Archivo

Archive for 27 marzo 2013

Som a temps

El canvi a Badalona ja ha començat, encara que l’acord polític no s’hagi assolit.

El desencís i la desil·lusió que ha generat, en bona part de la societat badalonina, la notícia de la manca d’acord polític per tirar endavant el canvi ha estat com una onada que ha colpejat el tacticisme, les estratègies i les posicions, a vegades enrocades, dels partits de l’oposició. Pot ser ha estat necessari trencar les negociacions per ser conscients de la necessitat real de canvi que hi ha a la ciutat. 

I és que en aquest cas CiU, ICV-EUiA i PSC no només es representen a ells mateixos en les negociacions, sinó que representen a una força transversal pel canvi que neix dels ciutadans a títol individual, passant per la societat organitzada (associacions de veïns, entitats esportives, culturals, juvenils..) i que també passa pels partits i moviments polítics com ERC, les CUP o Accent.

Les negociacions són complexes i tots els plantejaments són legítims. Moltes vegades el fracàs és una part indestriable de l’èxit, i crec que aquest petit fracàs de divendres és tan sols una de les darreres etapes per assolir el canvi, l’èxit col·lectiu. 

Tots estem d’acord que no és moment de retrets, ni d’aprofundir en les raons que van fer aturar el procés. És moment que els partits polítics de Badalona actuïn amb puresa pel que fa al propi sentit de la seva existència, que no és altre que fer de representants dels ciutadans, i avui l’única acció que veritablement representa a una majoria social a Badalona és impulsar el canvi, i per tant rependre el diàleg. 

El canvi a Badalona ha esdevingut moviment social, i aquest és el gran èxit. Els ponts que s’hagin pogut trencar entre alguns partits els està reconstruint la societat civil badalonina amb la seva empenta. Toca tornar a seure i enraonar amb responsabilitat, seny i sentit de ciutat. 

Dels articles d’opinió publicats a El Periódico per part d’Aïda Llauradó (ICV), Jordi Serra (PSC) i Ferran Falcó (CiU) em quedo amb els fragments que venen a dir “SOM A TEMPS”:

Aïda Llauradó:

Les tres forces de l’oposició al govern del PP a Badalona compartim la mateixa diagnosi d’emergència social i democràtica, i la necessitat d’aconseguir un acord per a una moció de censura a l’Ajuntament. 

El nostre compromís és ara més ferm que mai, per això volem garantir que es constitueixi un nou govern

Jordi Serra:

No és moment de retrets i acusacions. Totes les postures són dignes, les compartim o no. Cal tornar a treballar per vèncer les diferències.

Només un govern sòlid i fort format per les tres forces polítiques pot treure endavant un gran acord de ciutat

Els socialistes continuarem treballant dur perquè un nou govern d’unitat i canvi sigui possible. I que sigui més aviat que tard.

Ferran Falcó:

I és preocupant perquè aquesta actitud de voler salvar els propis mobles abans de res va en detriment de l’exercici que tots hem de fer, en aquests moments, per veure com es pot recompondre el diàleg, si és que es pot.

La pregunta que ara es planteja és si […] és possible treballar amb la confiança, el diàleg i la solidesa de projecte que aquests temps difícils exigeixen.

No perdem l’esperança, però siguem realistes i no generem falses expectatives a la gent, perquè una doble frustració en poc temps seria difícilment digerible.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Habemus Màrtir? Tot el contrari

El canvi a Badalona aviat serà una realitat. Fa setmanes que els escàndols del govern d’Albiol i la paràlisi que viu la ciutat han anat coent a foc lent la possibilitat que els tres partits de l’oposició seguin a negociar un govern alternatiu que retorni a la ciutat l’honestedat política i fixi les veritables prioritats entorn de la justícia i l’emergència social. 

El govern alternatiu ha de ser sòlid, cohesionat i amb un relat comú, o no ser.  Aquest és el gran repte i l’obligació de CIU, ICV-EUiA i del PSC. No hauria de ser un govern de transició perquè no precedeix a cap circumstància excepcional, més enllà de substituir un mal govern.

La política en general ha de saber interpretar els nous temps que venen, el bipartidisme clàssic està en vies de desaparició, i l’atomització del vot cap a noves forces polítiques ha de fer que la cultura del pacte, molt present a d’altres democràcies europees, s’imposi de forma natural al nostre sistema. No hi ha més legitimitat que la dels pactes que representen directament a una majoria més gran de ciutadans. 

Els primers passos del nou govern han de servir per enviar a la societat badalonina un missatge inequívoc de canvi, i hauria d’establir les seves mesures d’urgència entorn de la recuperació i ampliació de les beques menjador, la recuperació de la gratuïtat del servei de teleassistència per aquelles persones que més ho necessiten, la implantació del programa de socialització de llibres de text a les escoles i l’abaixada de quotes de les escoles bressol.

A banda de les mesures urgents, aquests dos anys han de servir per combatre veritablement l’atur a escala local, realitzar polítiques innovadores de promoció econòmica, i per establir un programa d’habitatge social que lluiti contra la gran injustícia dels desnonaments i que aconsegueixi establir un sistema de lloguer social de la borsa de pisos buits que existeixen a Badalona.

La situació en què el Partit Popular ha deixat la ciutat obliga  a l’oposició a fer un exercici de responsabilitat i pactar un govern alternatiu. El nou executiu local ha de ser fruit del sentit de ciutat i de la generositat per part de les forces polítiques que volen esdevenir govern. S’ha de parlar de projecte, projecte i projecte. El nom propi que lideri aquest govern ha de ser “Badalona”, i la lògica aritmètica que ha d’orientar aquest procés és la que van establir els ciutadans al maig del 2011, qualsevol altre lògica seria posar entrebancs al canvi.

Aquests dies d’ambient de canvi a Badalona una qüestió es repeteix a tots els debats ciutadans: Es convertirà Garcia Albiol en un màrtir en cas de moció de censura? 

De cap manera, tot el contrari. Una moció de censura a l’alcalde situaria al Partit Popular en una crisi interna de conseqüències encara desconegudes. Més de la meitat de l’equip de govern haurà de passar a declarar pels jutjats en qualitat de testimonis o fins i tot d’imputats, i cadascú intentarà culpabilitzar de les irregularitats a un altre company, entrant en un bucle molt llastimós que malmetrà la imatge del PP i de Garcia Albiol.

A petita escala, David Gómez representa per a Garcia Albiol, la mateixa espasa de Damocles que Francisco Bárcenas representa per a Mariano Rajoy. 

Els resultats del Partit Popular a les eleccions municipals del 2011 van ser excepcionals degut a la conjuntura social i a la figura populista de Garcia Albiol. Avui, i al maig del 2015, totes aquelles raons per les quals molta gent va votar al Partit Popular s’han esvaït. 

A les eleccions municipals del passat 2011 el Partit Popular a Badalona va recollir part del descontent general amb el govern del PSOE i la darrera etapa del president Zapatero. En l’àmbit estrictament local el PP va recollir les ganes de canvi envers d’un govern que portava molts anys; el discurs ultra conservador en contra de la immigració va ofegar la fuita de vots cap a formacions d’extrema dreta; i la promesa de llibres gratuïts per a tothom va acabar de generar el còctel perfecte per a guanyar les eleccions.

A data d’avui i en previsió 2015 tots aquest arguments ja no existeixen. Les properes eleccions municipals es duran a terme en un ambient de desgast nacional del PP degut a la nefasta gestió de la crisi; la necessitat de canvi del govern local ja no existirà gràcies a l’alternança que el propi PP ha propiciat; el discurs populista i demagog que impedia la fuita de vots cap a partits d’extrema dreta s’ha desmuntat (en dos anys la població romanesa ha augmentat un 50% a Badalona); i la promesa dels llibres gratuïts ha estat la gran mentida. 

A més a més, hem de situar a tota la societat civil organitzada de Badalona (associacions de veïns, entitats juvenils, culturals, esportives..etc) en contra de les polítiques del Partit Popular degut al seu menysteniment constant.

Aquest és l’escenari que es trobarà Albiol a les properes eleccions municipals, la moció de censura serà l’avançament obligat del post-albiolisme. 

La ciutat no pot esperar més, el canvi a Badalona ha de ser aviat una realitat.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

(Article publicat avui al setmanari El Tot)

Con García Albiol, en #Badalona ha aumentado la población rumana un 48,27% en dos años. Demagogia y populismo al descubierto

Desde que García Albiol es alcalde, en Badalona ha aumentado la población rumana un 48,27%, pasando de 1.017 ciudadanos rumanos en 2010 (a 01 de enero de 2011) a 1.508 ciudadanos rumanos en el año 2012 (a 01 de enero de 2013).

Evolució població rumana a Badalona

Datos oficiales de l’IDESCAT (actualizados a 01 Enero de 2013)

Con los datos oficiales en la mano es necesario volver a denunciar la ligereza con que Xavier García Albiol ha tratado a ciudadanos de la Unión Europeacriminalizando el colectivo y anunciando, en plena campaña electoral, que se encargaría de “sacarlos de Badalona”. Los datos oficiales dejan en evidencia una vez más el populismo demagogo del Partido Popular en la ciudad. Esta falta de respeto es la que ha llevado al Fiscal a solicitar un año de cárcel para el Alcalde de Badalona.

Los dirigentes políticos del Partido Popular parecen olvidar que el código penal es el mismo para todos los ciudadanos, y que el hecho de pertenecer a una misma etnia o nacionalidad no es constituyente de delito, ni es excusa para actuar con arbitrariedad. Lo que hay que perseguir es el delito, el incivismo i las infracciones, con independencia del país de origen.

Atentamente i a título personal,

Christian Carneado

A %d blogueros les gusta esto: