confiança per tal de poder-los aprovar. En el cas del pressupost municipal, si no s’aprovés i l’alcalde presentés una moció de confiança, l’oposició tindria un període de 30 dies per presentar una moció de censura, en cas contrari els pressupostos quedarien aprovats automàticament.

És important situar-nos en el context normatiu per entendre el que pot passar a Badalona en les pròximes setmanes.

A Badalona actualment és vigent el pressupost municipal aprovat per l’any 2012. L’any passat es va prorrogar per manca d’acord polític, i enguany el govern de Garcia Albiol està intentant negociar el pressupost per al 2014. La pròrroga dels pressupostos per segon any consecutiu comportaria encara més paràlisi de l’actuació política municipal degut a uns pressupostos desajustats a la realitat actual de la ciutat. 

Avalar o votar a favor d’uns pressupostos vol dir estar d’acord amb les polítiques del govern perquè és aprovar la finalitat i la quantitat de diners que es dedicarà a cada àmbit, i per tant a Badalona significa aprovar i validar la política del govern d’Albiol. 

En aquesta tessitura ha de negociar el govern en minoria d’Albiol els pressupostos amb l’oposició, sabent que els partits d’esquerres com són el PSC i ICV-EuiA difícilment aprovaran un pressupost de dretes, on la prioritat no són les persones. En conseqüència, Albiol només confia en que CiU a Badalona s’oblidi de l’eix nacional, i que actuï en clau de l’eix esquerra-dreta. 

Aprovarà CiU els pressupostos a Garcia Albiol? Crec que no, per coherència i futur polític. 

Coherència perquè com he dit abans, aprovar un pressupost és avalar un forma de fer política, i CiU fa 6 mesos estava proposant una moció de censura, fa 4 mesos repartia 30.000 fulletons denunciant els “incompliments i dèficits de gestió del govern” i fa un mes tornava a repartir 30.000 fulletons advertint de la “paràlisi del govern del PP”, per tant aprovar un pressupost i avalar tot això és incoherent i difícil d’entendre pels ciutadans.

I futur polític perquè les eleccions del 2015 tindran un plantejament molt centrat en la controvertida figura de Garcia Albiol, i en una correlació de forces polítiques molt més atomitzada que l’actual, els votants voldran identificar clarament si el seu vot pot servir per fer alcalde Albiol, o no. Els partits polítics amb un posicionament més clar partiran amb avantatge. Si CiU torna a recolzar el PP de Garcia Albiol en els pressupostos, estarà generant un dubte al seu votant o simpatitzant que pot ser electoralment devastador el 2015. Molts votants de CiU que no volen el PP al govern deixaran de votar la coalició nacionalista si tenen el dubte raonable que el seu vot pot servir per tornar a fer alcalde Albiol, és a dir que CiU perdrà tot el “vot útil” contrari al PP. I això sense valorar les dificultats afegides si CiU presentés un candidat o candidata nou.

Ara bé, tots sabem que a “fer la puta i la ramoneta” ningú és capaç de guanyar als convergents, però en aquest cas és jugar amb foc.

Avalar aquests dos anys de desgovern, inacció, escàndols i d’atac al benestar social és un suïcidi polític per a qualsevol partit de l’oposició. Si Albiol vol pressupostos, que no defugi la seva responsabilitat, i que presenti una moció de confiança.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Promoció econòmica a 0,41€

Combatre l’atur i la crisi econòmica abaixant un 10% la taxa d’ocupació de via pública per activitats comercials. Aquesta és la recepta miraculosa amb la què el govern del PP de Badalona ens vol fer creure que afavoreix l’activitat comercial i la promoció econòmica. 

És a dir, que gràcies als 0,41 cèntims d’euro al mes per metre quadrat de terrassa que s’estalvia el propietari d’un negoci d’hostaleria, a Badalona es dinamitza l’economia i s’afavoreix la creació d’ocupació. Fa riure tot plegat, però no és un acudit, és la política d’aparador del govern d’Albiol. 

En una qüestió tant important com aquesta, és evident que tots els grups polítics tenen la voluntat de sumar propostes que de manera finalista ajudin els ciutadans, però una vegada més el PP tot i no tenir majoria al Ple, ha decidit fer una roda de premsa per presentar la seva proposta d’ordenances fiscals sense negociar ni parlar amb l’oposició. Continua la política de minoria absolutista que tant de mal està fent a la ciutat. 

Resulta molt curiós que a Badalona els pocs mesos que l’atur ha abaixat els dirigents del PP s’adjudiquen l’èxit, mentre que quan l’atur augmenta és culpa de la conjuntura socio-econòmica i ells fan tot el que poden.

Pot un Ajuntament amb les eines de què disposa acabar amb l’atur de la seva ciutat? La resposta és no. Ara bé, pot un Ajuntament aplicar importants mesures locals per mitigar els efectes de la desocupació? Això sí que ho pot fer. S’està fent? No s’està fent com s’hauria de fer. 

El govern d’Albiol són tot aparences, i la informació que arriba als ciutadans sempre és esbiaixada i parcial. 

Convido al govern a què quan l’atur abaixi a Badalona indiqui quin percentatge d’ocupació creada està directament relacionada amb les polítiques actives d’ocupació local. És a dir, vull saber quants ciutadans han trobat feina gràcies als programes d’intermediació i d’orientació que ofereix l’Ajuntament o a través d’empreses creades mitjançant assessorament municipal. I d’altra banda, també hauríem de saber el balanç d’afiliacions a la Seguretat Social i altes/baixes d’autònoms que es donen a la ciutat per saber si Badalona com a ciutat crea o destrueix llocs de treball.

El que sí que sabem segur és que Badalona va renunciar, per decisió directa de l’alcalde, a una subvenció de la Llei de Barris de 900.000€ que creava 40 llocs de treball directes i programes d’orientació laboral per a 400 veïns i veïnes. I també sabem que els 0,41€ d’estalvi de les terrasses dels bars i restaurants, és una mesura ridícula que no ajuda ni al propietari ni evidentment crea llocs de treball.

D’altres Ajuntaments el que fan és destinar directament recursos del pressupost municipal per combatre l’atur, com passa a la ciutat veïna de Santa Coloma de Gramenet. Resulta molt aclaridor comparar com un govern de dretes renuncia a una subvenció per crear ocupació, a la vegada que el govern d’esquerres de la ciutat veïna destina la mateixa quantitat de diners del seu pressupost per crear-ne. És qüestió de prioritats, el carrer Lizt i el carrer Mozart separen molt més que dues ciutats.

Per cert, cal recordar que la promesa electoral del PP a les eleccions municipals va ser abaixar la taxa de les terrasses un 50%. Han passat més de dos anys i sembla que va ser un altre engany electoral com el dels llibres de text gratuïts.

D’altra banda, em resulta gairebé obscè escoltar el regidor Ramon Riera dir que han fet un “gran esforç” apujant gairebé tota la resta de taxes municipals “només” un 1,7% que es correspon amb l’IPC, quan el seu propi partit a Madrid augmenta les pensions “només” un 0,25% amb la corresponent pèrdua de poder adquisitiu. On és l’augment de l’IPC per als nostres pensionistes? 

El resultat de tot plegat és que les polítiques del PP d’aquí i d’allà ens estan empobrint cada cop més, alhora que laboralment legislen per afavorir els acomiadaments i desatenen les necessitats de les persones aturades.

Una altra forma de fer política és possible, una política allunyada dels focus mediàtics, allunyada de les mentides, allunyada dels grans interessos econòmics, una política propera als ciutadans i als seus problemes.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

A %d blogueros les gusta esto: