Archivo

Archive for 22 noviembre 2012

Eleccions de doble agenda

(Article publicat avui al setmanari El Tot Badalona)

Aquest diumenge exercim el nostre dret a decidir. A ningú se li escapa que són unes eleccions importants, però no unes eleccions plebiscitàries.

Diumenge escollirem al proper govern de la Generalitat que haurà d’aprovar un pressupost per al proper any 2013. Aquest no serà el pressupost de la independència, ni del dret a decidir, ni el de l’estat propi, serà el pressupost que escollirà els diners públics destinats a educació, a sanitat, a serveis socials i a ocupació. 

Aquestes són unes eleccions de doble agenda, la social i la nacional, la primera fonamental i la segona important. És comprensible que hi hagi forces polítiques que apostin per una agenda més social, d’altres que situïn l’accent en l’agenda nacional, i d’altres que fan un mix entre l’una i l’altra, però el que resulta incomprensible és veure com la dreta espanyola no aposta ni per l’una ni per l’altra, tan sols per una involució social i nacional basada en el desmantellament de l’estat de benestar i en la recentralització.

Veig estupefacte com el partit que ara governa Catalunya necessita demanar a les classes treballadores, aquelles a qui més ha perjudicat, un majoria extraordinària per assolir un estat propi, mentre les elits financeres, que han estat les més beneficiades de les seves polítiques (evasió fiscal i eliminació de l’impost de successions) se li giren en contra. Sembla que la dreta catalana del Sr. Mas ha fet evolucionar el leitmotiv del despotisme il·lustrat a termes més propers al “Nada para el pueblo, pero con el pueblo”. 

L’endemà de les eleccions els ciutadans voldran un govern que generi les condicions necessàries per crear llocs de treball, que torni l’educació i la sanitat a nivells de qualitat dignes i que compleixi amb la Llei catalana de l’habitatge pel que fa als desnonaments. El que la dreta d’aquest país no entén és que la veritable independència és tenir una llar i una feina per poder ser lliures, i no interdependents de la família, dels amics o de la caritat. 

Per tant, el primer que demanaria al proper govern és l’aplicació d’un pla de xoc social, perquè les decisions s’han de prendre en llibertat, i la pobresa no ens fa lliures, aquestes famílies que es troben abocades a la pobresa i que suposen més del 30% de la societat catalana, també tenen el dret a votar en llibertat.

Quan el país reuneixi aquestes condicions serà el moment del dret a decidir. Un dret democràtic que no hauria de trobar limitacions en la pròpia democràcia, i un dret que ha d’obrir o tancar la porta d’horitzons coneguts i tangibles, i no d’escenaris més propers a la mitologia que no pas a la realitat.

Respecte al debat nacional, malauradament no és temps de moderació i serenor, és un moment de blanc o negre, d’independència o de recentralització, de guanyadors i perdedors, en el fons estem parlant dels uns contra els altres,  i és precisament això el que hem d’evitar, perquè amb la divisió totes les parts perden. 

El pacte constitucional de 1978 va ser molt important i ha donat bons resultats, però no podem viure en l’immobilisme permanent, i aquest pacte s’ha d’actualitzar des de la negociació i l’enteniment, i amb molt de respecte.

M’agrada imaginar la democràcia com el tronc d’un gran arbre, del qual van creixent les branques i branquetes portant la sàvia democràtica fins les fulles, però hi ha un moment en que aquest arbre s’ha de podar perquè una branca molt poderosa no deixa créixer a la resta amb la força necessària, i poden arribar a assecar-se i caure. Doncs bé, a Espanya tenim una branca d’aquestes, que es diu Tribunal Constitucional, que va escapçar un Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya, pel poble de Catalunya i pel Congrés dels Diputats, i ara gràcies a aquest tribunal la branca de l’Estatut vol caure a terra i fer créixer un nou arbre. Quan l’enemic de la democràcia és la pròpia democràcia, el resultat és la divisió, i això la dreta espanyola no ho vol entendre.

És probable que aquelles forces polítiques que defensen la moderació i l’enteniment no siguin les més votades, però de ben segur que a mig termini seran les més determinants a l’hora d’establir projectes d’integració justa i d’enteniment d’Espanya, Catalunya i Europa. 

Diumenge és la veritable enquesta, els ciutadans votarem i decidirem per quin camí volem anar, i el govern que en resulti d’aquestes eleccions no tan sols haurà de gestionar un pressupost, sinó que haurà d’administrar uns sentiments, els sentiments de tots els catalans i catalanes.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

 

Anuncios

Epíleg

1 noviembre, 2012 2 comentarios

(Article publicat avui al setmanari El Tot Badalona)

Epíleg: Part final de l’obra dramàtica amb la qual té lloc la conclusió de la trama plantejada. Malauradament, aquesta és la definició que més li escau a la situació política que estem vivint a Badalona.

Garcia Albiol va començar a escriure les pàgines del seu particular llibre al maig del 2011, aquells llunyans dies de glòria on el pròleg li escrivia Alícia Sánchez Camacho a un hotel de Badalona.

L’obra, que ha esdevingut dramàtica, aquests darrers dies sembla estar escrivint les darreres línies, i el seu punt i final hauria de ser qüestió de mesos, fins i tot setmanes.

Badalona no es mereix donar aquesta imatge, no es mereix sortir cada dia a la premsa per qüestions fosques, molt fosques, i no es mereix un govern que viu d’esquenes a la llei i a la seva pròpia paraula. 

La realitat és que tenim l’alcalde Garcia Albiol imputat per incitació a l’odi, que el regidor David Gómez i un coordinador han estat cessats per un presumpte cas d’extorsió, que un altre coordinador va ser cessat per conduir ebri, que el regidor Miguel Jurado té oberta una Comissió especial d’investigació, i que el mateix regidor Jurado i els regidors Riera i Lerma han estat denunciats per delictes de tràfic d’influències, suborn i violació de domicili. 

Que tenim un govern que ha fet pagar lloguers a famílies per pisos ocupats, i que ha atorgat habitatges també ocupats sense tenir signat cap conveni amb l’entitat financera propietària.

És un drama. És un drama perquè una ciutat com Badalona requereix d’una gran capacitat de gestió, i aquest govern no està preparat per gestionar, és la gran errada de Garcia Albiol, que es va veure obligat a satisfer la feina de la campanya electoral amb càrrecs públics a persones que no estaven preparades, i que a més a més han cregut que podien interpretar les directrius ideològiques del seu alcalde amb total impunitat. 

La setmana passada sortia a la llum una entrevista al regidor del grup mixt David Gómez. Les declaracions del regidor no fan més que confirmar el tarannà d’aquest govern, i com Garcia Albiol distribueix l’assumpció de responsabilitats en funció del mal que li pot fer a la seva figura, i no pensant en Badalona. D’aquesta entrevista a més es desprenen presumptes delictes de prevaricació que haurien de ser analitzats per la fiscalia.

Morir d’èxit, és el que li està succeint a l’alcalde que ara paga el car preu de pujar molt amunt sense honestedat, prometent pisos, llibres, ocupació, menys impostos, seguretat, gestió, i de tot això res de res, només escàndols: publicats, no publicats i que es publicaran. 

Aquesta situació està provocant la descomposició del govern local, el Partit Popular compta amb tan sols 10 regidors, i una nul·la capacitat per arribar a pactes amb l’oposició. En poques setmanes veurem com la liquidació del pressupost municipal presenta una desviació de milions d’euros que condicionarà el futur de Badalona dels propers anys. 

Els propers mesos seran durs, i la ciutat necessita un govern estable, seriós, sincer, honest i treballador. Un govern que estigui al costat de les persones en tot allò que sigui possible i viable, on les notícies siguin els fets i no les promeses.

Vull un govern que sigui jutjat pels ciutadans i no pels jutges.

En literatura és inusual que la mateixa persona escrigui el pròleg i l’epíleg, però en aquest cas sembla que també Alícia Sánchez Camacho ha començat a escriure l’epíleg d’aquest drama al situar a Garcia Albiol al lloc 84 de les llistes del Partit Popular per les eleccions autonòmiques.

Ara ja només cal esperar al “punt i final”, tancar aquest capítol de la història política de Badalona, i tornar a començar un nou llibre escrit entre tots.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

A %d blogueros les gusta esto: