"El contrapunt badaloní"

Aquest dimecres 22 de maig farà dos anys de les eleccions municipals del 2011. A Badalona aquests dos anys han estat intensos a nivell polític i social. Ens trobem a l’equador d’una legislatura que podria significar l’enfonsament polític de Garcia Albiol o bé la consolidació del Partit Popular a Badalona. Aquesta és la qüestió que tothom es planteja, sobretot després de les negociacions per la moció de censura.

Garcia Albiol es troba en un situació política molt delicada, tot i l’aparent calma que, com és lògic, intenta transmetre. L’alcalde està assetjat judicialment per la imputació per incitació a l’odi, qüestionat políticament pel seu propi partit a nivell nacional (que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va apartar Albiol de la primera línia política), i pressionat per una ferma oposició de la resta de partits polítics.

Una condemna acabaria amb la carrera política de Garcia Albiol, però també acabarà si perd les properes eleccions o, fins i tot, si guanyant no arribés a governar. Perquè la diagnosi, compartida per tota la oposició, que ha conduït a unes negociacions per cercar un govern alternatiu a Badalona, seria la mateixa en el cas improbable que Albiol guanyés les eleccions, per tant s’hauria de negociar un govern diferent.

Garcia Albiol té 45 anys i sense professió coneguda, fa 24 anys que es regidor de l’Ajuntament de Badalona, s’ha presentat a l’alcaldia en sis ocasions i la propera seria la setena legislatura. És lògic que davant la pèrdua del govern per part del PP, els propis militants exigeixin una renovació profunda de la direcció.

La complexa situació personal de l’alcalde es veu agreujada amb les polítiques anti-socials que està duent a terme el Partit Popular a l’estat espanyol, fet que li restarà vots a les eleccions del 2015.

La política de màrqueting del govern cada cop té menys credibilitat. No es pot estar quatre anys venent fum a una ciutadania que veu com cap promesa electoral ha estat complerta, no es fa res per combatre l’atur ni la crisi social, i a sobre el deute de l’Ajuntament de Badalona augmenta un 50% en un any. O la política del fum i la mentida es converteixen en fets, o el PP haurà arribat al govern de Badalona a canvi de no tornar a estar-hi mai més. Serà el preu que haurà de pagar el Partit Popular per haver-se deixat recolzar les sigles en Garcia Albiol. 

Les negociacions per la moció de censura també seran un element de decisió important per als ciutadans a l’hora de votar el 2015. Si la moció hagués prosperat amb un pacte a tres ICV-CIU-PSC, és molt probable que el vot “anti-PP” s’hagués dividit, donat que votar a qualsevol d’aquestes forces, o d’altres com ERC o les CUP, seria garantia de canvi.

Però el fet que la moció no prosperés genera molts dubtes a aquest gran grup de votants, que només trobaran la garantia segura del seu vot en el PSC de Badalona. Això es degut a que CIU no és garantia de que Albiol no segueixi governant, com va passar al 2011, i ICV tampoc és garantia de fer fora Albiol com ha passat ara a les negociacions per la moció. 

També serà un element important a considerar la possible irrupció al mapa polític municipal de partits que ara es troben fora del Consistori, com ERC o  les CUP, que també sumen en el sector progressista i d’esquerres.

Badalona s’ha de governar en clau social, i ara mateix s’està governant en clau Albiol. L’objectiu únic de tota la maquinària de propaganda de l’Ajuntament és salvar la imatge de l’Alcalde, perquè aquest corre el risc de perdre la seva posició política i també la seva professió, que per a ell és ser polític.

Els ciutadans no haurien de patir els efectes del desgovern que ha portat el PP d’Albiol a la ciutat. Estem a punt d’entrar al mes de juny i el govern continua sense poder aprovar el pressupost del 2013. De continuar en aquesta dinàmica abans d’acabar l’any, Albiol es veurà obligat a presentar una moció de confiança, que significarà més inestabilitat i més perjudicis per als badalonins. Tot això sempre i quan no sigui condemnat abans per racisme i xenofòbia.

Molts ciutadans tenim la sensació que Badalona està el servei de l’alcalde i no l’alcalde al servei de Badalona. La bona notícia és que aquesta situació té data de caducitat.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

El Telediario2 de TVE del passat divendres 12 d’abril de 2013 explicava a tota Espanya com a Badalona tenim un alcalde que anirà a judici per un delicte d’incitació a l’odi. És molt lamentable que per culpa d’aquest alcalde Badalona hagi de donar aquesta imatge cap a l’exterior que perjudica greument els interessos de la ciutat.

Badalona ha tornat a establir un rècord d’aturats, ja en són 23.887 veïns i veïnes. La dada és decebedora i arriba conjuntament amb la mala notícia de l’expedient de regulació d’ocupació que ha presentat l’empresa Basi, amb seu a Badalona i que afecta a 86 treballadors que seran acomiadats.

Garcia Albiol va iniciar el seu mandat prometent que la creació d’ocupació seria una prioritat, però no ha estat així, com moltes altres prioritats o promeses que no ha complert. Al juny del 2011, quan Albiol va iniciar legislatura, hi havia a Badalona 21.846 persones registrades a l’oficina de treball com a demandants d’ocupació, a data d’avui en són 23.887, és a dir 2.041 badalonins més a l’atur (un 10% més).

Davant d’aquesta situació, què està fent el govern de Badalona? Absolutament res. El passat mes de desembre de 2012 l’atur va abaixar a Badalona un 0,72%, és a dir, que en plena campanya comercial de Nadal de cada 139 badalonins aturats, en va trobar feina 1. Davant d’aquesta preocupant dada, la resposta del govern d’Albiol va ser treure pit, i afirmar que les dades d’atur a Badalona milloraven gràcies a que ells havien posat la “catifa vermella” per a l’arribada d’empreses a la ciutat, i per tant a la creació d’ocupació. Sembla una broma, però no ho és.

Segurament amb el convenciment que les màgiques “catifes vermelles” continuarien creant ocupació a Badalona, al gener d’enguany l’alcalde Albiol decideix unilateralment no acceptar una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya per valor d’un milió d’euros per crear 66 llocs de treball directes i orientació laboral per a 400 ciutadans desocupats. Quina va ser la realitat? Doncs que entre el gener i el març d’enguany l’atur ha augmentat en 621 persones.

En els darrers mesos a la ciutat ha tancat Zara i Basi, i s’ha obert un Burguer King, això sí, amb conveni i fotografia oficial amb l’alcalde. Un dels eixos comercials històrics de la ciutat com és el Carrer del Mar es troba en una situació molt delicada, la marxa del grup Inditex i el tancament de diverses botigues han deixat el Centre sense la brillantor comercial que anys ençà havia tingut, i el govern local no està fent res per evitar-ho. Albiol va anunciar una reforma del mercat Maignon, però com tot, s’ha quedat només en paraules i titulars de premsa.

El Partit Popular d’Albiol i Rajoy és responsable d’una reforma laboral injusta, regressiva i ineficaç, que està ajudant a destruir ocupació arreu de l’Estat Espanyol, i que a Badalona es combina amb la inacció del govern de la ciutat.

La desocupació i l’ofeg hipotecari que en molts casos deriva en desnonaments,  són el principal desencadenant de la situació d’emergència social que viu la ciutat.

Les administracions locals, les més properes als ciutadans, tenen l’obligació i el deure d’afrontar aquesta emergència social en primera instància, i per tant, de dedicar prioritàriament els seus ajustats pressupostos a establir programes socials per ajudar a les persones en tot allò que estigui al seu abast.

A Badalona els exemples de com el govern de Garcia Albiol actua en direcció contrària al sentit comú són diversos. Per “ajudar” a les famílies amb nens petits va decidir augmentar les quotes de les escoles bressol un 45% i per a la totalitat d’alumnes escolaritzats a les escoles bressol ha concedit 2 beques menjador. Però pitjor parades surten les famílies d’educació primària, perquè ha suprimit 900 beques menjador i a sobre no ha pagat els promesos llibres gratuïts, ni tan sols ha estat capaç d’acceptar la proposta de socialització de llibres de l’oposició.

Pel que fa al drama dels desnonaments, Albiol mostra un cinisme desaforat, donat que ell és corresponsable de l’acció política del Partit Popular que ha despreciat la ILP presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) amb un milió i mig de signatures a tot l’Estat. Albiol prefereix anunciar acords inexistents amb entitats bancàries per establir lloguers socials per a famílies que han estat desnonades, en comptes de pressionar al seu propi partit per aturar els desnonaments. Així arribarem a la situació kafkiana que una mateixa entitat bancària rescatada amb diners públics, desnona a una família de la seva llar per oferir-li el lloguer social d’un altre pis, en comptes de permetre-li quedar-se a casa seva amb un lloguer social.

La resposta social a aquesta manifesta inacció política per fer front a l’emergència social que viu la ciutat, és la que empeny cap a una nova forma de fer política a Badalona. El canvi arribarà perquè l’oposició i la majoria de la societat compartim unes prioritats i un projecte comú de ciutat. 

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

(Article publicat avui al setmanari El Tot)

El canvi a Badalona ja ha començat, encara que l’acord polític no s’hagi assolit.

El desencís i la desil·lusió que ha generat, en bona part de la societat badalonina, la notícia de la manca d’acord polític per tirar endavant el canvi ha estat com una onada que ha colpejat el tacticisme, les estratègies i les posicions, a vegades enrocades, dels partits de l’oposició. Pot ser ha estat necessari trencar les negociacions per ser conscients de la necessitat real de canvi que hi ha a la ciutat. 

I és que en aquest cas CiU, ICV-EUiA i PSC no només es representen a ells mateixos en les negociacions, sinó que representen a una força transversal pel canvi que neix dels ciutadans a títol individual, passant per la societat organitzada (associacions de veïns, entitats esportives, culturals, juvenils..) i que també passa pels partits i moviments polítics com ERC, les CUP o Accent.

Les negociacions són complexes i tots els plantejaments són legítims. Moltes vegades el fracàs és una part indestriable de l’èxit, i crec que aquest petit fracàs de divendres és tan sols una de les darreres etapes per assolir el canvi, l’èxit col·lectiu. 

Tots estem d’acord que no és moment de retrets, ni d’aprofundir en les raons que van fer aturar el procés. És moment que els partits polítics de Badalona actuïn amb puresa pel que fa al propi sentit de la seva existència, que no és altre que fer de representants dels ciutadans, i avui l’única acció que veritablement representa a una majoria social a Badalona és impulsar el canvi, i per tant rependre el diàleg. 

El canvi a Badalona ha esdevingut moviment social, i aquest és el gran èxit. Els ponts que s’hagin pogut trencar entre alguns partits els està reconstruint la societat civil badalonina amb la seva empenta. Toca tornar a seure i enraonar amb responsabilitat, seny i sentit de ciutat. 

Dels articles d’opinió publicats a El Periódico per part d’Aïda Llauradó (ICV), Jordi Serra (PSC) i Ferran Falcó (CiU) em quedo amb els fragments que venen a dir “SOM A TEMPS”:

Aïda Llauradó:

Les tres forces de l’oposició al govern del PP a Badalona compartim la mateixa diagnosi d’emergència social i democràtica, i la necessitat d’aconseguir un acord per a una moció de censura a l’Ajuntament. 

El nostre compromís és ara més ferm que mai, per això volem garantir que es constitueixi un nou govern

Jordi Serra:

No és moment de retrets i acusacions. Totes les postures són dignes, les compartim o no. Cal tornar a treballar per vèncer les diferències.

Només un govern sòlid i fort format per les tres forces polítiques pot treure endavant un gran acord de ciutat

Els socialistes continuarem treballant dur perquè un nou govern d’unitat i canvi sigui possible. I que sigui més aviat que tard.

Ferran Falcó:

I és preocupant perquè aquesta actitud de voler salvar els propis mobles abans de res va en detriment de l’exercici que tots hem de fer, en aquests moments, per veure com es pot recompondre el diàleg, si és que es pot.

La pregunta que ara es planteja és si [...] és possible treballar amb la confiança, el diàleg i la solidesa de projecte que aquests temps difícils exigeixen.

No perdem l’esperança, però siguem realistes i no generem falses expectatives a la gent, perquè una doble frustració en poc temps seria difícilment digerible.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

El canvi a Badalona aviat serà una realitat. Fa setmanes que els escàndols del govern d’Albiol i la paràlisi que viu la ciutat han anat coent a foc lent la possibilitat que els tres partits de l’oposició seguin a negociar un govern alternatiu que retorni a la ciutat l’honestedat política i fixi les veritables prioritats entorn de la justícia i l’emergència social. 

El govern alternatiu ha de ser sòlid, cohesionat i amb un relat comú, o no ser.  Aquest és el gran repte i l’obligació de CIU, ICV-EUiA i del PSC. No hauria de ser un govern de transició perquè no precedeix a cap circumstància excepcional, més enllà de substituir un mal govern.

La política en general ha de saber interpretar els nous temps que venen, el bipartidisme clàssic està en vies de desaparició, i l’atomització del vot cap a noves forces polítiques ha de fer que la cultura del pacte, molt present a d’altres democràcies europees, s’imposi de forma natural al nostre sistema. No hi ha més legitimitat que la dels pactes que representen directament a una majoria més gran de ciutadans. 

Els primers passos del nou govern han de servir per enviar a la societat badalonina un missatge inequívoc de canvi, i hauria d’establir les seves mesures d’urgència entorn de la recuperació i ampliació de les beques menjador, la recuperació de la gratuïtat del servei de teleassistència per aquelles persones que més ho necessiten, la implantació del programa de socialització de llibres de text a les escoles i l’abaixada de quotes de les escoles bressol.

A banda de les mesures urgents, aquests dos anys han de servir per combatre veritablement l’atur a escala local, realitzar polítiques innovadores de promoció econòmica, i per establir un programa d’habitatge social que lluiti contra la gran injustícia dels desnonaments i que aconsegueixi establir un sistema de lloguer social de la borsa de pisos buits que existeixen a Badalona.

La situació en què el Partit Popular ha deixat la ciutat obliga  a l’oposició a fer un exercici de responsabilitat i pactar un govern alternatiu. El nou executiu local ha de ser fruit del sentit de ciutat i de la generositat per part de les forces polítiques que volen esdevenir govern. S’ha de parlar de projecte, projecte i projecte. El nom propi que lideri aquest govern ha de ser “Badalona”, i la lògica aritmètica que ha d’orientar aquest procés és la que van establir els ciutadans al maig del 2011, qualsevol altre lògica seria posar entrebancs al canvi.

Aquests dies d’ambient de canvi a Badalona una qüestió es repeteix a tots els debats ciutadans: Es convertirà Garcia Albiol en un màrtir en cas de moció de censura? 

De cap manera, tot el contrari. Una moció de censura a l’alcalde situaria al Partit Popular en una crisi interna de conseqüències encara desconegudes. Més de la meitat de l’equip de govern haurà de passar a declarar pels jutjats en qualitat de testimonis o fins i tot d’imputats, i cadascú intentarà culpabilitzar de les irregularitats a un altre company, entrant en un bucle molt llastimós que malmetrà la imatge del PP i de Garcia Albiol.

A petita escala, David Gómez representa per a Garcia Albiol, la mateixa espasa de Damocles que Francisco Bárcenas representa per a Mariano Rajoy. 

Els resultats del Partit Popular a les eleccions municipals del 2011 van ser excepcionals degut a la conjuntura social i a la figura populista de Garcia Albiol. Avui, i al maig del 2015, totes aquelles raons per les quals molta gent va votar al Partit Popular s’han esvaït. 

A les eleccions municipals del passat 2011 el Partit Popular a Badalona va recollir part del descontent general amb el govern del PSOE i la darrera etapa del president Zapatero. En l’àmbit estrictament local el PP va recollir les ganes de canvi envers d’un govern que portava molts anys; el discurs ultra conservador en contra de la immigració va ofegar la fuita de vots cap a formacions d’extrema dreta; i la promesa de llibres gratuïts per a tothom va acabar de generar el còctel perfecte per a guanyar les eleccions.

A data d’avui i en previsió 2015 tots aquest arguments ja no existeixen. Les properes eleccions municipals es duran a terme en un ambient de desgast nacional del PP degut a la nefasta gestió de la crisi; la necessitat de canvi del govern local ja no existirà gràcies a l’alternança que el propi PP ha propiciat; el discurs populista i demagog que impedia la fuita de vots cap a partits d’extrema dreta s’ha desmuntat (en dos anys la població romanesa ha augmentat un 50% a Badalona); i la promesa dels llibres gratuïts ha estat la gran mentida. 

A més a més, hem de situar a tota la societat civil organitzada de Badalona (associacions de veïns, entitats juvenils, culturals, esportives..etc) en contra de les polítiques del Partit Popular degut al seu menysteniment constant.

Aquest és l’escenari que es trobarà Albiol a les properes eleccions municipals, la moció de censura serà l’avançament obligat del post-albiolisme. 

La ciutat no pot esperar més, el canvi a Badalona ha de ser aviat una realitat.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

(Article publicat avui al setmanari El Tot)

Desde que García Albiol es alcalde, en Badalona ha aumentado la población rumana un 48,27%, pasando de 1.017 ciudadanos rumanos en 2010 (a 01 de enero de 2011) a 1.508 ciudadanos rumanos en el año 2012 (a 01 de enero de 2013).

Datos oficiales de l’IDESCAT (actualizados a 01 Enero de 2013)

Con los datos oficiales en la mano es necesario volver a denunciar la ligereza con que Xavier García Albiol ha tratado a ciudadanos de la Unión Europea, criminalizando el colectivo y anunciando, en plena campaña electoral, que se encargaría de “sacarlos de Badalona”. Los datos oficiales dejan en evidencia una vez más el populismo demagogo del Partido Popular en la ciudad. Esta falta de respeto es la que ha llevado al Fiscal a solicitar un año de cárcel para el Alcalde de Badalona.

Los dirigentes políticos del Partido Popular parecen olvidar que el código penal es el mismo para todos los ciudadanos, y que el hecho de pertenecer a una misma etnia o nacionalidad no es constituyente de delito, ni es excusa para actuar con arbitrariedad. Lo que hay que perseguir es el delito, el incivismo i las infracciones, con independencia del país de origen.

Atentamente i a título personal,

Christian Carneado

La líder Popular Alícia Sánchez Camacho ha signat fa pocs dies un decàleg impulsat per “El Periódico de Catalunya” en busca de la regeneració democràtica del sistema polític, el qual compromet els partits signants a privar temporalment de responsabilitats executives i institucionals els seus càrrecs electes imputats.

Aquesta setmana la Fiscalia ha demanat un any de presó per a l’Alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol, que properament serà processat i s’asseurà a la banqueta dels acusats. Saben vostès quina ha estat la reacció del Partit Popular de Catalunya? Cap ni una. Tremenda hipocresia.

Aquesta petició de presó per l’alcalde és l’enèsim escàndol polític que malmet la imatge de la ciutat i que acosta l’ombra de la corrupció i el delicte al govern local del Partit Popular. I aquest no serà el darrer escàndol, com tampoc ho va ser el cas de la cuina de la coordinadora del barri de La Salut Júlia Sánchez, per cert, un cas en el qual Garcia Albiol cessa a la coordinadora i dos dies després convoca un ple extraordinari on intenta justificar que la Sr. Júlia no ha comès cap irregularitat, llavors per què la cessa? Més preguntes sense resposta.

Com tampoc trobem resposta a la negligència política més gran que ha comés el govern local en el temps que portem de mandat, que ha estat renunciar voluntàriament a una subvenció de gairebé un milió d’euros destinats a polítiques actives d’ocupació provinents de Llei de Barris.

En concret els barris de Sant Roc, El Remei, Artigues, La Salut, La Pau i Llefià han perdut 66 llocs de treball directes mitjançant plans d’ocupació i programes d’orientació i assessorament laboral per a 400 ciutadans/es aturats/des de Badalona. Això sí, després l’aparell mediàtic del govern intenta vendre l’arribada d’un Burguer King com la gran actuació per promoure l’ocupació, mentre a la ciutat l’atur augmenta en 500 persones al gener. Vendre fum.

Després de gairebé dos anys de govern no existeix cap projecte de ciutat, tan sols tenim un gran solar abandonat al Gorg, i quatre fotografies virtuals de projectes necessaris de millora de la ciutat com les escales mecàniques de Sant Crist, les millores de La Morera i de Sistrells, o el camp de futbol del Pere Gol, però resulta, i ho poden comprovar, que cap d’aquests projectes està ni tan sols en fase de licitació, és a dir, que només existeix la foto que l’alcalde passeja els dissabtes en una carpa per tal de fer veure una obra de govern que és inexistent. Més fum.

I dic que Garcia Albiol ven fum sobretot perquè qualsevol ciutadà entén i és coneixedor que per tal de fer funcionar l’Ajuntament i tirar endavant els projectes abans esmentats, per exemple, cal que el Consistori aprovi un pressupost per aquest any 2013, i que és el govern l’encarregat de presentar-lo. Doncs la realitat és que la ciutat viu una paràlisi d’inversions i actuacions perquè el govern local del PP no ha presentat els pressupostos ni s’espera que ho faci. Com pot funcionar així una ciutat? Simplement no funciona.

La gestió municipal a Badalona està paralitzada. El Partit Popular s’ha mostrat incapaç de cercar els consensos necessaris amb la societat badalonina, i en conseqüència el consens amb la resta de forces polítiques que poden garantir la governabilitat de la tercera ciutat de Catalunya.

Un exemple d’aquesta manca de capacitat política per governar la vam tenir la setmana passada amb la proposta d’ajudes per als llibres de text, la gran mentida electoral de Garcia Albiol. El Partit Popular pretenia gastar-se de cop 1.800.000 euros, la partida econòmica destinada a ordinari de la Diputació de Barcelona per a tota la legislatura per donar unes ajudes injustes, insolidàries i insostenibles que no responen en cap cas a la seva promesa electoral (llibres gratuïts per al curs 2011/2012), i que a més a més uneix a tota la comunitat educativa de Badalona en contra de la mesura.

En un exercici de gran responsabilitat i entesa, ICV-EUiA, CIU i el PSC no van permetre que prosperés aquesta mesura a la desesperada del govern. Van tombar la proposta, alhora que han presentat una alternativa pactada amb tota la comunitat educativa que garanteix la socialització total dels llibres de text al llarg del temps amb un cost quatre vegades inferior a la proposta del govern.

Estem davant una situació política on és l’oposició qui realment està fent propostes de bon govern amb capacitat d’aprovar-les al ple, i és el govern qui està fent d’oposició amb anuncis queixosos en contra de l’oposició a la premsa local.

Hores d’ara la moció de censura ja no és un element de debat, és simplement un mecanisme legal que ha de permetre oficialitzar la realitat al Consistori badaloní. La ciutat no pot esperar més.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado