Archivo

Archive for 24 julio 2013

En política, no tot s’hi val

Hi ha qüestions que han de quedar fora del legítim debat polític, i són les que afecten la dignitat i les necessitats bàsiques dels ciutadans. És una línia vermella que el Partit Popular ha creuat a Badalona. 

Davant la necessitat urgent d’obrir un menjador social a la ciutat per cobrir la demanda d’alimentació bàsica de veïns i veïnes que no tenen per menjar, l’Alcalde Garcia Albiol respon que només obrirà el menjador social si l’oposició li aprova el pressupost 2013, en cas contrari la gent necessitada pot continuar passant gana. És senzillament repugnant, no trobo cap altra paraula per descriure l’actitud de l’alcalde i el seu equip, que pretenen utilitzar un menjador social com a element de negociació política. 

Aquesta és la veritable política del Partit Popular, que intenta amagar la seva ideologia elitista i la seva incapacitat darrera de fires i firetes, festes i festetes. La societat organitzada de la ciutat, és a dir, entitats culturals, juvenils, esportives, veïnals i de tot tipus ja saben de primera mà el pa que s’hi dona. Ara és la resta de ciutadans que també estan obrint els ulls. 

I és que Badalona està començant a despertar, la societat badalonina ja no compra fum, i el carrer és protagonista de la contestació social a les polítiques funambulistes del govern local. 

La setmana passada a les festes del barri de Lloreda hem pogut llegir pancartes que deien “el alcalde engaña a las petancas” o “los jóvenes reivindicamos la libertad de expresión que Daniel Gracia (regidor del PP) nos reprime”; també a la majoria de les seus de les Associacions de veïns veiem pancartes que diuen “Albiol vol eliminar el moviment associatiu”; i fins i tot entitats esportives de primer nivell amenacen públicament amb denunciar l’Ajuntament per incompliment dels seus compromisos. 

En la mateixa línia, el passat diumenge més d’un centenar de persones es van sumar a la bicicletada “Badalona pedaleja endavant” que reivindica l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible davant de la proposta de l’alcalde Albiol de prohibir-ne l’ús per a persones majors de deu anys a la Rambla i al Passeig de La Salut. La iniciativa qualificada de “albiolada” en tant que ridícula, és un exemple més del tarannà autoritari d’aquest govern, que pretén eliminar la participació ciutadana i és incapaç de cercar el consens amb les associacions de veïns i regidories de districte, ni tan sols amb el Consell de la Mobilitat de Badalona (òrgan participatiu que el regidor de via pública fa set mesos que té a bé no convocar). 

I aquest cap de setmana estiuenc, amb un sol radiant, molts ciutadans de Badalona, i de fora de la ciutat, van anar a gaudir de dos grans dies de platja i la seva decepció va ser trobar-se la bandera groga i les instruccions dels socorristes indicant-los que era millor no banyar-se degut al lamentable estat de l’aigua del mar amb gran quantitat de sòlids flotants. Molts ciutadans van marxar cap a casa o cap a altres municipis. En gran part la brutícia de l’aigua prové de la manca de manteniment municipal del clavegueram i dels col·lectors, que fa unes setmanes ja va provocar la greu inundació del pas soterrat de Martí Pujol. 

Després de més de dos anys de govern del PP les expectatives generades han esdevingut frustració. Frustració en molts casos acompanyada de paciència, però quan aquesta s’acaba entrem a la fase de contestació social, que és on ens trobem ara a Badalona, i també a Espanya. 

Per molts intents de l’alcalde Garcia Albiol de desvincular-se del Partit Popular i d’aparentar ser un alcalde gairebé independent, la realitat és que el PP de Badalona és el PP de Rajoy i Bárcenas. I la proba és que el tarannà és exactament el mateix. Ens menteixen, Rajoy prometia abaixar impostos i Albiol prometia regalar els llibres de text. Rajoy elimina la Llei de la Dependència i Albiol elimina les teleassistències. Rajoy redueix les beques i Albiol les elimina. Rajoy apuja la universitat un 66% i Albiol apuja les escoles bressol un 50%. Rajoy té el cas Bárcenas i Albiol té el Cas Jurado i el Cas Gómez. Són dues cares de la mateixa moneda. 

La Badalona que desperta és també la Badalona que comença a sumar per una altra forma de fer política. 

Bon estiu. 

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Mitges veritats

Entre l’absoluta veritat i la mentida hi ha una zona de grisos on el filòsof i matemàtic Alfred North Whitehead considerava que “No hi ha veritats completes; totes les veritats són mitges veritats, però el diable juga a fer-les passar com a veritats completes

El filòsof va fer aquesta consideració fa gairebé 100 anys, i avui dia és més vigent que mai. A Badalona tenim el nostre “diable” particular, un alcalde que juga a fer passar mitges veritats, i fins i tot mentides, com a veritats absolutes.

Es pot permetre un polític viure quatre anys de mitges veritats? És molt difícil. Quan es produeix un canvi de govern i entra a gestionar un nou equip de persones, la credibilitat es troba al 100% i la expectativa és alta. Amb l’avenç de la legislatura aquesta expectativa generada s’ha de manifestar amb fets, del contrari la credibilitat baixa.

A Badalona el Partit Popular de Garcia Albiol ha perdut la credibilitat en tan sols dos anys. Les seves expectatives han estat fonamentades en primera instància per promeses electorals, i en segona instància per grans anuncis d’obra de govern.

Les promeses les han incomplert totes, els grans anuncis de l’obra de govern han resultat nyaps, i a més a més l’ombra de la corrupció planeja sobre el govern.

A mode d’exemples propers en el temps i que siguin clarificadors podem parlar de la presumpta arribada al juliol de la UB al Centre Cultural El Carme, és fals. L’inici a mitjans de juny de les obres per instal·lar gespa artificial al Pere Gol, és fals. L’inici al mes de maig de les obres per instal·lar les escales mecàniques a Sant Crist, és fals. L’anunci de començar la reurbanització de diversos carrers del barri de Sistrells, també es fals. Mentides o mitges veritats que fan que la credibilitat del govern local del PP estigui sota mínims.

Estem davant d’una obra de govern virtual que només existeix en notes de premsa que molts mitjans de comunicació reprodueixen literalment sense cap anàlisi previ, ni posterior. La velocitat amb que és genera i es mou la informació va en detriment del bon periodisme, avui dia es valora més qui ho diu primer que no pas qui ho analitza millor.

Aquesta velocitat de la informació, o desinformació segons és miri, també deriva en que s’acaba donant més importància a les imatges que no pas als continguts.

Aquesta setmana hem vist una fotografia de l’alcalde Albiol a Madrid entrevistant-se amb el ministre d’Agricultura Miguel Arias Cañete. L’objectiu oficial de la trobada era desbloquejar un problema urbanístic per tal que alguna empresa vulgui construir un hotel de cinc estrelles al Port de Badalona. El resultat ha estat que de moment no s’ha desbloquejat res. Pel que fa a l’objectiu real de la reunió, que no era altre que fer-se una foto amb un ministre, aquest sí que ho ha aconseguit l’alcalde.

Sembla mentida que a l’era de les tecnologies de la informació i la comunicació, dos companys del mateix partit polític com són Garcia Albiol i Arias Cañete, siguin incapaços de comunicar-se per telèfon, per correu electrònic o per videoconferència. És una vergonya que amb diners públics els ciutadans tinguem que pagar viatges a Garcia Albiol i tot el personal que l’acompanya amb l’objectiu que l’endemà algun diari publiqui la fotografia.

A vegades aquesta manera de fer política té moments delirants, com anunciar un paquet d’inversions sense especificar cap inversió i dir que es presentarà amb el pressupost del 2014, quan no s’ha pogut ni aprovar el del 2013.

A Badalona ja portem més de dos anys de mitges veritats, mentides i fotografies megalòmanes. Cada 10 de maig ja cremem el nostre dimoni i no tenim cap necessitat que un altre diable jugui a convertir les mitges veritats en veritats completes.

Salutacions i a títol personal,

Christian Carneado

A %d blogueros les gusta esto: