Inicio > Blogs de Badalona > La tempesta perfecta

La tempesta perfecta

Poc es devia imaginar l’escriptor americà Sebastian Junger quan va escriure la seva novel.la “La tempesta perfecta” (1997), que anys després a Badalona es viuria una situació similar, amb una petita diferència, que a la novel.la són tot un conjunt de fenòmens naturals qui causen el desastre, i a Badalona és un desastre de gestió el que provoca les destrosses. 

La vorera destrossada de l’estació de la RENFE, el pas subterrani de l’Avinguda Martí Pujol totalment i part del mur interior caigut. Destrosses mai vistes a Badalona, tot i haver viscut tempestes molt més fortes. Imatges impactants al telenotícies. I és que més enllà dels anuncis, de les notes de premsa, i de les fires i firetes, queda en evidència un cop més la incapacitat del govern per gestionar una ciutat com Badalona. Tan sols cal una pluja intensa per punxar la bombolla mediàtica. 

Aquesta darrera setmana llegia l’article d’opinió d’en Jordi Ballesteros titulat:“Explicar les coses”, on molt encertadament deixava en evidència la tendenciositat comunicativa del govern del PP a Badalona. Però és clar, entre la tendenciositat i no tenir vergonya, n’hi ha, en aquest cas, una gruixuda línia vermella. 

Sembla ser que fa unes setmanes Garcia Albiol va encarregar una enquesta. Més enllà dels resultats que sempre beneficien a qui encarrega l’enquesta, crida l’atenció com el Partit Popular s’apropia de l’obra del govern anterior adjudicant-se com obra de govern pròpia el Nou Passeig Marítim. Això és un exemple de no tenir cap dignitat política.

I és que el Nou Passeig Marítim aquest cap de setmana serà protagonista d’una festa ben curiosa, la celebració del seu primer aniversari anomenat “Summer Festival”, amb focs artificials inclosos. Les preguntes que em plantejo són moltes: Quin sentit té aquesta festa? La faran cada any? Per què no fan també aniversaris d’altres grans projectes de ciutat? La realitat és que el govern d’Albiol, que ja porta més de dos anys governant, a manca d’un model de ciutat propi, només és capaç d’inaugurar projectes del govern anterior, i com que no tenen res més, celebrar els aniversaris dels mateixos gastant-se diners públics que bé farien de destinar a Serveis Socials. 

En tot cas, estem davant d’una altra cortina de fum de l’Ajuntament per desviar l’atenció de les qüestions veritablement importants per als ciutadans. Com per exemple, la desocupació. L’atur que ha baixat a Espanya, ha baixat a Catalunya, ha baixat al Barcelonès Nord… i només ha pujat a Badalona, on l’Ajuntament no posa en marxa cap política d’ocupació local, com sí que fan altres municipis veïns.

Badalona des de fa dos anys, s’ha convertit en la ciutat dels successos. Fa pocs dies, el regidor de Seguretat, responsable de la Guàrdia Urbana, ens explicava que un lladre havia entrat a la comissaria de la Guàrdia Urbana sense ser detectat, que s’hauria trobat la porta de la sala de comandament oberta, i per casualitat hauria forçat un armariet per robar una pistola de descàrregues elèctriques. Un cop robada la pistola, va sortir de la sala de comandament i va abandonar la comissaria sense ser descobert. És digne d’una pel·lícula de Hollywood a l’estil “Ocean’s Eleven”, o més aviat a l’estil del “Robobo de la Jojoya”. La realitat és que el govern ens menteix un altre cop, aquesta pistola l’han perdut. De fet el mateix regidor de Seguretat assegurava davant diversos testimonis la mateixa tarda del pregó de les Festes de Maig, que les dues pistoles existents estaven a comissaria. Dies després, al no trobar la pistola, s’abracen a la teoria del lladre i qui dia passa, any empeny.

També hem de veure com l’Alcalde Albiol diu literalment que a Badalona han marxat immigrants gràcies a la seva política de planxes d’acer, quan les dades demostren que degut a la crisi molts immigrants marxen de totes les ciutats, i per cert, no és a Badalona on més immigrants han tornat al seu país. 

Malauradament, continuem davant d’una política d’aparador, on l’important és el “Shopping Night” i el “Summer Festival”, però amb els ciutadans aturats i les famílies amb problemes el govern mira cap a un altre costat, ni tan sols se’n recorda de presentar el pressupost del 2013, la principal eina de gestió d’una ciutat.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Anuncios
  1. Aún no hay comentarios.
  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: